Miquel Ramos

'Compórtate o lárgate' era el lema de la campanya que un partit neonazi espanyol havia copiat als seus homòlegs suïssos i la imatge dels quals es va popularitzar fa ara més de quinze anys a diversos països. La imatge era la de diverses ovelles blanques expulsant a puntades de peu una ovella negra. Cada ultradreta la va adaptar al seu país amb la respectiva bandera de fons. Relacionar la migració amb la delinqüència, i atribuir-li un encaix impossible a les societats occidentals perquè 'no s'adapten' o 'no respecten' és una cosa que ve de lluny, que, juntament amb la competència pels recursos, sempre va enarborar l'extrema dreta des de fa cinquanta anys. Avui, però, ja forma part d'un relat global adoptat per partits de tots els colors. És, sens dubte, la conquesta més gran de l'extrema dreta: haver aconseguit que les seues idees i els seus marcs encaixen en el debat democràtic, i fins i tot s'hagen convertit en llei en diversos països, inclosos aquells amb governs progressistes que, quan convé, atien la por a la ultradreta mentre fan polítiques i discursos que sovint no es diferencien gaire.

La petició de Junts sobre la transferència de les competències en estrangeria a Catalunya a canvi de donar suport a les mesures anticrisi del Govern espanyol ha causat un cert enrenou en el debat públic a Espanya. Aquesta era la intenció, ni més ni menys, ja que el tracte ni s'ha concretat ni va més enllà de ser un globus sonda per testejar l'ambient i les reaccions en treure la carta de la migració. I es veia venir per diversos motius, tot i que el moment i les formes sempre són imprevisibles. Feia poques setmanes que diversos regidors de Junts havien llançat el mateix missatge que Jordi Turull va apuntar a Catalunya Ràdio quan li van preguntar per la petició al Govern espanyol sobre les competències en aquesta matèria, és a dir, posar el focus als migrants delinqüents reincidents. Però no van ser els únics. Hi ha múltiples exemples d'alcaldes i regidors de tot signe, també del PSOE, fent servir aquesta mateixa associació entre migració i inseguretat, com va ser el cas de l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, liderant al costat de l'extrema dreta una campanya contra un centre de menors .

La Catalunya postprocés té els seus propis fantasmes, i el de l'extrema dreta n'és un. Potser, el que més interessa estimular aquells que sempre han acusat l'independentisme de ser supremacista i racista, de ser egoista i insolidari. No és innocent la promoció que li han donat a l'alcaldessa de Ripoll, la ultradretana Silvia Orriols, alguns mitjans espanyols. Com tampoc no són fútils els afalacs que va rebre de diversos ultradretans espanyols, en veure com aquesta deia el mateix que ells, però en català. Doncs més enllà de l'idioma i del marc nacional, comparteixen pràcticament tota la resta. Orriols és avui el principal actiu del nacionalisme espanyol, portant l'independentisme al búnquer on sempre intentaven ubicar-lo: en una trinxera identitària excloent, racista i messiànica.

La crisi que passa l'independentisme cinc anys després del referèndum ha servit de brou de cultiu perquè apareguen nous salvapàtries i es reforcen alguns temes que en altres contextos estan donant bons resultats electorals. L'extrema dreta, fins ara marginal políticament a Catalunya, ha aprofitat la decepció i la desafecció política per vendre's com a peça de recanvi, i fa temps que intenta colonitzar les xarxes i el sentit comú dels catalans amb les mateixes fórmules que els seus homòlegs usen en altres contextos. Haver aconseguit l'alcaldia de Ripoll els ha servit com a palanca, i ara treballen sense parar per aconseguir atenció mediàtica, ser el focus del debat i preparar el seu aterratge al Parlament i a molts altres ajuntaments.

Junts sap que té un competidor que està erosionant la seua hegemonia a la dreta catalana. I sap també que les idees de les extremes dretes a tot el planeta s'estan instal·lant en la normalitat democràtica. Perquè no és només Junts, sinó tots els partits, des de socialdemòcrates fins a liberals, des del PSOE fins a Vox, que estan fent servir sovint els mateixos marcs que les extremes dretes en matèria de migracions. Junts serveix ara com a espantaocells, per blanquejar les polítiques en matèria de migracions del Govern i de la Unió Europea, que no s'allunyen gaire del marc criminalitzador i aliè als drets humans que planteja tot abordatge del fenomen des de l'òptica securitària, el marc habitual de les extremes dretes. Això és tant parlar de delinqüents reincidents com dir que "la immigració és el dissolvent més greu que té avui la Unió Europea", com va fer el cap de la diplomàcia europea, el membre del PSOE Josep Borrell, el maig del 2019.

