Pablo Cotarelo i Sergi Cutillas

El dret a l'habitatge segueix en dubte. Les organitzacions socials que van emergir de les cendres de la bombolla immobiliària espanyola a principis de la dècada, han de seguir lluitant pels seus drets, i pels de la resta de la població, a accedir a un habitatge digne a un preu raonable. Aquests moviments, que van començar posant l'atenció en les hipoteques d'habitatges de compra han de fer-ho ara en els preus del lloguer a les ciutats.

La Plataforma d'Afectats i Afectades per les Hipoteques i els recents Sindicats de Llogaters i Llogateres han marcat una part important de l'agenda política espanyola dels últims deu anys. Des de fora de les institucions públiques han visibilitzat un problema i una part de la població oblidats, han generat una sèrie de consensos socials al voltant d'aquest dret, han contribuït definitivament a la creació d'una consciència social, i fins i tot de classe, i han aconseguit influir de manera determinant en la modificació de part de la legislació.

Es pot dir que les conseqüències socials i polítiques d'aquest moviment han anat més enllà dels marges del sector immobiliari. D'una banda, alguns dels seus membres tenen ara responsabilitats institucionals en governs municipals, en parlaments autonòmics o al parlament de l'Estat, abastant àmbits molt més amplis i influint en les polítiques públiques. I per altra banda, aquest moviment per l'habitatge ha contribuït a diluir en alguns aspectes l'avanç de posicions ultradretanes al nostre país que, però, s'estan convertint en una greu amenaça en el conjunt del continent europeu.

En altres punts d'Europa han començat ja a patir problemes similars d'accés a l'habitatge de la població més vulnerable. A Grècia, com a conseqüència de l'empitjorament de les condicions de vida derivades del programa de la Troica, estan augmentant les execucions hipotecàries. A partir de 2016 va emergir un moviment en oposició al sistema de subhastes de propietats amb hipoteques executades, per evitar que les persones es quedin sense cases. El moviment va aconseguir alentir significativament tot el procés de vendes d'habitatges. Davant d'aquestes protestes populars contra les subhastes, el govern va llançar una plataforma electrònica per evitar que fossin interrompudes. A més, va promulgar una esmena al desembre de 2017 per sancionar les accions que tinguessin com a objectiu evitar les subhastes de propietats executades, amb penes que varien de tres a sis mesos de presó (veure aquí).

Sobre aquestes bases el 'Departament de Protecció de l'Estat i de la Política Democràtica', que depèn del ministre d'Ordre Públic, ha iniciat en els últims mesos processos judicials contra activistes d'aquests moviments per la seva participació en accions de protesta contra les subhastes. En tot el país, més de trenta activistes contra les execucions hipotecàries i vendes d'habitatges en subhastes s'enfronten a càrrecs. Entre ells el líder del partit d'esquerres Unitat Popular pel que demanen nou anys de presó. És la primera vegada des de la caiguda de la dictadura dels Coronels el 1974 que un dirigent polític de l'esquerra és perseguit per la seva acció política. Per contra, aquest 'Departament de Protecció de l'Estat', que en teoria s’ha d'ocupar d'amenaces com el terrorisme i altres activitats contra la democràcia, no ha emprès des de la seva creació l'any 2000 cap acció contra partits o grups feixistes, com ara el neonazi Alba Daurada.

La repressió a Grècia està tenint repercussió mediàtica internacional (veure aquí) arribant fins i tot a EUA (veure aquí) i la Xina (veure aquí), que observen amb sorpresa el deteriorament de la convivència a Europa. Davant d'aquest panorama s'ha iniciat una campanya internacional de solidaritat per reclamar la retirada dels càrrecs judicials contra els activistes a favor del dret a l'habitatge i la fi de la persecució als activistes que s'oposen a l'austeritat aplicada a Grècia. La democràcia europea no pot permetre’s sota cap condició donar passes enrere en la garantia del dret a l'habitatge, ni en la lluita contra la repressió i el feixisme.