Autoproves COVID: una mostra més de l’abandonament dels serveis públics

Autoproves COVID: una mostra més de l’abandonament dels serveis públics

                                                           Col·legi del centre de Barcelona.- Alberto Estévez/EFE

Jorge Luis Díaz, MIR de Medicina Preventiva i Salut Pública, i militant d’Anticapitalistes

Sònia Farré i Fidalgo, professora de secundària i exdiputada al Congrés

El Govern, matisa, un dia després d'anunciar que formaria docents i alumnes perquè aquests últims s’autorecullin una mostra de frotis nasal en cas d'haver-hi un positiu en el grup bombolla. La formació als docents es donarà finalment a través de video tutorials, però les proves es faran sota supervisió d'una professional sanitària. Les preses de mostres de frotis nasal, tant la necessària per a una prova PCR com per a un test ràpid, són procediments molestos, fins i tot dolorosos per a algunes persones, la qual cosa dificulta profundament l'autorealització. Han de ser realitzades per personal professional, entrenat i amb experiència. Aquesta decisió, malgrat la supervisió, suposa córrer un gran risc que augmentin els falsos negatius en alumnes positius que no realitzin correctament la prova. I aquests falsos negatius poden suposar l'augment de brots, fins i tot el tancament de centres, aprofundint en la crisi educativa actual. Un capítol més que se suma a un reguitzell d'anuncis i decisions que massa sovint semblen improvisades.

Els serveis públics estan molt afeblits per dècades de retallades i privatitzacions, cosa que ha suposat que la càrrega de treball -resultat del rastreig, estudi de contactes i aïllament dels casos de Covid 19- hagi provocat el col·lapse tant dels sistemes de vigilància epidemiològica de Salut Pública, com dels centres d'Atenció Primària. Ni l'Atenció Primària ni la Salut Pública van ser reforçades després de la primera onada, malgrat ser els pilars fonamentals per reaccionar front la pandèmia segons totes les recomanacions internacionals. L'Atenció Primària porta anys patint enormes càrregues de treball mentre la inversió en Salut Pública no arriba al 2% dels pressupostos, ni estatals ni autonòmics. Amb la pandèmia la situació ha empitjorat encara més, i les professionals estan exhaustes i enfadades. Mostra d'això són les nombroses mobilitzacions que s'han produït en els últimes setmanes, especialment les protagonitzades per les MIR i pel personal mèdic dels Centres d'Atenció Primària.

I a Educació el panorama no és diferent. Les ràtios continuen sent molt altes, especialment a secundària, on es vol aplicar la mesura. A causa de la desinversió en personal i en instal·lacions no hi ha garantia sempre que pugui mantenir-se la distància o una ventilació adequada, i els equips de protecció individual i el material proporcionat pel Departament són insuficients en molts centres. A tot això cal sumar-li la incertesa amb què s'actua davant els grups bombolla amb positius: sovint es triga dies a autoritzar l'aïllament, es produeixen canvis en els criteris a seguir i s'estan produint retorns a les aules sense resultat de PCRs (que en secundària, a més, no es realitzen pràcticament a docents). I ara que han tornat a col·lapsar, la solució proposada és que un pas tan crucial com la presa de mostres, sigui realitzat per alumnat a partir de 12 anys, la formació principal dels quals vindrà a través de vídeo tutorials.

Que la solució al terrible col·lapse que pateix l'atenció primària sigui augmentar encara més la càrrega de treball en els centres educatius, menysprear la tasca del personal sanitari i descurar els menors, és una mostra més de la incompetència que marca les decisions institucionals en els últims mesos. Suposa a més a més responsabilitzar el personal docent amb unes tasques per a les quals els manca de formació, competències o recursos adequats per a realitzar. Per aturar la pandèmia, necessitem deixar de saturar i precaritzar els serveis públics i apostar per una planificació que posi per davant la salut, i això requereix d'inversió i de lideratge.

Tanmateix demandes garantistes com intervenir els recursos de la sanitat privada, reforçar els centres d'Atenció Primària i els sistemes de rastreig amb contractació pública en sanitat, o la reducció de ràtios, millora dels espais i garantia de la ventilació i neteja suficient en els centres educatius en educació, no només no són assumides, sinó que la pandèmia continua servint per a continuar precarizant encara més els serveis públics.

No podem tornar a cometre els errors de la crisi de 2008. La pandèmia de la Covid-19 no pot servir per a justificar la retallada i la precarització dels nostres serveis públics. Hem de construir un espai ampli per a la seva defensa, on puguin trobar-se i lluitar junts sectors diversos: amb personal docent i sanitari, però també amb pacients, alumnes, associacions de pares i mares, associacions veïnals, grups en defensa de l'habitatge digne, treballadors socials, sindicats alternatius... Front de la seva improvisació i falta de mesures radicals, la solució passa per l'organització de la societat civil.