Sergi Perelló, secretari general Intersindical-CSC

Sembla que un gruix important de països del món, així com les principals potències, comencen a ser conscients de les conseqüències del canvi climàtic pel futur del planeta i de la humanitat.

Una emergència climàtica que té afectacions importants en allò que fa referència als drets humans, socials, econòmics i culturals de milions de persones.

Això no vol dir pas que aquesta preocupació ens meni a un canvi de model basat en el benestar que les persones que habitem el planeta ens mereixem. Tot sembla indicar que la gestió de l’emergència climàtica es fa sense canviar els principis del model capitalista predador.

L’emergència sanitària de la Covid, la crisi social més important des de la II Guerra Mundial, així ho testimonia. Tot i que la majoria d’Estats saben que cal fer-hi front, les receptes són les mateixes; prevalença del lucre d’una minoria per sobre de l’interès de la majoria. Un botó de mostra d’això és la feblesa dels sistemes de protecció social – si n’hi ha – o l’escàndol de les patents en la producció de les vacunes contra Covid i la conseqüent quadruplicació del preu d’un producte bàsic.

Els recursos del planeta són finits però és perfectament possible que les polítiques públiques globals garanteixin el futur de tots els éssers que hi vivim, i sobretot, que el benestar col·lectiu i la participació en les decisions que ens afecten com a humanitat siguin la pedra angular de les relacions que establim. És per això que la Justícia Social, la Salut i la Vida han de determinar de manera global i local propostes, debats mutus i decisions efectives que ens permetin transformar les receptes de sempre.

Aquests tres principis, com a mínim comú denominador, han de menar la implementació d’aquelles polítiques efectives i realistes per acabar amb les desigualtats, la pobresa, la precarietat i l’atur així com les seves conseqüències; violacions dels drets humans i fonamentals, racisme, conflictes, violència i guerres.

A aquest canvi de model li cal una carcassa comuna on tots els pobles i les majories socials que constituïm la força de treball, tinguem reconeixement nacional o no, puguem construir i adaptar  propostes al nostre context.

Una carcassa on de forma transversal el Feminisme amari cada racó de les nostres decisions i de les nostres vides i, al nostre país, faci de la Llengua Catalana punt de trobada i cohesió de tota la diversitat que vivim i ens enriqueix.

En un país sense estructures d’Estat, on no tenim pràcticament competències en matèria social i laboral, on se’ns imposa un Reforma Laboral que facilita l’acomiadament col·lectiu i s’han suspès lleis aprovades pel Parlament i el Govern per fer front a l’emergència habitacional, la igualtat entre dones i homes, la pobresa energètica o el canvi climàtic – i així fins a 17 lleis socials – hem de seguir explicant i lluitant incansablement pel projecte de República Catalana que volem.

Una República independent que li cal posar-hi fonaments. Aquests ciments són un Sistema Públic i de Protecció Social, amb sanitat i educació de qualitat en català i serveis i seguretat social i laboral amplis i universals.

Un Sistema Fiscal Progressiu on qui té més pagui més, i sobretot, acabant amb la immensa maquinària empresarial que eludeix impostos impunement.

Aquest sistema públic i fiscal de les majories s’ha de falcar amb un Model Productiu Sostenible que garanteixi la vida. Hem d’assumir el decreixement com a opció de futur mentre invertim en producció i serveis de proximitat, reciclatge, tecnologia verda i investigació i coneixement amb valor afegit -en lloc de turisme o especulació immobiliària – on salaris dignes facin viable el sistema de pensions i protecció social.

I decidir tot això és fa exercint el Dret d’Autodeterminació. Sembla prou evident que no hi ha gaire opcions més.

Però cal aterrar el projecte de futur que plantegem ara, amb propostes valentes. Els elevats índex d’atur o les amenaces contínues al sistema de pensions o de protecció social així ho requereixen.

La Reducció de la Jornada Laboral amb el mateix salari s’ha d’afrontar de manera seriosa. Les experiències demostren que augmenta la qualitat de la feina, redueix malalties professionals i, sobretot, l’atur.  En la mateixa direcció la Reducció de l’Edat de Jubilació permet incorporar importants contingents de població activa aturada, especialment joves, generant les cotitzacions necessàries per dignificar i consolidar el sistema de pensions.

També cal posar sobre la taula la Renda Bàsica Universal, que lluny de debat apocalíptics, millora l’oferta laboral, apuja salaris i redueix la bretxa de gènere.

A manca d’Estat, i les poques competències en matèria sociolaboral per decidir les polítiques que ens cal per garantir el benestar de tothom, hi ha coses que ja poden fer les administracions públiques catalanes com pagar Salaris per sobre dels 1.300 euros o aturar la subcontractacció d’empreses amb aquestes condicions laborals. O directament deixar d’externalitzar Serveis Públics i iniciar processos d’internalització, com ja han fet diversos municpis, per reduir la precarietat del mercat laboral.