Vicenç Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
En una de les columnes més conegudes del setmanari The Economist, la columna Bagehot (a càrrec d'Adrian Wooldridge), s'acaba de publicar un article en el seu número del 13 de maig que seria impensable que aparegués en les pàgines de qualsevol revista econòmica d'Espanya d'orientació liberal semblant a la d'aquest setmanari. En realitat, no només a qualsevol revista econòmica, sinó a qualsevol dels mitjans d'informació més grans d'aquest país (incloent-hi Catalunya) un article d'aquest tipus mai podria haver-se publicat.
Sota el títol El moment marxista, i el subtítol Els laboristes tenen raó: Karl Marx té molt a ensenyar als polítics d'avui dia, la columna Bagehot analitza el debat existent entre el dirigent del Partit Laborista del Regne Unit, el Sr. Jeremy Corbyn, i el seu ministre d'Economia i Hisenda a l'ombra, el Sr John McDonnell, d'una banda, i els dirigents del Partit Conservador així com els rotatius conservadors Daily Telegraph i Daily Mail, de l'altra. Definir tal intercanvi com a debat és, però, excessivament generós per part de la columna Bagehot, ja que la resposta dels rotatius conservadors i dels dirigents conservadors als dirigents laboristes és una basta, grollera i una ignorant demonització de Marx i del marxisme, confonent marxisme amb estalinisme, cosa que també es fa constantment en els més grans mitjans de comunicació espanyols, majoritàriament també d'orientació conservadora o neoliberal.
Els encerts de Marx segons Bagehot, de The Economist
Un cop descartats els arguments de la dreta britànica, la columna Bagehot passa a discutir el que considera les grans profecies de Karl Marx (i així les defineix) per entendre el que està passant avui en el món capitalista desenvolupat, assenyalant que moltes de les seves prediccions han resultat ser certes. Entre elles assenyala que:
1. La classe capitalista (que a la columna Bagehot s'insisteix que continua existint, encara que no s'utilitzi tal terme per a definir-la), que és la classe dels propietaris i gestors del gran capital productiu, està essent substituïda -com va anunciar Marx- cada vegada més pels propietaris i gestors del capital especulatiu i financer, que Marx (i la columna Bagehot) consideren parasitaris de la riquesa creada pel capital productiu. Aquesta classe parasitària és la que, segons aquesta columna, domina al món del Capital, essent aquesta situació la principal responsable del "abusiu" i "escandalós" (terme que Bagehot utilitza) creixement de les desigualtats. Els primers han aconseguit cada vegada més beneficis a costa de tots els altres. I per mostrar-ho, el columnista del The Economist assenyala que mentre el 1980 els chief executives de les 100 empreses britàniques més importants ingressaven 25 vegades més que el típic empleat de les seves empreses, avui guanyen 130 vegades més. Els equips dirigents d'aquestes entitats van inflar els seus ingressos a costa dels seus empleats, rebent alhora pagaments (a més del salari), de les empreses a través d'accions, pensions i altres privilegis i beneficis. De nou, la columna Bagehot, assenyala que Marx ja ho va predir i així ha passat. És més, la columna Bagehot descarta l'argument que aquestes remuneracions es deguin al que el mercat de talents exigeix, ja que la major part d'aquests salaris escandalosos dels executius se'ls han atribuït ells mateixos, a través del contacte que tenen en els Comitès Executius (Executive Boards) de les empreses.
Marx tenia força raó
2. Marx i Bagehot qüestionen la legitimitat dels estats, instrumentalitzats pels poders financers i econòmics. L'evidència acumulada mostra que el maridatge del poder econòmic i polític ha caracteritzat la naturalesa dels Estats. La columna Bagehot fa referència, per exemple, al cas Blair (dirigent de la Tercera Via), que de dirigent del Partit Laborista, un cop deixat el càrrec polític, va passar a ser assessor d'entitats financeres i de règims impresentables. A Espanya podríem afegir una llarga llista d'expolítics que avui treballen per a les grans empreses, posant al seu servei tot el coneixement i contactes adquirits durant el seu càrrec polític.
