R+D+i, una malaltia al cor de l’Estat espanyol.

12 Apr 2017
Compartir: facebook twitter meneame
Comentaris

Dr. Jordi Martorell

Professor i Investigador de l’Institut Químic de Sarrià

La desgraciada mort de la política Carme Chacón torna a portar el focus cap a l’impacte real de la pandèmia global del segle XXI, les malalties cardiovasculars. Aquestes són responsables de la mort de gairebé 20 milions de persones a nivell global tant en els països més desenvolupats com en els més desfavorits. En el cas que ens ha commocionat avui, una malaltia congènita ha tallat la vida d’una mare de 46 anys, reconeguda professional i representant pública. Sorprèn que tots els mitjans hagin emprat l’adjectiu “congènit” com a sinònim d’irreparable o inevitable. Existeixen molts pacients amb malalties cardiovasculars hereditàries com els síndromes de Marfan o Loeys-Dietz, i molta recerca actual en malalties cardiovasculars es centra en com millorar la qualitat de vida i longevitat d’aquests pacients. Metges, biòlegs i enginyers combinem esforços en dissenyar noves eines per a predir la progressió d’aquestes malalties, intentar aturar-les i inclús curar-les. Treballem tots amb l’esperança i la il·lusió de que “congènit” es converteixi aviat en sinònim de “corregible”.

Mentrestant, la inversió pública en R+D + i (recerca, desenvolupament i innovació) de l’Estat espanyol ha estat d’un preocupant 0,61% del PIB els darrers 4 anys, segons dades del propi Ministerio de Economía y Hacienda. Amb aquest bocinet del pastís dels Pressupostos Generals, que ara s’estan debatent al Congrés, els investigadors de l’Estat espanyol portem anys fent miracles per situar-nos en el Top 10 mundial a nivell de publicacions científiques. Imaginin què aconseguiríem si ens apropéssim al 2,7% que s’inverteix a Estats Units. Tot i això, la nostra producció científica no aconsegueix plasmar-se en transferència de tecnologia que generi solucions pels nostres pacients. Desgraciadament, l’explotació de les nostres patents només genera un 0,25% del nostre PIB. Els investigadors tenim l’obligació moral de portar al mercat les nostres descobertes per a traduir-les en millores tangibles per a la nostra societat. Això només es podrà aconseguir incrementant la inversió pública i privada en transferència tecnològica i conciliant millor les tasques docents, investigadores i de transferència dels nostres investigadors. Tot plegat portarà millores en la salut de la nostra societat i el conseqüent estalvi en Sanitat Pública, imprescindible per sanar la nostra maltractada economia.

 

REFERÈNCIES

http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.edc7f2029a2be27d7010721001432ea0/?vgnextoid=fba76203f5862510VgnVCM1000001d04140aRCRD

http://datos.bancomundial.org/indicador/GB.XPD.RSDV.GD.ZS?locations=US

http://stateofinnovation.com/the-worlds-most-innovative-universities

http://cadenaser.com/ser/2016/09/21/sociedad/1474476581_121840.html

http://www.datosmacro.com/pib/espana?anio=2014

https://1drv.ms/b/s!Av7qQ33uyNo7-it0IH8ucInvghfj

https://1drv.ms/b/s!Av7qQ33uyNo7-ix9SK6SRlXXQCf3


comments powered by Disqus