Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. ACN/ Estefania Escolà

Laura Oliva, candidata d'ECP per la Catalunya Central

Susanna Segovia, candidata d'ECP per Barcelona i portaveu del grup parlamentari de CatECP

Txell Teruel, candidata d'ECP per terres de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran

La lluita del moviment feminista argentí per aconseguir finalment la legalització de l'avortament ha tornat a posar en l'actualitat des de fa uns mesos el dret a l'avortament. En positiu i amb esperança, per un important avenç a escala mundial dels drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Milions de dones d'arreu del món hem celebrat que les companyes argentines ja puguin accedir lliurement a l'avortament fins a la setmana 14 de la gestació. Un reclam històric per part dels col·lectius feministes, però també una lluita transversal a la qual s'han sumat organitzacions socials, sindicats, col·lectius LGTBI, etc. La nova llei que permet la interrupció voluntària de l'embaràs i l'objecció de consciència dels professionals, i fa avenços importants en l'autonomia de les menors a l'hora de decidir: les menors de tretze anys només necessitaran l'acompanyament de com a mínim un dels seus progenitors, les que tinguin entre 13 i 16 només necessitaran consentiment si està en risc la seva salut, i totes les majors de setze anys decidiran per si mateixes.

Un aspecte en el qual la legislació argentina ara és més avançada que l'espanyola, ja que el PP va reformar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva del 2010, fent que sigui necessari el consentiment patern entre els 16-17 anys. Per part d'En Comú Podem s'està treballant a l'Estat per revertir aquesta situació que cosifica i priva la llibertat de decisió.

Però el debat sobre el dret a l'avortament a Catalunya també està d'actualitat per la denúncia que han realitzat diferents organitzacions feministes sobre les dificultats –i gairebé impossibilitat- que hi ha d'accedir a aquest dret a bona part del territori català, on resulta impossible avortar als hospitals, siguin públics siguin concertats. Des de la Catalunya Central fins a Lleida passant per l'Alt Pirineu i Aran, les dones que volen avortar han de desplaçar-se centenars de quilòmetres per poder-ho fer, ja que al seu territori no troben cap centre on hi hagi un equip de professionals disposat a fer-ho. A les Comarques Centrals tampoc es pot avortar pràcticament enlloc, només a Vic i fins a les dotze setmanes. L'any 2019 un miler de dones de la Catalunya central van sotmetre's a un avortament, vuit-centes de les quals ho van haver de fer farmacològicament a través dels centres d'atenció primària perquè no hi havia alternativa quirúrgica als hospitals de la seva zona. Les dones que estaven en un estat més avançat i necessitaven intervenció quirúrgica, van haver de fer-ho a les clíniques concertades pel departament de Salut a Barcelona. En aquests casos, moltes d'elles passen per un viatge emocional dolorós, ja que se sotmeten a un procés que acostumen a fer soles i lluny de casa, amb els consegüents perjudicis cap a la salut física i mental de les dones. En el cas de les dones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, això suposa a més assumir costos extres que sovint no estan en condicions de poder-hi fer front.

Des d'En Comú Podem denunciem aquesta iniquitat territorial a Catalunya en l'accés de les dones als seus drets sexuals i reproductius, especialment per accedir a la interrupció voluntària de l'embaràs. Les causes: trobar-se amb equipaments hospitalaris on l'objecció de consciència –sigui del personal sanitari en particular, sigui del mateix centre- fa que no hi hagi cap persona disponible per practicar les interrupcions voluntàries de l'embaràs. I això que la llei preveu explícitament que una institució no pot al·legar objecció de consciència "col·lectiva" i ha d'oferir la possibilitat de realitzar aquestes intervencions amb el personal mèdic adequat i disposat. Els drets s'han de garantir sempre i més si tenim uns hospitals preparats que ja han practicat avortaments amb anterioritat.

La convicció moral d'algunes fundacions religioses que conformen els patronats dels hospitals publicoprivats conjuntament amb l'objecció de consciència dels professionals recollida per la Llei orgànica 2/2010 dificulta el procés d'avortament. Alguns d'aquests exemples els trobem a l'Hospital de Manresa, de la Seu d'Urgell o el de Sant Pau, des de Barcelona. Des d'En Comú Podem defensem l'accés a l'avortament als territoris afectats tot garantint que aquests disposin de professionals no objectors que els practiquin. Amb més motiu perquè la Generalitat de Catalunya a través del CatSalut subvenciona una gran part de l'activitat hospitalària d'aquests centres, que en el cas de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa és d'un 70%. Cal garantir les interrupcions voluntàries de l'embaràs quirúrgicament arreu primant la salut de les gestants per en contra de motius religiosos i objectors que suposin un perjudici.
De fet, cal apostar per un sistema públic de garantia de drets sexuals i reproductius. L'actual model Català segueix apostant per l'externalització del servei cap a centres privats, que després facturen els Serveis a les arques públiques, en lloc d'apostar per una xarxa pública de centres que garanteixi les interrupcions voluntàries d'embaràs per totes les dones que ho sol·licitin, a tot el territori. I això passa també per dignificar el dret a l'avortament, per fer formació als professionals sanitaris a les facultats en les tècniques més actualitzades i menys invasives d'interrupció d'embaràs, per campanyes de difusió, sensibilització i formació sobre els drets sexuals i reproductius i, sobretot, per garantir que a tots els centres hospitalaris públics i concertats es garanteixi que hi ha professionals sanitaris que podran garantir el dret a l'avortament a totes les dones que ho necessitin.