3. Una altra característica del capitalisme descrita per Marx -segons la columna Bagehot- és la creixent monopolització del capital, tant productiu com especulatiu, que es produeix en els països capitalistes més desenvolupats. Bagehot assenyala com aquesta monopolització s'ha anat produint.
4. I, per si no fos suficient, Bagehot assenyala que Marx també tenia raó quan va assenyalar que el capitalisme per si mateix crea la pobresa a través de la baixada de salaris. En realitat, Bagehot aclareix que Marx parlava de "inmiseración", que és -segons el columnista- un terme una mica exagerat però cert en la seva essència, ja que segons tal columnista els salaris han anat baixant i baixant des que va començar la crisi el 2008, de manera que, al ritme actual, la tan esbombada recuperació no permetrà que s'assoleixin els nivells d'ocupació i nivell salarial d'abans de la Gran Recessió en molts anys.
És més, a més d'aquestes grans prediccions, la columna Bagehot afirma que la present crisi no es pot comprendre sense entendre els canvis dins del capital, d'una banda, i el creixement de l'explotació de la classe treballadora, de l'altra, tal com va assenyalar Marx.
S'imagina el lector algun gran diari espanyol, sigui o no econòmic, que hagués permès un article com aquest? The Economist és el setmanari liberal més important del món. I promou aquesta ideologia. Però alguns dels seus principals columnistes són capaços d'acceptar que, després de tot, Marx, el major crític que ha tingut el capitalisme, tenia força raó. Seria, repeteixo, impensable que en aquest país, tan escorat a la dreta com a resultat d'una transició inmodèlica d'una dictadura feixista a una democràcia tan limitada, no només un rotatiu liberal, sinó qualsevol dels principals rotatius, publiqués un article com aquest amb el to i l'anàlisi que ho fa una de les més importants columnes de tal rotatiu, signada per un dels liberals més actius i coneguts. Aquesta columna i la persona que està a càrrec d'ella, però, no s'han convertit al marxisme. Però reconeixen que el marxisme -que en aquest país ha estat definit per algunes veus com antiquat, irrellevant o coses pitjors- és una eina essencial per entendre la crisi actual. En realitat, no són els primers que ho han fet. Altres economistes han reconegut aquesta realitat tot i que, per regla general, com economistes no s'emmarquen en la sensibilitat liberal. Paul Krugman, un dels economistes keynesians més coneguts avui al món, va dir recentment que l'economista que millor havia pronosticat i analitzat les periòdiques crisis del capitalisme, com l'actual, havia estat Michał Kalecki, que va pertànyer a tal tradició.
On la columna Bagehot s'equivoca, però, és al final de l'article, quan atribueix a Marx polítiques dutes a terme per alguns dels seus seguidors. Confonent marxisme amb leninisme, la columna conclou que la resposta històrica i la solució que Marx proposa serien un desastre. Ara bé, que el leninisme tingués una base en el marxisme no vol dir que tot marxisme fos leninista, error freqüentment comès per autors poc familiaritzats amb la literatura científica d'aquesta tradició. En realitat, Marx va deixar pel final el seu tercer volum, que havia de centrar-se precisament en l'anàlisi de l'Estat. Per desgràcia, mai va poder iniciar-lo. Però el que sí que va escriure sobre la naturalesa del capitalisme ha resultat bastant encertat, de tal manera que no es pot entendre la crisi sense recórrer a les seves categories analítiques. L'evidència d'això és clarament contundent i el gran interès que ha aparegut en el món acadèmic i intel·lectual anglosaxó, i sobretot als EUA i el Regne Unit (on es publica The Economist), és un indicador d'això. Però em temo que el que està passant en aquelles parts del món no ho veurà en aquest país, on els més grans mitjans d'informació són predominantment de desinformació i persuasió.