Ignacio Ramonet. Periodista i escriptor. Director de 'Le Monde Diplomatique' en castellà

És possible que 2017 sigui recordat en la història com l'any de la Gran Muralla. Per què? Perquè Donald Trump, el nou president dels Estats Units, està decidit a edificar una monumental barrera de protecció a la frontera amb Mèxic per impedir, segons ell, la "invasió" dels immigrants il·legals vinguts del "perillós Sud" ...

Al mandatari nord-americà, algú hauria de recordar-li el que la Història precisament ensenya: que gairebé mai aquestes ciclòpies fortificacions van detenir res. No van construir els xinesos, en l'antiguitat, la impressionant Gran Muralla per detenir els mongols? No va aixecar l'Imperi romà, al nord d'Anglaterra, el colossal Mur d'Adriano per fer fora els bàrbars d'Escòcia? És conegut, en els dos exemples històrics, que les gegantines tanques van fracassar. Els mongols van passar, i també els manxús, i els caledonians ... Com seguiran passant, cap a Estats Units, els mexicans, els centramericans, els caribenys, els musulmans ... En l'eterna dialèctica militar de l'escut i l'espasa, la resposta a la Gran Muralla de Donald Trump seran els milers de túnels subterranis que probablement els pàries de la terra ja estan perforant ...

Però és que, a més, sorgeix una altra contradicció. D'una banda està l'anunciat Pla d'inversions de Trump d'un "milió de milions de dòlars" en obres públiques per reconstruir, com en un nou New Deal, les infraestructures, aeroports, carreteres, ponts i túnels a tot el país. La qual cosa hauria de rellançar l'activitat econòmica, el creixement i, sobretot, crear milions de llocs de treball. Però, d'altra banda, ja hi ha plena ocupació als Estats Units ... Sota el president Barack Obama es van crear dotze milions de llocs de treball (1). La paradoxa és que, en realitat, fa falta mà d'obra ... I faltarà encara més si Donald Trump expulsa, com va prometre, a onze milions de treballadors immigrants il·legals ... Qui construirà la Gran Muralla, els ponts, les carreteres i els túnels?

Un altre problema: les estadístiques oficials nord-americans assenyalen que l'índex sobre jubilats en relació a treballadors actius no para d'augmentar. O sigui que, com a totes les societats desenvolupades, el nombre de persones de la tercera edat creix més ràpid que el de joves. Conseqüència: les cinc primeres ocupacions que oferiran més ocupació en la pròxima dècada són les següents: ajudants de cura personal, infermers, ajudants de la llar i auxiliars sanitaris, treballadors del sector del menjar ràpid i venedors en comerços al detall. Totes activitats dures i mal pagades, treballs clàssics dels immigrants. Si s'alça la "Gran Muralla" a Estats Units, qui els ha d'exercir?

Un altre aspecte del problema: les migracions mai es realitzen per caprici. Són el resultat de guerres o conflictes, de desastres climàtics (sequeres), de la demografia, de la urbanització accelerada del Sud, de l'explotació, de la mutació econòmica (disminució de la pagesia), dels salts tecnològics i dels xocs culturals. Fets sociològics que estan empenyent a la gent dels països pobres -sobretot als més joves- a emigrar per intentar aconseguir millor vida. Fets que estan per sobre del control de qualsevol polític i que un Mur pot potser frenar, però no podrà aturar ni fer desaparèixer.

A més, si Donald Trump està obsessionat amb els immigrants llatins, que vagi preparant-se per les altres "invasions" que vénen. L'Àfrica subsahariana, per exemple, comptava l'any 2000 amb 45 milions de persones d'entre 25 i 29 anys, que és l'edat en què més s'emigra. Avui els subsaharians d'aquesta edat ja són 75 milions i, el 2030, seran 113 milions ... El Banc Africà de Desenvolupament estima que, dels 12 milions de subsaharians que ingressen cada any en la força laboral, només 3 milions troben feina formal . La resta -o sigui, 9 milions de joves cada any ...- constitueix una reserva cada vegada més gran de migrants potencials ... A l'Índia, cada mes, un milió de joves compleixen 18 anys i molts somien amb emigrar (2) ...

Però la "Gran Muralla" de Donald Trump cal entendre-la també en sentit metafòric, ja que significa, així mateix, una barrera d'aranzels per dificultar l'accés de productes estrangers al mercat interior: amb taxes anunciades el 45% sobre les importacions provinents de la Xina i el 35% per a les de Mèxic ... O sigui, proteccionisme comercial dur, que va ser un dels eixos centrals de la campanya electoral. I que és el veritable significat de l'elecció del nou president dels Estats Units, que va començar la seva primera setmana en el poder amb un gest cap als votants de la classe obrera que el van ajudar a guanyar el 8 de novembre passat i que se senten perjudicats per les deslocalitzacions industrials. Trump va complir la seva promesa i va signar un decret per retirar als Estats Units de l'Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TTP, Trans-Pacific Partnership), un acord amb 11 països de la conca del Pacífic promogut per Barack Obama. També va anunciar que renegociarà el tractat de lliure comerç amb Mèxic i Canadà (NAFTA, per les sigles en anglès) (3).

Tot això significa una derrota de la globalització neoliberal, del lliure mercat i de les deslocalitzacions. Només cal veure, sobre aquest tema, l'enrabiada interminable i la rebequeria permanent contra Donald Trump de tots els partidaris de l'ultraliberalisme. Començant pels grans mitjans de comunicació dominants, que ara carreguen sense treva -cosa inaudita- contra el mateix president dels Estats Units com si de Chávez es tractés. Llegiu, per exemple, a Espanya, l'incontrolable furor anti-Trump del neoliberalísim diari El País.

En aquest any en què se celebra el centenari de la revolució bolxevic d'octubre 1917, la "gran sacsejada" que Donald Trump està imprimint en els assumptes interns nord-americans i en la geopolítica internacional no deixa, doncs, de fer tremolar el món. En algunes coses per a bé, en moltes altres per a mal.

NOTES:
(1) El president Obama ha deixat una taxa d'atur del 4,7%, un nivell proper a la plena ocupació.
(2) Totes les estadístiques provenen del setmanari The Economist, número especial "The World in 2017", Londres, desembre de 2016.
(3) El NAFTA, que uneix Canadà, Estats Units i Mèxic en una sola àrea comercial, es va aprovar el 1994, essent president dels EUA el demòcrata Bill Clinton, espòs de Hillary Clinton. Donald Trump ha afirmat que no es retirarà de l'acord, per ara, sinó que vol renegociar-lo.