César Ochoa, professor, activista, pare i conseller de BComú al districte de Sant Martí

Hi ha pocs instints animals més forts que el de protecció de les cries. Per això, protegir els infants de les amenaces a la seva salut o la seva vida són idees fortes, mobilitzadores i transversals. Ho va ser a l'Amsterdam dels anys 70 que cridava Stop de Kindermoord quan cada any morien centenars de nens en accidents de trànsit i ho és a la Barcelona del segle XXI on les famílies de més d'un centenar de centres s'han sumat al moviment Revolta Escolar i surten a demanar entorns escolars segurs i a cridar que l'aire net és un dret. A Amsterdam, el detonant del moviment va ser l'article escrit per un periodista que acabava de perdre la seva filla de 6 anys en un atropellament mortal. A Barcelona, l'acceleració de la protecció dels entorns escolars va començar amb la mort d'un nen de 5 anys, atropellat davant la seva escola.

Recentment, a Barcelona, hem patit la mort d’una noia de 16 anys en bicicleta atropellada a l’Avinguda Madrid, a Les Corts, i l'hospitalització d’una nena de 14 anys atropellada davant l’Escola l’Arenal de Llevant, al Poblenou. Els dos casos tenen en comú que s'han produït en carrers qualificats d'autopistes urbanes i on es reivindicaven millores de seguretat a les vies: infraestructura segura ciclista a l'Avinguda Madrid, pacificació real de la via davant l'escola del Poblenou. En aquest darrer cas, les famílies havien denunciat que la instal·lació de senyals i pintures de limitació de la velocitat a 30km/h no era respectada. Un exemple de què, com diu l'activisme, la pintura no és infraestructura. I els senyals, a una via de carrils amples sense elements reductors, ni control de la Guàrdia Urbana ni de radars, tampoc. Per a sorpresa de ningú.

En sentit contrari, l'estudi de mobilitat del carril bici de Via Augusta, recentment 'amnistiat' pel govern municipal, ha descobert un ús intensiu d'estudiants en hores d'entrada i sortida als centres escolars, mentre que s'observa un descens d'un 25% al trànsit contaminant. Una mobilitat ciclista inexistent prèviament a la via, induïda per la creació de la infraestructura segura. Tampoc la majoria de gent que creua un pont amb el seu vehicle abans travessava nedant el riu.

Són múltiples els estudis que evidencien que una mala qualitat de l’aire afecta el desenvolupament del cervell dels infants o generen malalties com l’asma infantil. A la mala qualitat de l'aire a Barcelona, molt per sobre a tota la ciutat dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), cal afegir la contaminació acústica, que afecta tant a la salut com a la concentració necessària dels estudiants. En alguns casos, el soroll del trànsit, i en particular de les motos, és tan elevat que distorsiona l'activitat acadèmica i impedeix tenir les finestres obertes quan cal per les altes temperatures.

Les famílies, organitzades en el moviment Revolta Escolar des de l'any 2020, reclamen uns entorns escolars segurs i saludables. Aquest objectiu es tradueix en propostes com la limitació a 20km/h de la velocitat màxima, la restricció del trànsit on la contaminació atmosfèrica superi els límits de l'OMS o l'eliminació d'aparcaments de cotxes i motos per destinar l'espai als vianants o a la naturalització de l'entorn.

Les demandes de les famílies s'han trobat en ocasions, com a les escoles l'Arenal de Llevant i Llacuna, del Poblenou, amb actuacions de mínims: Només pintura i senyals i la negativa a instal·lar elements físic reductors de velocitat, amb l'argument de què la via afectada pertany a la xarxa viària bàsica, on es circula a 50km/h. Ara bé, hi ha alguna via més bàsica que la respiratòria? És un gran sacrifici circular durant alguns metres a menys velocitat i perdre alguns segons per a què els infants guanyin seguretat i salut?

A Barcelona, del 2019 al 2023, s'ha actuat a 217 entorns escolars amb el programa Protegim les Escoles, amb força agilitat degut a l'ús generalitzat d'urbanisme tàctic. En alguns, de forma radicalment efectiva en fer de vianants la via d'accés als centres, en d'altres, de forma més cosmètica quan només s'han pintat i senyalitzat límits de velocitat que no es compleixen. Amb l'arribada del nou alcalde, tot i l'existència del compromís de protegir tot els entorns escolars, la falta de plans d'acció i pressupostos, així com la comprensió amb les 'necessitats' de circulació i aparcament dels motoritzats, fa que el dubte de què es portin a terme o siguin efectius sobrevoli l'ambient.

D'altra banda, no és Barcelona l'única ciutat on s'ha avançat en la protecció i la pacificació dels entorns escolars. A altres ciutats d’Europa hi ha iniciatives similars, com ara a Londres, on estan en marxa les School Streets, o a París amb les Rues Aux Écoles.

En realitat, tota la ciutat és, en sentit ampli, un gran entorn escolar on és desitjable que es circuli amb calma. Un espai on els estudiants puguin arribar de forma segura a les seves escoles caminant, en bicicleta o transport públic i un cop allà, poder aprendre i relacionar-se en un atmosfera d'aire net i silenci.