Govern d’Esquerres: l’únic cordó sanitari útil contra l’extrema dreta

Joan Mena, portaveu de Catalunya En Comú i diputat d’En Comú Podem al Congrés 

Després de l’abstenció, que va fer del 14F les eleccions catalanes amb menys participació de la història, la pitjor notícia política de la nit electoral va ser la irrupció de la ultradreta al Parlament de Catalunya. 11 escons i més de dos-cents mil vots són insuportables per a la nostra democràcia. I, no; que ningú s’equivoqui. A Catalunya no n’hi ha més de dos-cents mil feixistes que avalen les teories negacionistes de la Covid19, de la violència masclista o dels drets de les persones LGTBI. Certament, cal fer una anàlisi curosa i científica del vot de la ultradreta. La sensació és que no voten pels mateixos motius a VOX les classes altes dels barris més rics de les nostres ciutats que les classes populars que viuen als barris més colpejats per les crisis. Analitzant aquests últims és on l’esquerra hem de fer autocrítica i, sobretot, propostes de millora.

En aquest sentit, a ningú se li escapa que les posicions que Ciutadans ha mantingut durant tot aquest temps a Catalunya han sembrat una polarització contra els consensos del catalanisme que ha sabut recollir l’extrema dreta. Finalment, la victòria d’Arrimadas el 2017 només ha servit perquè la seva herència fos canibalitzada pel partit d’Abascal. No obstant això, el cert és que a la vegada que el discurs de Garriga incorporava certes reminiscències de l’època Rivera, VOX ha apostat fortament durant  tota la campanya per mostrar-se com un partit ‘outsider’ capaç de cavalcar sobre la crisi de la política que fa més d’un any va arribar als màxims de percepció històrica segons el CIS.

És per aquest motiu que per combatre l’extrema dreta, el primer que hem d’atendre és la sensació generalitzada que té molta gent de que les institucions estan més lluny que mai de la ciutadania en el moment en què la ciutadania més les necessita. I, per fer front a això, no hi ha receptes màgiques: cal blindar els drets i calen polítiques socials que garanteixin que els més vulnerables no se sentin abandonats pels seus representants. El dret a l’habitatge, una ocupació de qualitat, l’accés a la salut o l’educació pública i l’aposta per la multiculturalitat com a element cohesionador dels nostres barris és l’antídot contra una ultradreta que busca la confrontació social. Després del 14F està clar: el millor cordó sanitari contra VOX és un govern d’esquerres que confronti, des de la garantia de drets, el seu discurs xenòfob i elitista. Per això, no s’entén que forces polítiques que han evidenciat públicament la seva preocupació per la irrupció d’una força feixista al Parlament, com són ERC i el PSC, no estiguin ni tan sols disposats a explorar la possibilitat d’un acord d’esquerres que freni d’arrel el discurs de la ultradreta.

El millor exemple el tenim a l’Ajuntament de Barcelona. L’acord entre Comuns, ERC i PSC ha permès un pressupost social per a la ciutat i, aquesta mateixa setmana, s’ha presentat un pacte per a inversions territorials de proximitat de fins a 30 milions d’euros. Aquestes polítiques socials de proximitat són les que marquen la diferència als nostres barris i deixen sense efecte el discurs de la por que practica VOX. L’acord entre Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni és, avui, el millor cordó sanitari contra la ultradreta. Això mateix hauria de ser reproduïble al Parlament de Catalunya entre Jéssica Albiach, Pere Aragonès i Salvador Illa. El futur del país ho agrairia. És també la fórmula per deixar enrere les polítiques fiscals que volen convertir Catalunya en l’Andorra del Sud, les retallades ideològiques en sanitat o educació pública i la presència cada vegada més preocupant d’un nacionalisme excloent en les files de Junts per Catalunya.

Estan molt bé totes les propostes que vindran aquests dies per no donar espais institucionals ni de visibilitat pública a la ultradreta. S’han d’estudiar i practicar, evidentment. Però si alguna cosa hem aprés durant tots aquests anys és que en política no hi ha espais buits, i que si no és l’esquerra la que dóna resposta a les carències i les reclamacions dels nostres barris, ho farà l’extrema dreta agitant la bandera de la confrontació de l’últim contra el penúltim. Siguem ferms: la millor manera de frenar la ultradreta als nostres barris, pobles i ciutats és un govern d’esquerres que faci polítiques socials que donin respostes a la necessitat de la gent comuna.