Xavier Pellicer, diputat al Parlament per Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (CUP-NCG) 

Espiar al teu enemic polític és una pràctica que s'ha fet al llarg dels segles. La por a perdre el poder porta a aquells qui l'acumulen a voler controlar al seu enemic polític. Tant els hi fa si pel camí destrossen comunitats, persones i vulneren massivament els drets de la ciutadania. L'objectiu és clar: controlar per mantenir el poder. Sun Tzu, el famós general xinès que va escriure 'L'art de la guerra' ja ho va dir fa 2600 anys "Els dirigents brillants i els bons generals que asseguraran grans victòries seran aquells capaços d'aconseguir agents intel·ligents com espies".

És evident que ha plogut molt des que Sun Tzu va escriure aquestes paraules, però el fons segueix sent el mateix perquè malgrat tenir estats teòricament democràtics amb mecanismes de control i fiscalització del poder sembla que per espiar no hi ha límits i, per si això no fos suficient, tampoc explicacions ni assumpció de responsabilitats per part de qui el practica. Aquesta setmana estaven citats al Parlament Pedro Sánchez, la delegada del Govern espanyol, el 'Defensor del Pueblo' i tota una corrua de càrrecs institucionals espanyols per parlar de l'espionatge que ha practicat l'Estat espanyol a polítics independentistes. Però aquests casos no són els únics d'espionatge, en els últims sis mesos ja hem vist tres casos d'infiltració per part de la policia espanyola en organitzacions i moviments socials arreu dels Països Catalans.

Una operació que es va cristal·litzant cada cop més, de la qual tot just hem vist la punta de l'iceberg. Un veritable escàndol a escala internacional que a escala d'Estat Espanyol ha tingut més aviat, o pràcticament cap, conseqüència política. I no l'ha tingut perquè ja se sap, l'Estat Espanyol i els governs de torn no han tingut cap problema en vulnerar de forma sistemàtica els drets de col·lectius i organitzacions socials i polítiques de tota classe, independentistes, comunistes, llibertàries i de perpetuar tota mena d'operacions polítiques, policials i judicials contra comunitats senceres per sostenir els pilars de la seva existència: monarquia, unitat de la pàtria i defensa dels interessos de l'Íbex-35 i els grans poders econòmics.

La Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra tampoc escapen a aquestes dinàmiques d'espionatge i persecució a l'organització popular i la dissidència; si ve no tenim constància de la infiltració d'agents dels Mossos a moviments socials, la documentació intervinguda per la Policia Nacional el 2017 de camí a una deixalleria per ser destruïda, posava de manifest l'espionatge a organitzacions, sindicats i partits; també el cas d'indentitats suplantades evidenciava una operació d'espionatge a sindicats, organitzacions i col·lectius suplantant correus electrònics.

No per no sorprendre, deixa d'esgarrifar, i en la mesura que les societats assoleixen majors graus de tolerància amb aquestes pràctiques més es normalitzen i sistematitzen i a més organitzacions, col·lectius i moviments i en major magnitud afectaran. L'objectiu, que res canviï, el mètode sembrar la impunitat, el resultat societats submises i atemorides que tot just donen les gràcies per no haver estat, aquest cop, el blanc dels objectius de l'Estat.

I la resposta? Doncs cal tenir present que cal donar-la, mantenir-la i reiterar-la, denunciant-ho, no normalitzant-ho potenciant mitjans crítics i espais d'organització popular i fent front per terra mar i aire a una ofensiva antidemocràtica i antisocial que ens deixarà sense societat, ni perspectives de canvi i transformació social.