Ismael Peña-López
Director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Generalitat de Catalunya

En ciència política i de l’administració hi ha un concepte que sovint no surt dels cercles acadèmics però que té una gran riquesa semàntica: el govern responsiu (adaptació més o menys encertada de l’anglès responsive). El concepte intenta donar nom a aquells governs que són capaços de reaccionar a allò que passa al seu entorn. En aquest sentit, el concepte és molt interessant per, al menys, dos motius. El primer és que la reacció, o la resposta, no necessàriament implica satisfer o acontentar. Un dels errors recurrents en política és pensar que es pot acontentar sempre i a tothom – o, fins i tot, que s’ha d’acontentar sí o sí: de vegades es pot, algunes altres no. El camí dels populismes comença en aquest error de concepte. El segon motiu és que per reaccionar, per respondre, cal primer escoltar. I aquest escoltar va molt més enllà de comptar vots – "el poble ha parlat" – i encara més enllà d’extrapolar baròmetres i enquestes sociològiques i electorals.

Amb l’objectiu de poder escoltar una mica més i millor, el passat mes de maig el Govern va obrir el canal Jo Pregunto a la plataforma participa.gencat.cat, un espai obert perquè la ciutadania pugui fer preguntes sense intermediaris als membres del Govern. El canal es va estrenar amb la consellera de Salut Alba Vergés, i ha tingut una segona tanda amb el conseller d’Interior Miquel Buch. Tant l’observació directa de què ha passat, com les dades del qüestionari d’avaluació, ens permeten fer unes conclusions preliminars molt esperançadores.

El nou canal d’interlocució directa entre ciutadania i Govern ve a complementar altres canals com els que s’estableixen amb els mitjans de comunicació, els espais institucionals o les xarxes socials, obrint-se a nous públics i temàtiques. En quatre dies han participat 300 persones amb 400 propostes i comentaris.

La valoració positiva dels ciutadans respecte a poder expressar-se i a sentir-se escoltats fan entendre que ha estat un exercici de transparència i retiment de comptes percebut com a tal. La mitjana de respostes donen una nota de 7 sobre 10, i el 87% dels enquestats repetiria l’experiència.

D’altra banda, s’ha pogut constatar la recepció de preguntes o qüestions que no havien aparegut als mitjans o ho havien fet de forma molt marginal i que, per tant, o no havien arribat al Govern o ho havien fet d’una forma deficient. Això ha permès a ambdós departaments – Salut i Interior – o bé donar informació que no havia arribat a la ciutadania, o bé identificar persones i col·lectius, contactar amb ells i iniciar canals d’informació, diàleg i atenció personalitzada per a atendre les seves necessitats.

Val la pena assenyalar una qüestió que l’evidència científica (per exemple el treball de l’equip de la professora Rosa Borge en el marc de la convocatòria DEMOC 2017 d’ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de la qualitat democràtica) ja ens havia demostrat: quan els espais de debat són endreçats, tenen objectius concrets i hi ha un compromís de retorn, la deliberació és de qualitat i els comportaments destructius (trolls, desqualificacions, etc.) són marginals. Dit d’altra manera, la por dels polítics a interactuar en xarxes socials no es pot extrapolar a àmbits més "seriosos": si el polític respon bé, la ciutadania té incentius per preguntar "bé".

Cal remarcar, doncs, la qualitat de la majoria de les aportacions fetes, així com el comportament exemplar de la ciutadania. Una ciutadania que, a més, es troba en un entorn que de forma tàcita crea sensació de comunitat i d'estar junts en el problema. La creació de comunitat i de capital social sabem que és clau en el combat dels populismes, els totalitarismes o de la desafecció política.

I així és com creiem que s’ha de combatre el populisme i la desafecció: en les causes, no en els símptomes. I el manteniment d’una interlocució continuada amb la ciutadania és, clarament, una de les millors maneres perquè ciutadania i Govern s’entenguin mútuament.