Esther Niubó, diputada al Parlament de Catalunya

La comunitat educativa mira el nou curs que comença demà amb certes expectatives de rectificació del rumb de la política educativa, i també de les formes, per part de la nova Conselleria. Aquest curs hauria de ser millor que l'anterior i, per això, des del govern s'haurien d'abordar decididament reptes pendents com el de la millora dels resultats escolars, la qualitat i l'equitat educatives, la pròpia governança del sistema -excessivament rígid, centralitzat i burocratitzat- i l'adequació dels centres educatius al canvi climàtic. Tot això, amb diàleg amb la comunitat educativa i el món local.

Hi ha hagut un increment pressupostari en matèria educativa de 675 milions d'euros respecte l'exercici anterior, fruit de l'acord amb el Grup Socialistes i Units per Avançar, que, sense dubte, pot ajudar a abordar algun d'aquests reptes. Aquest nou curs s'incrementen els recursos pel desplegament del Pacte contra la Segregació en un 56%, per l'escola inclusiva en un 13% i la partida de personal educatiu creix en més de 500 milions, la qual cosa ha permès contractar 1.500 docents i professionals d'atenció educativa. Esforços que se sumen als del govern d'Espanya, que torna a batre un rècord històric destinant més de 2.500 milions d'euros a beques i ajuts per garantir la igualtat d'oportunitats educatives com mai abans s'havia fet.

No obstant això, les mesures anunciades fins ara pel govern Aragonès per abordar alguns d'aquests reptes són tímides. Per exemple, el pla pilot de millora de les biblioteques escolars abastarà menys d'un 1% dels centres educatius i quedarà curt, tenint en compte la davallada constant de resultats educatius des de fa deu anys, evidenciada en un baix nivell de comprensió lectora de l'alumnat català, inferior a la majoria de comunitats autònomes espanyoles -amb l'excepció de Ceuta i Melilla- o en els mals resultats de les darreres proves de competències bàsiques organitzades per la Conselleria, que constaten una caiguda general en matemàtiques i en català a Primària, i una evolució negativa també de l'anglès a Secundària. També quedarà curta la implantació de mitja hora de lectura diària després d'eliminar la sisena hora als centres de major complexitat o el Servei Escolar Personalitzat que preveia reforçar a infants de Primària per millorar l'èxit educatiu. Tampoc han contribuït a millorar resultats altres mesures com l'aprovació dels currículums un cop iniciat el curs -sense el temps suficient per la correcta preparació i formació dels docents-, la modificació de la plantilla a mig curs, la inacció pel que fa a l'aprenentatge de les llengües estrangeres o la no avaluació de les noves metodologies i de la digitalització dels centres.

Igualment, l'escola inclusiva encara és un repte pendent d'assolir per millorar l'atenció a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i donar suport a la tasca pedagògica dels docents que han d'afrontar una complexitat creixent a l'aula, ja que manca formació i sobretot professionals suficients de suport. A aquest repte s'hi ha sumat el del malestar emocional de la comunitat educativa, especialment a Secundària, per no mencionar l'increment de denúncies registrades per assetjament o per conductes sexuals i violentes comeses per menors d'edat, que fa urgent el desplegament de la coeducació a totes les etapes educatives.

També convé recordar que els ajuts promesos per l'alumnat vulnerable d'Infantil 3 es van rebre tard: a l'escola pública al mes de gener i a la concertada un cop finalitzat el curs. I tampoc va ser fins al juliol que es van resoldre les subvencions per a l'escolarització d'infants en situació de vulnerabilitat en llars d'infants privades.

Més enllà de les poques novetats que suposen un val de 100€ per infant per adquirir material escolar i llibres de text, una mesura no condicionada a la renda i, per tant, amb poc impacte sobre l'equitat, el curs sí que comença amb una rectificació, la de la jornada, que serà continuada des del primer dia, la qual cosa implica l'assumpció del fracàs que van suposar les tardes de lleure del setembre passat. En canvi, sí que es manté la jornada compactada a la majoria d'instituts que va implantar el govern d'Artur Mas arran de les retallades.

També es fa marxa enrere en relació amb la gratuïtat del primer cicle d'Educació Infantil. Mentre que el curs passat es va implantar la gratuïtat a Infantil de 2 anys, que es manté, per ara no s'amplia a Infantil d'1 any ni als nadons, i resta pendent la planificació conjunta amb el món local de 10.000 noves places a escoles bressol per garantir la universalitat de l'oferta educativa.

En matèria de Formació Professional, si bé cal reconèixer una millora evident respecte el curs passat en termes d'increment de l'oferta pública i, sobretot, del procés de preinscripció -que facilitarà la continuïtat d'alumnat de Batxillerat i de Centres de Formació d'Adults exclosos el curs anterior-, al mes de juliol continuava havent-hi 2.000 aspirants pendents de l'assignació d'una plaça, la qual cosa, si no es resolgués, contribuiria a engruixir unes xifres ja massa elevades d'abandonament escolar prematur, de l'ordre del 16,9%, i evidenciaria encara un desajust entre l'oferta i la demanda, i la manca de prospecció de necessitats formatives i d'orientació educativa.

En matèria de professorat, resta per veure com s'enfocaran les reivindicacions sindicals pendents des de fa anys. Si bé s'ha recuperat el diàleg amb la comunitat educativa, encara no la confiança, i prova d'això és la vaga convocada pel sindicat USTEC el primer dia de curs. No obstant, preocupa especialment la manca de professorat docent per substituir les baixes, sobretot en determinades especialitats de Secundària, que el curs passat va deixar sense professorat a molts alumnes durant mesos. Enguany, el curs comença ja amb 226 places no cobertes.

Finalment, per abordar aquests importants reptes i altres de més nous com els efectes de la transformació digital en l'àmbit educatiu, demanem al govern Aragonès lideratge educatiu, determinació i estabilitat per impulsar mesures consensuades i necessàries per promoure una millora educativa, i treballar a partir del diàleg i amb voluntat de cercar acords amb el conjunt del sector. El curs 2023-2024 ha de ser el curs del Pacte Català per l'Educació.