Sira Vilardell, directora General de Fundació SURT

L'any 1995 la IV Conferència Mundial sobre les dones, organitzada per Nacions Unides a Beijing va promoure la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing, que va ser adoptada unànimement per 189 països. La base del programa és l'empoderament de les dones  i s'estableixen diferents eixos estratègics per arribar a l'equitat.

Des de llavors, des de Fundació SURT hem desenvolupat un model holístic que facilita una visió integral de les dinàmiques vitals, personals, socials i professionals en el nostre treball quotidià amb les dones en situacions de vulnerabilitat. L'empoderament és un procés que explora les necessitats i competències, a partir del qual es traça un pla vital, social, professional i dota de recursos per a fer-lo possible.

En la nostra experiència de treball amb dones en situació de vulnerabilitats diverses aquest ha estat un procés de reparació important. Des dels inicis un objectiu de treball és aconseguir que les dones puguin inserir-se en el mercat laboral en condicions dignes, peer això fa falta formació però, sobretot, cal autoestima i confiança en una mateixa. Les dones en situació de vulnerabilitat social, econòmica o personal, necessiten superar obstacles que, sovint, resten invisibles a la societat.

Per exemple, de forma molt majoritària les dones amb les que treballem no poden suportar un procés formatiu ocupacional de cursos altament reglamentats. Prèviament cal un treball empoderador i de reconeixement de competències a les que ningú ha donat valor. Cal, també, adaptar els procesos a situacions diverses però de forma àmplia podríem parlar d'horaris conciliadors o una contraprestació durant la formació i, de vegades, simplement tenir cobertes necessitats com el transport per poder seguir el procés. Moltes de les polítiques socials i formatives estan pensades per persones vulnerables però, també, sense perspectiva de gènere i sobre estandards que no consideren condicions que amaguen, o minven temporalment, capacitats per emprendre processos com poden ser situacions de violència masclista o càrregues familiars diverses.

Les desigualtats estructurals en els drets, en l'economia, l'accés a la cultura i educació, la feminització de la pobresa, la violència masclista... són aspectes fonamentals a tenir en compte alhora de dissenyar processos per restablir condicions dignes de les vides de les dones, enfortir la confiança i donar visibilitat a les competències i habilitats que no es valoren suficientment a la nostra societat.

Cal partir dels drets individuals i col·lectius i desenvolupar-ho des d'una perspectiva de gènere i diversa. El treball amb dones en situació de vulnerabilitat ens ensenya que cal actuar des de les bases estructurals, identificar les situacions en que es troben abans d'abocar-les a fracasos continuats que només provoquen menys oportunitats.La perspectiva de gènere i els processos d'empoderament són imprescindibles en la projecció de futur, en la recuperació de la pròpia vida i en la construcció positiva i realista del futur.