Es diu que la migració és un tema tabú, que hi ha por de parlar-ne per si t'acusen de racista, i que l'esquerra no proposa solucions i s'instal·la al bonisme. Res més lluny de la realitat. Els mitjans reporten cada arribada a les nostres costes, i els polítics segueixen abordant el fenomen com una càrrega, com un problema, no com una conseqüència. I encara més relacionant amb la inseguretat i la delinqüència. Es parla constantment de saturació dels llocs d'acollida, de màfies, de salts de la tanca de Melilla o de naufragis, però poques vegades s'ofereixen solucions més enllà de blindar encara més les fronteres. Alhora, no se sol il·lustrar cap notícia sobre migracions amb fotografies o imatges d'anglesos o alemanys a la Costa del Sol, o de rics veneçolans al barri de Salamanca. Es relaciona la migració amb la pobresa, amb un altre color de pell no blanc i amb persones del Sud Global. Tampoc els espanyols i els catalans que migren són considerats migrants. Són espanyols o catalans "pel món", i fins i tot tenen els seus propis programes de televisió. Per això resulta insultant que es diga que ningú no parla de la immigració per justificar el focus sobre l'assumpte travessat per la delinqüència i la reincidència en comptes dels drets humans, que és el tema que més hauria de preocupar.

A l'esquerra que hi ha més enllà de les institucions es parla constantment de migracions i parlen també les persones migrants, que no són subjectes passius dels què cal parlar, sinó que tenen veu pròpia i també formen part d'aquesta esquerra. És clar que l'esquerra parla de migracions, però ho fa en altres termes i altres marcs allunyats del relat oficial i del relat de la por de les dretes. I no des d'una posició merament caritativa que redueix el racisme a un acte individual moralment reprovable excusant les estructures que l'institucionalitzen. L'esquerra proposa una anàlisi causal que va més enllà de la caricatura bonista que se li atribueix, i proposa un canvi estructural en benefici de tothom, posant al centre els drets humans i el qüestionament de l'ordre neoliberal i colonial. Això no encaixa en el model capitalista regnant, on la migració s'entén com a problema quan no compleix les necessitats del capital, expulsant de l'equació el dret humà a migrar, els drets de les persones migrants i les causes que promouen aquest moviment. I escapa també del marc racista en què es mouen altres que diuen qüestionar el capitalisme, però que compren els seus accessoris colonials, supremacistes i racistes basats en les diferències culturals i fins i tot en la raça, comprant conspiranoies com la teoria nazi del Gran reemplaçament.

Les solucions que proposa l'esquerra incomoden, ja que impliquen massa canvis que pocs estan disposats a fer. Un canvi global i una renúncia a un sistema d'explotació que segueix les vies de la colonització i del supremacisme que durant segles ha dut a terme Occident. La resta és posar pegats a un problema l'origen del qual no són ni els recursos destinats al control de fronteres ni el codi penal, sinó com està configurat políticament i econòmicament el món sota la tirania del capitalisme i la fins ara hegemonia occidental. A l'esquerra es parla de migració i es parla de capitalisme, colonització, racisme estructural, explotació i drets. Aquestes paraules sí que són tabús per al relat oficial sobre migracions i per als racistes de tot pelatge.

És per això que tota crítica al desafiament de Junts sobre el tema usant l'acusació de racisme que no incloga una crítica al racisme institucional, a l'ordre colonial i capitalista és pura propaganda partidista, pur interès per criminalitzar aquest partit i, de retruc , a l'independentisme. El descens als inferns ultres és col·lectiu, és tot Occident sumit a la necropolítica de fronteres que sembra el mar de cadàvers, que exclou els drets humans de l'equació i que omet les responsabilitats i les causes. No volen solucionar els problemes que fan que la gent vulga o haja de migrar. Només volen disciplinar els que vinguen, advertir els que ja estan, i tenir un boc expiatori per quan es vulga fer servir per tapar altres vergonyes.