Montse Melià, periodista

El Banc Central Europeu ha anunciat un increment dels tipus d’interès del 0,25% a partir del mes de juliol i de mig punt més a partir del setembre. Diuen que és un augment necessari per intentar frenar la inflació encara que ara ja tothom reconeix que no es podrà frenar, almenys fins a la segona meitat de l'any que ve. Tot ha registrat un fort creixement de preus des de fa mesos.

Per tant és més que probable que tots acabarem pagant els plats trencats, més -si és possible- els que menys ho poden pagar. De fet pagar és el que portem fent des de sempre, i més l'últim any quan s'han disparat els preus de gairebé tot, fins i tot dels béns de primera necessitat com el pa, la llet, l'oli, etc. Si en aquests productes bàsics fa un any et deixaves uns 15 euros diaris ara te'n deixes 20. Això és un increment més que considerable, més gran que la inflació. No diguem ja altres "bàsics" com la benzina o l'electricitat.

Diuen que la culpa és de la guerra a Ucraïna. Segurament aquest és l'origen però el que no sembla és que ningú no faci res per impulsar una negociació que pogués posar fi al conflicte, ben al contrari. La UE i els EUA el que fan és facilitar nou armament a l'exèrcit ucraïnès, cosa que no sembla que contribueixi a frenar res. No se senten propostes en paral·lel per intentar asseure els contendents en un intent de negociació. Al contrari, l'únic que ens diuen és que la guerra va per llarg, que els Estats Units aprova una gran partida econòmica per enviar nou armament a Ucraïna o que s'acosta un cru hivern en molts sentits. Que és a Rússia a qui interessa una guerra de desgast a llarg termini.

S'acosten temps difícils per a les economies domèstiques, les que pateixen per arribar a final de mes i les que molt probablement s'hi aniran incorporant. Potser s’estigui intentant acostar posicions per la via diplomàtica però si és així, no ens ho estan explicant, més enllà dels intents turcs per permetre la sortida a l'exterior de la gran quantitat de cereals que cada any exporta Ucraïna. Sense aquests cereals una gran part d'Àfrica està en perill de patir una gran fam alhora que molts altres països pateixen el seu desabastiment.

En aquesta situació és lògic que pensem en motivacions fosques per les quals no s'està debatent sobre una negociació de pau a Ucraïna. El petroli puja sense parar i això ens perjudica als consumidors però beneficia, i molt, els productors. Més com més grans: Exxon, BP, Repsol, etc. El mateix cal pensar de les grans companyies elèctriques i de gas. El conflicte amb Algèria és ben clar en aquest sentit.

Total que com que la guerra seguirà, la inflació continuarà augmentant i la tardor que ve ja pot ser la bomba. Preus de tot disparats, sous a la pràctica congelats i pensions en dubte. Un brou de cultiu perfecte per al relat populista. Un relat totalment fals i tendent únicament a desgastar l'actual govern ja que ni el PP ni Vox recolzen al Congrés cap de les mesures tendents a aprovar ajudes directes als consumidors i a reduir el marge de beneficis de les grans companyies.

D'altra banda, és cert que els preus no paren de créixer, impulsats per l'increment disparat del preu dels carburants. I que moltes famílies ja gairebé no tenen forats al cinturó per poder arribar a final de mes. Però també és cert que la situació econòmica és semblant a tot Europa. Es registren nivells semblants o superiors d'inflació a Itàlia, que no tenen un govern d'esquerres, sense anar més lluny.

Al Govern de Pedro Sánchez no li quedarà cap altre remei que continuar prenent mesures per pal·liar els efectes d'aquests preus disparats per les butxaques dels ciutadans i no sembla que una reducció d'impostos sigui la via més idònia. Control de la pujada dels preus dels lloguers, descomptes en el preu de la benzina, etc. Però també hauria de ser possible que els governs i fins i tot la UE poguessin controlar els excessius beneficis de les companyies energètiques. Es tracta de poder convertir aquest sistema econòmic en una cosa més amable per a tots, en lloc d'una cosa molt pitjor del que tenim, com proposa la ultradreta.

Els nivells d'inflació són alts a tot Europa, i Espanya no registra les pitjors dades de tots els països. En l'única que Espanya va francament pitjor que la mitjana és la de l'atur i la de creació de llocs de treball. Aquest és un mal endèmic d’aquest país, especialment en l'atur juvenil.

Una de les coses que passen és que hi ha una infradotació dels serveis públics. Contràriament al que diu el populisme, Espanya té menys servidors públics (funcionaris) que la mitjana europea i una gran quantitat són interins. Una gran part de les empreses d'aquest país tampoc no tenen el personal necessari i això es nota en tota mena de serveis: sanitaris molt especialment, vendes, etc. I no sembla que això se solucioni en els propers mesos, probablement al contrari. Més enllà de la convocatòria de places de funcionaris de l'Estat, les Comunitat Autònomes haurien de fer el mateix, concretament a la sanitat pública que està per terra, quan era un dels orgulls d'aquest país.

Diuen que l'esquerra sempre perd eleccions per motius econòmics i la dreta per aspectes més morals o polítics. No tinc clar que aquesta màxima es compleixi amb el cas d'Espanya. Almenys al PP, que és un dels partits més corruptes d'Europa, no li va malament del tot.