Hispanofòbia, racisme antiblanc i neoracisme a la inversa

José María Aznar en acte de la FAES -- Javier Lizón / EFE

Miquel Ramos

Espanya no té res pel que hagi de demanar perdó. Mai no ho va fer per res, i avui encara menys, per molt que els indis i els comunistes s'entossudeixin en tacar el bon nom d'aquesta gran nació, i per molt que ho digui el Papa de Roma, representant d'aquesta gran oenegé que va ensenyar a llegir als salvatges, que els va donar un Déu just i que els va acostar finalment a la civilització. I encara que es cometés alguna atrocitat en aquell procés, magnificar-la avui no és més que una estratègia de desprestigi coordinada entre els nacionalistes perifèrics, els conquistats desagraïts, els moros que pretenen tornar a envair-nos i també, és clar, pels comunistes, aliats de tots ells, que no coneixen pàtria i fa temps que van vendre el país als qui intenten trencar-la.

Aquesta setmana es van conjurar els astres per a recordar-nos el perill que aguaita a aquest Regne, just quan es complien quatre anys del referèndum de l'1 d'Octubre a Catalunya. Aquell ultratge de tres milions d'ingrats catalans, contestada primer amb porres estimulades pel popular crit conciliador de l'"A por ellos!" i, posteriorment, per les declaracions de l'hereu de Joan Carles I d'Abu Dhabi recordant com ens sentim d'orgullosos d'aquest país.

Però el perill revisionista també ve d'ultramar últimament, amb aquesta onada de rancúnia cap a Espanya que lideren els qui tomben estàtues de conqueridors i s'obstinen a recordar-nos els danys col·laterals de la civilització. Isabel Díaz-Ayuso ho va denunciar aquesta setmana als EUA, i, des de les seves impol·lutes talaies, l'expresident José María Aznar, i l'alcalde de Madrid recordant el dolents que van arribar a ser els musulmans que van fundar la ciutat que avui governa, i l'infal·lible escriptor Mario Vargas Llosa, qui va alertar, a més, del perill de votar malament. I és que els indis, ni portant-los la civilització, han après ni tan sols a votar bé.

Hispanofòbia, racisme antiblanc i neo-racisme al revés. Així, literal, ho ha anomenat l'últim quadern d'anàlisi editat per una ONG que pretén continuar sent l'única veu autoritzada per a parlar en nom de les persones a les quals diu defensar ‘contra la intolerància’. Sobre el racisme antiblanc porto anys llegint a fòrums neonazis (i que de forma brillant va desmuntar el periodista Moha Gerehou en un vídeo) alertant de la substitució demogràfica a Europa, programada, segons ells, pel jueu (esclar) George Soros, qui també està darrere de tota la resta: des del 15M fins a l'independentisme.

Aquesta mateixa setmana, Malick Gueye i Fonsi Loaiza eren jutjats per denunciar el racisme institucional, acusats d'injúries i calúmnies contra la policia per criticar la seva actuació en una batuda contra manters en la qual va morir Mmame Mbaye el 2018. Un dia després es publicava un quadern titulat Stop Hispanofobia subvencionat amb diners públics (del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ni més ni menys) i dedicat a alertar del perill que corre Espanya per culpa dels col·lectius de persones racialitzades (sobre els quals demostren tenir una ignorància absoluta, al no saber res del que significa la racialització), i dels independentistes. Dos enemics interns als quals s'han sumat ara els ploramiques descendents dels nadius civilitzats per l'imperi espanyol.

Aquest pamflet, a més, assenyala directament als col·lectius de persones racialitzades "dirigits per immigrants o fills d'immigrants, en la seva immensa majoria llicenciats i nacionalitzats, d'origen africà, llatinoamericà, marroquí, i un gitano, més dones que homes". Un perill que aquestes persones tinguin estudis, veu pròpia i que ja no sigui bwana qui parli per ells. En bona hora els vàrem ensenyar a llegir...

Però no ens enxampa per sorpresa la deriva d'aquesta associació i de tantes altres, que cada cop forma més part del decorat del règim i de comparsa de la dreta que una altra cosa. Tal com explicava Mahdis Azarmandi fa tres anys, "un antiracisme en el qual els qui segueixen beneficiant-se de la seva estructura continuen parlant en nom d'aquells als quals pretenen secundar corre el risc de reproduir la idea mateixa de la disponibilitat, és a dir, que les veus i les vides d'aquells als quals es dirigeix el racisme tornin a ser esborrades i silenciades."

Resultaria còmic si no estigués subvencionat pel ministeri que, en teoria, hauria de procurar pels drets de les persones migrants. I si no fos, a més, el mateix discurs que la dreta i la ultradreta vénen pregonant des dels temps de la 'unidad de destino en lo universal' de l'Espanya irrevocable, que amb la seva pudor a naftalina segueix impregnant el relat i la identitat nacional. Però encara resulta més preocupant quan aquesta associació compta així mateix amb certa patina d'autoritat en matèria de discursos i delictes d'odi, mantinguda per aquelles institucions que no actualitzen agendes ni baixen al carrer des de fa més de 20 anys. I quan, a més, en la redacció de l'esmentat text participa Tomás Calvo Buezas, catedràtic emèrit, fundador del Centre d'Estudis de Migracions i Racisme de la Universitat Complutense.

Una mostra més de l'onada reaccionària que impregna gran part de la societat, el debat públic general i les polítiques d'Estat. El victimisme del privilegiat que s'activa cada vegada que algun col·lectiu lluita pels seus drets o que els desheretats i negats per la història reivindiquen el seu propi relat. El mateix victimisme que esgrimeixen els homes davant l'inquisitorial feminisme; els heterosexuals davant les pressions del lobby LGTBI; els castellanoparlants davant el caprici dels qui parlem altres llengües i volem normalitzar-les; els blancs europeus i cristians davant els acariciats i subvencionats migrants (racistes antiblancs que practiquen un neo-racisme al revés) i que pretenen substituir-nos demogràficament, imposar-nos els seus costums i convertir-nos a tots i totes a l'islam. I ara van per Espanya.

Per això, aquest Regne necessita no només l'auxili de grans profetes com Aznar, Almeida, Ayuso o Vargas Llosa, sinó d'aquelles organitzacions creades per a pasturar els col·lectius que avui, per molt que alguns s'entossudeixin a silenciar-los, tenen molt més carrer, més cor i més ànima que aquells que els deshumanitzen amb les seves polítiques, o els criminalitzen i caricaturitzen en els seus relats carregats de supremacisme.