Pamplona torna a ser Iruña

Joseba Asiron (tercer per la dreta de la imatge) amb diversos membres del seu grup municipal després de convertir-se en el nou alcalde de Pamplona després de la moció de censura. - Villar López | EFE
Joseba Asiron (tercer per la dreta de la imatge) amb diversos membres del seu grup municipal després de convertir-se en el nou alcalde de Pamplona després de la moció de censura. - Villar López | EFE

Sergi Sol, periodista

Si un territori fou afecte a l'alçament franquista, aquest va ser la carlina Navarra. Fins el punt que el Cardenal Gomà, primat de Toledo, presumia davant el Papa que a Navarra "ningú surt al front [de guerra] sense confessar-se ni combregar' per alegria del General Mola.

La dreta navarresa ha muntat en còlera després de veure's desallotjada de l'Alcaldia de Pamplona. Tampoc no és una reacció insòlita. No hi ha moció de censura que no sigui dolorosa per als qui la pateixen i que no es respongui amb una reacció irada, sovint plena d'indignació. Sigui a Navarra o a Barcelona, a Biscaia o a Madrid. En pobles petits fins i tot es viu amb més crispació. Que la dreta navarresa es manifesti ara tan aclaparada com indignada forma part de la normalitat d'aquest tipus de mocions. "Res de nou sota el sol" que diria Pedro Sánchez, un paio que la dreta espanyola odia ja més que a Otegi, Puigdemont, Junqueras i Pablo Iglesias junts.

El que de fet hauria de preocupar a la dreta navarresa és constatar que els electors navarresos es bolquen a favor d'un conglomerat esquerrà i abertzale. Mentre que a Madrid o Andalusia el PP es mostra electoralment intractable, a Navarra la dreta està fora del Govern foral i ara de la capital, amb l'enorme pes que aquesta té. Retenen Tudela, però no compten ni amb Burlata ni amb Berriozar (EH Bildu). I si segueixen manant a la Vall d'Agüés, a Barañain o a Estella, és en minoria i gràcies al PSOE que va presentar el seu propi candidat a l'Alcaldia en detriment del de Bildu, segona força. Per contra, les majories amb què compta Bildu a l'Alcaldia són absolutes.

També està la dreta navarresa a l'oposició a Tafalla o a Ansoain (Bildu). I que cal dir de Villava, poble d'Indurain, on Bildu governa amb majoria absoluta. I a Zizur Mayor governa Geroa Bai gràcies al suport de Bildu. Així estan les coses a les localitats més grans de la Comunitat Foral.

A més, l'única capital d'Euskal Herria on governarà Bildu és a Pamplona precisament. Ni a Vitòria, ni a Bilbao, ni a Sant Sebastià. La primera en mans del PSOE i les altres dues del PNB, gràcies al suport recíproc entre els uns i els altres. Amb el PP traient pit per la seva patriòtica contribució antiBildu a Vitòria. O antiindepe a Barcelona. Més del mateix, mentre el PSOE es frega les mans.

Aquests i no altres són els números. I aquestes i no altres són les paperetes electorals les de Bildu. Tot i no tenir-ho fàcil quan s'agita el passat, Bildu no ha arribat a cap Alcaldia sense sòlides majories, ja sigui guanyant o conciliant suficients suports. Els governs municipals sòlids, forts, no són a Navarra els de la dreta. Són, majoritàriament, els de Bildu. I aquesta és una realitat molt incòmoda en un territori, Navarra, que va ser un feu d'UPN després dels escàndols que van arruïnar la reputació del PSN, com el d'Urralburu o el del dissortat i corrupte militant socialista, Luis Roldán, al capdavant de la Benemèrita .

L'altra qüestió que trasllueix, malgrat a qui pesi, és que quan Navarra es tenyeix amb el verd de Bildu -malgrat la seva debilitat a la Ribera- pretendre negar que Navarra no té res de basca és una bogeria. Els pobles són allò que la seva gent sent. No en va és Bildu el partit que compta amb més regidors a Euskadi. I a Navarra.