Passar una estona a casa els pares, fer companyia a la mare, els dos en silenci llegim la premsa.

-Estàs nerviós? Diu quan veu que els meus moviments no són tranquils. Em va parir.

- Estic emprenyat, li dic.

I li explico que no entenc perquè callen algunes persones significades del món de la cultura i pròximes a la família. No entenc perquè no han dedicat ni dues línies a les famílies dels Jordis i dels consellers empresonats per aplicar el que anunciaven al seu programa electoral, els uns, i els altres per intentar que la concentració davant del departament d'Economia, 20 setembre, fos pacífica. No entenc perquè en els seus murs de Facebook o en els espais que tenen als diaris parlen del suposat fanatisme d'un munt de gent que només demana llibertat.

El 21 d'octubre el periodista Lluís Bassets m'acusava d'haver publicat al diari ARA una llista d'escriptors amics del meu pare, el poeta Lluís Izquierdo, (permanentment silenciat pel ressentiment del president Pujol) als qui jo hauria acusat "de haber callado, sin pruebas, ante la actuación de la policia".

Jo t'acuso Lluís Bassets, ara sí, de mentir. Menteixes perquè no vaig fer cap llista. Simplement feia servir la memòria per recordar els moments en què has compartit taula a casa i vaig poder comprovar que el pare t'apreciava molt. Menteixes perquè només citava l'absència de crítica davant de l'autoritarisme de l'Estat i la falsa acusació segons la qual a les escoles catalanes s'ensenya l'odi a Espanya.

Com a coordinador de continguts informatius d'un programa de TV3 porto més i mig intentant incorporar les veus del teu diari al programa. Tu no ho permets. Així m'ho vas dir per telèfon. Aquests records bonics que mantinc de la teva presència a casa meva no encaixen amb el que està passant, on tres quartes parts del govern estan a la presó i no he vist que el teu diari en cap moment suggereixi que això és un abús de l'Estat de dret. Potser m'equivoco. "El independentismo és la fase superior del pujolismo", deies amic Bassets, citant l'economista Francisco Trillo.

La indignació contra el doble joc de Pujol no deixa veure a alguns que l'independentisme és la superació de Pujol. Puigdemont no és Pujol. Puigdemont, avui, s'ha entregat a la justícia belga. Pujol de moment, calla. Pujol, un enemic que us silenciava, és el que necessitàveu ara. Els temps han canviat.