Josep Manel Busqueta Franco, economista i pastisser

Recentment, l'ONU ha publicat els resultats de l'enquesta People's Climate Vote 2024, la major enquesta mai realitzada sobre la crisi climàtica. Els resultats aporten diverses dades interessants, entre elles que el 80% de la població mundial vol que els seus governs prenguin accions més contundents per lluitar contra aquesta crisi. Aquesta opinió xoca frontalment amb la realitat en què, segons les dades de l'Energy Institute, les emissions de l'energia van augmentar un 2% el 2023 fins a superar les 40 gigatones de CO₂.

En aquest context, les dades científiques són clares, si no som capaces de reduir a zero les emissions netes abans del 2050, per mantenir l'increment de la temperatura global per sota d'1,5º respecte als nivells preindustrials, les conseqüències que això pot tenir sobre la vida poden ser letals.

En aquest context, la transició cap a societats descarbonitzades és un dels passos més rellevants que cal afrontar. I és just aquí on l'aposta per les energies renovables esdevé fonamental. En aquest procés, cal ser conscients que resulta una quimera, i alhora una distòpia, pensar que podrem replicar l'economia actual amb una base d'energies renovables. Aquesta aposta ens aboca indefectiblement a haver de convertir el planeta en una mina gegant per extreure'n tots els materials, minerals, combustibles, etc., imprescindibles per fer aquest intent de transició, que portarà associats problemes ambientals i socials incommensurables. Només cal tenir presents les condicions laborals a les mines de coltan de la República Democràtica del Congo per visualitzar a quina realitat aboca aquest procés a molts territoris i persones del sud global.

A casa nostra l'evolució del capitalisme global, en el marc de la Unió Europea, ha configurat una Catalunya absolutament desequilibrada, on el 43% de la població es concentra en el 2% del territori que representa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i on el sector serveis, sobretot una modalitat de turisme depredadora de recursos naturals, i una indústria orientada a l'exportació, esdevenen els pilars de l'economia. La irracionalitat en termes ecològics d'aquest model és gran. Així, per exemple, actualment unes de les terres més fèrtils del país, les de la zona del Baix Llobregat, es troben enterrades pràcticament en la seva totalitat sota l'asfalt.

La inèrcia a la qual ens aboca l'actual procés de transició energètica és clara: cal sacrificar la majoria del territori rural per produir energia barata, a la vegada que cal construir en aquesta part del país, menys poblada, els abocadors de residus diversos que genera el funcionament urbanocèntric globalitzat de l'aposta de desenvolupament present. Com a mostra un botó: la central fotovoltaica BCN Solar, projectada per la petroliera Shell a La Conca de Barberà ocuparà més de 400ha. A banda, també creuarà la comarca una línia MAT de molt alta tensió amb 83 torres de més de 50m d'alçada que travessaran la comarca en una franja de 34 km per 100m d'ample, per portar energia des de l'Aragó fins a Barcelona. Ara mateix, només entre la Conca de Barberà i La Segarra, el total entre projectes aprovats i en tramitació (la majoria), petits i grans, sumen 607ha de fotovoltaica i 135 aerogeneradors nous de 200m d'alçada, a banda dels 317 aerogeneradors que ja hi ha en funcionament.

Pel que fa als residus (dejeccions animals, rebutjos orgànics i industrials), vint-i-cinc projectes es troben en diferents etapes de tramitació a Lleida, i junts sumen més de 2,6 milions de tones de deixalles l'any. Si aquesta és la proposta, les conseqüències són evidents: ja ens en podem oblidar de pensar en un futur amb una agricultura que garanteixi la sobirania alimentària del país en unes condicions justes per a la pagesia. El territori i les persones que l'habiten tornaran a ser sacrificats en favor de la perpetuació del capitalisme en temps de crisi climàtica. L'especialització territorial que suposa la transició energètica en els termes actuals esdevindrà un potent i actiu potenciador de la "Catalunya buidada" i progressivament oblidada. Però el futur no ha de ser necessàriament aquest.

La transició energètica no pot ser una condemna de mort. Aquest és el convenciment que hi ha darrere del FESSRural 2024, el Festival de l'Economia Social i Solidària de Catalunya, impulsat per la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) i que enguany se celebrarà a Vallfogona de Riucorb el dia 13 de juliol: demostrar que el canvi de model que necessitem per fer front a la crisi ecosocial passa per les alternatives de vida enfront del monocultiu de megawatts i abocadors al qual la transició energètica del capitalisme global vol condemnar el món rural.