Miquel Ramos

Imajinen que em pomgo ha esrivir hesta columna hasi, com m'hapeteze, perquè considero que la RAE no té la berdat avsoluta. Els sagnen els ulls, veritat? Doncs és exactament el que va fer el recent estrenat Conseller d'Educació valencià, José Antonio Rovira (PP), passant-se pel folre la normativa oficial del valencià. Va dir això, que l'ens normatiu del valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), no tenia la veritat absoluta. I tan panxo. Hi ha els negacionistes de la pandèmia, del canvi climàtic, els dels chemtrails, els reptilians i els annunakis, i els valencians tenim aquests esperpents de representants públics que es creuen per sobre de la veritat, del bé, del mal, i de la ortografia.

Per a qui no sàpiga de què va aquest sainet, es tracta d'un fals conflicte creat per la dreta i el nacionalisme espanyol que es basa a defensar que el valencià i el català són llengües diferents, en contra del que diu l'acadèmia i fins i tot el mateix Estatut d'autonomia valencià. Per consolidar aquest relat, es van inventar fa anys una normativa pròpia, absolutament castellanitzada, i no reconeguda per ningú més que per ells (i que ni ells mateixos usen), per separar al màxim el valencià del català. És el 'valencià' que va fer servir la Conselleria d'Agricultura, en mans de Vox, a les seues xarxes la setmana passada, i que va desencadenar una altra vegada la falsa polèmica sobre aquest pesat teatret.

Però com no, la ultradreta sempre està disposada a desenterrar velles mòmies que els servisquen com a espantall i com a distracció en la seua batalla contra els consensos democràtics. I el fantasma de l'anticatalanisme és i ha sigut sempre un monstre rendible, i més encara contra valencians i balears. Perquè l'anticatalanisme ha servit per a això: per anar també contra valencians i balears, entorpint constantment la normalització de la llengua i la cultura pròpia sota l'acusació de 'catalanistes', estrangeritzant-ho o tractant de reduir-ho a la gàbia folklòrica, a la llar, a la intimitat. Perquè ho odien. Els avergonyeix. Els sembla inútil i els molesta que se seguisca parlant, però encara més que siga d'ús oficial. Per això van eixir a protestar contra el requisit lingüístic per a la funció pública, contra l'ensenyament en valencià, contra la oficialitat a Europa i el seu us al Congrès espanyol, i per això mai no el fan servir, encara que tinguen 'el defecte' de parlar-lo a casa, com va admetre (i va titllar així, de defecte) l'actual alcaldessa de València, María José Catalá (PP), quan li van retreure que l'utilitzés en un míting del seu partit.

Al final, així han acabat els principals líders i militants del moviment conegut com a blaverisme i els seus patrocinadors: defensant ja per fi obertament el que durant dècades es van entossudir a ocultar: que odien el valencià i que l'eliminaran d'allò públic. És exactament el que justament aquesta setmana ha fet el nou govern balear, carregant-se el requisit lingüístic a les Illes, i és el que porten fent tant aquest govern com el valencià en nombroses publicacions oficials: tot en castellà.

Ells, que deien representar allò valencià, pretenen establir per llei què significar ser valencià a través d'una Llei de Senyes d'Identitat, que passa per mantenir encesa la polèmica. Per fer-la servir quan vulguen despistar d'altres temes, o quan vulguen agitar el pesat debat identitari que crèiem ja superat. De fet, va ser el mateix PP qui va sentenciar l'assumpte ja fa 25 anys amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la llengua, que va acabar reconeixent que català, valencià i balear són la mateixa llengua, i que avui és l'autoritat oficial a la que se sotmet tot representant públic via Estatut d'Autonomia i el jurament de complir-ho i fer-ho complir. Cosa que no estan fent els diputats que han escrit en comptes oficials com els ha donat la gana, i que no s'atrevirien a fer mai en castellà.

Però el PP sempre juga a dues bandes: creen un organisme oficial emparat per l'Estatut que reconeix la unitat de la llengua, però agiten el fantasma del secessionisme lingüístic per alimentar el conflicte i els copròfags que en viuen. I ací arriba VOX, que no té cap compromís ni amb la veritat, ni amb la ciència ni amb ningú més que amb la seua cartera, per fer el que li vinga de gust, sacsejar de nou el mort perquè deixem de parlar de com s’han pujat el sou només arribar, i de com estaran tota aquesta legislatura donant la nota mentre es reparteixen el pastís amb el PP.

Vox almenys ho ha deixat clar. Després de la desautorització del president de la Generalitat, Carlos Mazón, a la Conselleria d'Agricultura per escriure malament en valencià i recordar-ne el compromís amb l'AVL, la ultradreta anuncia que es passa al castellà i que abandona el valencià. És perfecte. Sinceritat per damunt de tot. És del que en el fons anava tot això. Només cal repassar la història d'aquest moviment, veure qui i com l'han executat, per entendre per què i a qui ha servit. Atacar el valencià o a qualsevol intent de normalització, és a dir, als qui escrivien, cantaven o l'usaven de forma normal. Per això les bombes i atacs constants contra llibreries, contra escriptors, contra comerços que retolaven en valencià, contra grups de música que cantaven en valencià, contra trobades i manifestacions que defensaven el valencià, contra festivals de cinema en valencià, i una llarga llista de actes de violència, de boicot i de criminalització durant dècades de tot allò que pretenia normalitzar-ne l'ús, sota l'acusació de ser 'catalanistes'.

Aquests fets estan àmpliament documentats en llibres, tesis doctorals i documentals sobre l'anomenada 'Batalla de València' i el que va vindre després, que va ser la fagocitació de tot aquest moviment reaccionari per part del PP per acabar sacrificant-lo a l'altar de l'AVL. Tot i això, la bestiola sempre ha estat ací, com el vell antisemitisme i les teories de l'enemic interior, i la ultradreta que hui governa amb el PP s'ha obstinat a ressuscitar-lo. El PP, que juga a dues bandes: reconeix la unitat de la llengua i l'autoritat de l'AVL mentre no para de fer picades d'ullet al secessionisme i de mostrar la seua matriu catalanòfoba i antivalencianista.

Perquè el seu objectiu final en tot aquest teatret és relegar la llengua al folklore, evitar que s'escolte fora de casa, que s'ensenye a les escoles o que aparega als rètols. Perquè posar brunch a la carta queda molt bé, però esmorzar és de paletos.