Salut mental per no deixar cap persona enrere

Cartell promocional del servei d'ajuda psicològica Konsulta'm.

Cartell promocional del servei d'ajuda psicològica Konsulta'm.

Sara Tolosa, farmacèutica especialista en salut pública i activista

Més de 30 de cada 100 adolescents (20 son noies i 11 nois) de Barcelona han estat amb risc de patir algun problema de salut mental durant els dos últims anys de pandèmia. Hem viscut, i estem vivint, l’impacte que ha tingut en les nostres vides i en la nostra salut física i mental la Covid-19. Així ho demostren les últimes dades provisionals publicades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona en l’Informe de Salut de la ciutat on la mala salut mental ha augmentat l’any 2021 tant en adults com adolescents en ambdós sexes. Aquest empitjorament però s’ha vist sobretot en dones i en les persones de 15 a 44 anys.

El què determina la nostra salut i la nostra salut mental és en gran mesura les condicions en les què les persones naixem, creixem, treballem, vivim i envellim. També l’exclusió social, la violència, la discriminació i els hàbits de vida poc saludables són entre d’altres determinants socials que tenen un gran impacte. Estar a l’atur, no poder pagar les factures a finals de mes, tenir molta càrrega per la cura de familiars, són exemples del què ens determina la nostra salut mental. En el cas dels adolescents, la pressió social, la imposició de normes de gènere, l’assetjament escolar, l’influencia de les xarxes socials,  i dels mitjans de comunicació constitueixen, entre d’altres, factors de risc pel seu benestar emocional.

En les persones joves, sobretot en noies, viure en barris amb un nivell socioeconòmic més desafavorits comporta més risc de patir un problema de salut mental. Són doncs els i les joves un de les grups on l’empitjorament de les dades sobre la seva salut mental ha tingut un impacte més elevat. Tanmateix, aquesta preocupació també és recollida i reconeguda per elles mateixes com bé demostra el Fòrum Jove BCN. En aquest espai de participació ciutadana i d’innovació democràtica que te com a objectiu incorporar les seves demandes i mirada en les polítiques públiques municipals, sorgeix entre d’altres el tema de la salut mental.

Però quan parlem de salut mental hem de parlar també de la gent gran i del model d’envelliment que tenim. Actualment l’impacta que te la soledat en la seva salut i les condicions de vida amb les que embelleixen són en gran mesura les que determinen la seva salut emocional. Així doncs, el 2015, gairebé 90.000 persones de 65 anys o més vivien soles, de les quals el 77% eren dones. La vulnerabilitat econòmica i la taxa de risc de pobresa de les persones grans sobretot en les dones se situa com un dels determinants socials en el seu benestar emocional. A Barcelona, el 2012, unes 100.000 persones de 60 anys o més disposaven de menys de 532,21 al mes.

Amb totes les dades que tenim, amb l’experiència d’aquests dos anys i de l’impacta de la COVID-19 tenim per endavant un gran repte com a societat. El gran repte és promocionar i protegir la salut mental sense deixar a ningú endarrere, escoltant activament quines són les demandes i necessitats dels ciutadans, petits i grans. En aquest camí cap al benestar emocional hem de trencar silencis i barreres, desdibuixar l’estigma que acompanya a moltes de les malalties mentals i tota aquest camí no el podem fer si no hi ha polítiques públiques on la salut vagi més enllà de curar-nos quan ja hem emmalaltit. És per aquest motiu que mesures com les desplegades per l’Ajuntament de Barcelona com el Konsulta’m o el telèfon del suïcidi són encertades i exemple per altres administracions.

Cal repensar el model de sanitat i de societat que tenim. Hem de construir espais de cura i entendre que la salut va més enllà de la malaltia. Hem de promocionar el benestar emocional des dels més petits a les escoles fins als més grans. Hem de protegir als col·lectius vulnerables, i promoure la inclusió real per a les persones que pateixen malalties mentals greus. S’ha de dotar de recursos públics per una atenció de qualitat i gratuïta. Hi ha molta feina a fer, però la pandèmia ens ha portat l’oportunitat de poder parlar-ne obertament i entendre que tenir salut és també tenir benestar emocional. I per últim hem de mirar-nos més als ulls, escoltar-nos i acompanyar-nos.