Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona

Els recents atemptats de les Rambles i Cambrils han fet aflorar una inquietant pregunta. Què pot portar a tot un grup de nois aparentment integrats en la seva societat a cometre aquests actes de violència indiscriminada?

Una de les respostes a aquesta pregunta molt difícil de respondre prové de la perspectiva psicològica i psicosocial. Des d'aquesta perspectiva podem parlar de factors de risc, que són les condicions que afavoreixen que es puguin donar aquestes conductes violentes, uns factors que són com el terreny que possibilita que sorgeixin aquestes conductes

Partint de la meva experiència de més de 30 anys en l'àrea de la salut mental dels immigrants a l'Hospital de Sant Pere Claver, a la zona del port de Barcelona, ​​i recollint el que aquestes persones em diuen, posant-los veu, puc dir que em plantegen els següents punts que considero que són factors de risc rellevants des de la perspectiva de la salut mental.

1. Una identitat més complexa i inestable i més fàcilment manipulable

Els fills dels immigrants tenen una identitat ampliada, han de combinar la identitat de la cultura dels pares amb la de la societat d'acollida, amb models culturals, en alguns casos molt diferents. Un procés que no és fàcil quan s'afegeixen altres factors de risc, com veurem a continuació. Els menors immigrants viuen entre les dues cultures. Sabem que tenen més problemes psicològics que els seus pares perquè es mouen en un terreny menys ferm emocionalment. I les circumstàncies que afavoreixen l'exclusió, la marginació, donen lloc al fet que el dol migratori es prolongui a través de les generacions, dificultant els processos d'integració i interculturalitat.

Davant d'aquesta identitat inestable és més fàcil que aquests nois siguin víctimes de processos sectaris que els donen una identitat sòlida i ferma i els reasseguren emocionalment

2. Senten que formen part d'una joventut precaritzada, amb un futur encara més complicat que el dels joves d'origen autòcton

Si ja els joves autòctons pateixen la precarietat, els immigrants tenen més fracàs escolar, menys estudis, la qual cosa es relaciona amb pitjors treballs i salaris. La integració es ressent en aquest context. Ells em diuen: quants alts càrrecs del govern, directors d'institut, directors d'empresa són d'origen marroquí? En si mateix, cap dels 12 nois d'aquesta cèl·lula estava a la universitat quan un percentatge rellevant de nois autòctons de la seva edat si van a la universitat. Si els fills dels immigrants es troben en una situació d'inferioritat és que tenim un problema.

D'altra banda sabem que l'anomenada "crisi" ha afectat molt més els immigrants. Així, tenim la dada que el 36% dels desnonaments ha afectat els immigrants, essent el 18% de la població, o que fins al 50% de la població immigrant ha arribat a estar a l'atur a l'inici d'aquest període que estem vivint.

3. La integració d'aquests nois és més difícil en un model social narcisista, basat en l'emoció i la intuïció, que són molt més fàcilment manipulables que la raó

Aquests nois amb una identitat en crisi són molt sensibles al fet que se'ls plantegi que en el grup de tipus sectari seran superiors als altres nois que viuen en una societat corrupta, viciosa, inferior.

4. L'existència del racisme, encara que a Espanya és menor que en altres països europeus

Per sort encara a Espanya dir que s'és racista queda malament, a diferència d'altres països europeus. Però, tot i així, a Espanya un terç dels immigrants assenyala que ha patit racisme. Un estudi recent mostrava com enviant el mateix currículum, si es posava en el remitent que la persona tenia un cognom autòcton vivint al centre d'una ciutat el cridaven per entrevistar-la 75 vegades, però si la persona tenia un cognom àrab vivia en un barri el cridaven 14 vegades. Amb el mateix curriculum!

Catalunya té un 7% de la població que és musulmana i es queixen de la discriminació que pateixen perquè les mesquites són amb freqüència llotges o garatges, que no hi ha minarets, la qual cosa els fa sentir que la seva cultura és de segona divisió

També en aquest sentit podem preguntar-nos per què cap dels 12 nois del comando tenia una parella autòctona. Aquest és un bon indicador d'integració.

5. Tenir una autoestima més baixa

En relació a aquests aspectes, diversos estudis han mostrat que els immigrants i les minories tenen l'autoestima més baixa que la població autòctona, com a conseqüència de sentir-se amb freqüència exclosos i veure's menyspreats socialment. Òbviament aquesta situació els fa més manipulables per processos sectaris que els ofereixen una identitat superior amb un model supremacista.

6. L'existència d'un neocolonialisme occidental que genera guerres que donen lloc a un gran patiment en els països d'origen dels immigrants

Òbviament aquesta situació té una gran repercussió emocional, especialment en els joves que estan vivint un complex procés de construcció de la identitat cultural.

He assenyalat de manera molt esquemàtica, alguns aspectes psicosocials rellevants, a tenir en compte en el gran debat que ens hem de plantejar com a societat, sense negar que s'han fet importants esforços per a la integració dels immigrants, davant de fets tan greus com els que hem viscut aquests dies. Però ha de quedar molt clar que des d'una perspectiva psicosocial no podem parlar de causes, perquè en aquest cas, molts d'aquests problemes psicosocials els pateixen altres col·lectius d'immigrants que no tenen conductes violentes. Estem parlant de factors de risc, de circumstàncies que incrementen les possibilitats de que es doni una conducta. Ens queda per tant un llarg camí per comprendre i donar resposta a aquesta terrible realitat dels atemptats que hem viscut fa uns dies.