La legislatura de la pluralitat

El ministre de Cultura,Ernest Urtasun, amb el seu número dos Jordi Martí i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El ministre de Cultura,Ernest Urtasun, amb el seu número dos Jordi Martí i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Júlia Boada Danés, diputada de Sumar En Comú Podem

Gairebé quatre mesos després de la celebració de les eleccions generals, comença una legislatura on la principal certesa és l'ambició del nou govern progressista de consolidar i eixamplar les polítiques implementades els últims quatre anys, i per quatre anys més.

L'exercici de negociació, diàleg i consens que hem viscut aquestes últimes setmanes entre les forces del bloc que han votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez contrasta amb la bronca, amenaces i acusacions (molt preocupants) d'imposar una dictadura per la porta del darrera del bloc de la dreta reaccionària i extrema. És una dreta que ha atiat el foc perquè els carrers de Madrid i altres ciutats s'omplissin de ciutadans i ciutadanes que clamen per derrocar un govern que anomenen "il·legítim" i de "deriva dictatorial". Resulta que aquesta presumpta dictadura és fruit d'una majoria a les urnes primer, i del Congrés dels Diputats després. El govern del poder judicial, mentrestant, no es pot renovar perquè el bloc reaccionari es nega a fer-ho contravenint aquesta Constitució a la qual tant apel·len.

Davant d'aquest clima de crispació, la recepta és clara: més polítiques públiques que millorin la qualitat de vida de la gent. Això és el que es va sentir a l'hemicicle per part del tàndem Sánchez-Díaz que va anar més enllà de l'acord de govern i va fer un anàlisi del moment històric en el que ens trobem: una època sense precedents amb canvis positius com el que impulsa el feminisme i amb canvis que poden ser desastrosos sinó comencem a articular mesures valentes per fer front a l'emergència climàtica. Entremig, l'oportunitat de reduir les desigualtat socials, entre aquelles persones que més es beneficien de les crisis i aquelles a les que ni tan sols els contractes indefinits, l'augment del salari mínim o l'Ingrés Mínim Vital, els permet viure millor. La recepta: més impostos a la banca, a les energètiques, a les grans empreses; més facilitat per a tramitar ajudes i prestacions. En definitiva, establir les eines per a continuar amb la transformació social en favor de la majoria.

La convicció del projecte resulta reforçada per la votació del dijous. Una majoria diversa que pot ser una oportunitat per a greixar una maquinària democràtica que precisament degut a la seva pluralitat (i plurinacionalitat) es veu qüestionada per una dreta i extrema dreta desenfrenada. El diàleg com a element clau per bastir majories; i aquí Sumar ha de ser l'instrument per a construir aquestes majories que pivotin al voltant de l'acord de govern, empenyent per a més i per ser més.

Cal consolidar aquest govern progressista no només per fer unes polítiques que posin a les persones i al planeta al centre, sinó també per a reforçar unes relacions entre el govern de la Generalitat i el govern central que es basin en el diàleg; i sobretot, per disputar-li el present i futur a un bloc reaccionari cada cop menys acomplexat. Esperem que tothom sigui conseqüent, i conscient, de quina és l'alternativa. Som-hi!