Fernando López Agudín. Periodista i analista polític

No tots els ponts polítics estan trencats entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. A pocs dies de la propera sessió d'investidura del president de la Generalitat, s'han trobat, a l'Hotel Sant Mauro de Madrid, l'eminència grisa del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb la líder del PDeCAT, Marta Pascal, acabada d'arribar de Brussel·les. La reunió, per suposat, ha estat casual malgrat la seva llarga durada, hora i mitja. Res ha transcendit del que han parlat, encara que sí se sap que van tractar de Catalunya, tret que la "millor nina" del socialisme espanyol va aconsellar a la dirigent sobiranista que es posés en contacte amb la Moncloa. Passa alguna cosa, no obstant això, ja que fins ara les tasques de lampista les feia José Enrique Serrano, l'anomenat príncep de les tenebres, batejat així pels seus propis col·legues socialistes,

Com en les millors novel·les de Le Carré, el PSOE diu no saber res de la trobada i sembla evident que si aquesta gestió desemboqués en un sonor fracàs es desmarcaria de la cita. Ferraz no pot, en un moment en què Pedro Sánchez es disfressa d'opositor, aparèixer públicament donant suport a qui actua com a tènue fil de comunicació entre els qui apliquen el 155 i els que el pateixen. L'activitat d'Alfredo Pérez Rubalcaba, clarament governamental, no pot encaixar amb l'activitat d'un grup de l'oposició, tal com es postula el socialisme. Així, el secretari general es guareix bastant en salut en manifestar la seva ignorància sobre aquestes cites que manté el senyor Pérez Rubalcaba; però, simptomàticament, es nega a pronunciar-se sobre aquest tema. Com si la ignorància pogués ser alguna excusa per no complir amb el seu deure d'exigir a tots dos presidents, Rajoy i Puigdemont, la màxima transparència política.

Simultàniament a aquesta cita del Sant Mauro, el ministre d'Interior compareixia ahir en seu parlamentària, requerit pel PSOE, per informar sobre la salvatge càrrega policial de l'1 d'octubre a Barcelona. Requeriment, no ho oblidem, que substitueix l'anterior demanda socialista de reprovació de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, qualificada com a comandant en cap d'aquella brutalitat ordenada pels responsables polítics del PP als comandaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Una compareixença coherent amb la gestió de Pérez Rubalcaba, presentada com a privada. Efectivament, com reprovar a la mà dreta de qui com Rajoy t'envia com a missatger a la mà dreta de Puigdemont?

Poques hores abans, en la votació sobre la composició de la Mesa del Parlament de Catalunya, els sobiranistes derrotaven al candidat de Ciutadans recolzat pel socialista Iceta. Amb aquest resultat el bloc del 155 perdia tota possibilitat d'intentar fer curcircuit a la candidatura de Carles Puigdemont per a la presidència de la Generalitat, a la vegada que perdia la possibilitat de normalitzar el conflicte de Catalunya amb Espanya, reconduint-ho per lleres menys tibants. No quedava, doncs, més que buscar algun intermediari amb aquest autèntic trencaclosques de la Moncloa que és el president de la Generalitat. Com que a Ciutadans (C's) no hi ha ningú, ni ningú vol, i en el PP és impossible recórrer a ningú pel fet de ser govern, no queda més mediador que la "millor nina" del 155, Alfredo Pérez Rubalcaba.

No és la primera vegada, ni serà l'última, que Pérez Rubalcaba serveix d'intermediari entre el PP i els sobiranistes catalans. L'última va tenir com a marc els dies previs a la proclamació simbòlica de la independència de Catalunya el passat 27 d'octubre. Al costat d'altres intervencions, amb les que s'intentava que Puigdemont convoqués eleccions autonòmiques, va figurar també la reunió de la "millor nina" del 155 amb el conseller català Santi Vila, al domicili d'una coneguda periodista madrilenya. Per no parlar del pentinat al que va sotmetre a l'Estatut de 2005, durant la primavera del 2006, que, no obstant això, no va servir per a res perquè el magistrat Mario Rodríguez Aragó, nomenat pel PSOE com a membre del Tribunal Constitucional, va votar favorablement el recurs presentat pel mateix Rajoy.

No sembla probable que l'exquisit joc de "nina" de Pérez Rubalcaba pugui recosir el fil de la comunicació entre Madrid i Brussel·les. No va funcionar en el passat octubre, ni tampoc fa una dotzena d'anys amb l'Estatut. I és que els temps del "joc de nines" s'han esvaït; l'anunciat xoc de trens entre la Mesa del Parlament de Catalunya i el Govern central està servit, amb o sense Puigdemont al Palau de Sant Jaume. Arribat a aquest punt on s'ha arribat, que no tenia per què haver-se produït, impossible el canvi de vies. El problema de Rubalcaba és que ha perdut la seva capacitat com a "nina" des del mateix moment en què Rajoy la va lligar amb les esposes del 155. Finalment, no és més que un simple missatger de cara a la galeria de la Unió Europea, sense més missatge que el de la submissió dels sobiranistes, que és el que Rajoy necessita per continuar en la Moncloa.