Ciutats Sense Por: el municipalisme com a fenomen global ja està en marxa

Laura Roth, Barcelona en Comú

Kate Shea Baird, Barcelona en Comú

“Una rebel·lió democràtica a Barcelona no seria un fenomen merament local. Connectaria amb moltes iniciatives germanes que busquen trencar des d’a baix amb l’actual règim polític i econòmic. Al nostre país, en el conjunt de l’Estat i a Europa.”

Va ser amb aquestes paraules que els impulsors de la plataforma Guanyem Barcelona (ara Barcelona En Comú) van explicar la seva aposta per presentar-se a les eleccions municipals del 2015. Avui, a pocs dies del tercer aniversari de l’assalt institucional a diverses ciutats de l’Estat, podem dir que la mirada internacionalista d’aquell manifest ha resultat ser una mica més que retòrica. El moviment municipalista ha mostrat una voluntat clara de teixir aliances a nivell global i aquest interès ha estat més que correspost per actors molt diversos fora. El resultat és un procés de col·laboració municipalista global cada vegada més articulat i consolidat i que té la potència de construir les alternatives polítiques i econòmiques que avui dia són tan necessàries a tot el món.

Aquesta xarxa municipalista té dos vessants, una institucional i una altra organitzativa, com el mateix moviment. Quant a la institucional, les polítiques públiques que s’han realitzat des dels Ajuntaments del Canvi han despertat un gran interès a l’estranger. Mesures com les multes als bancs per tenir habitatges buits, la recuperació de l’espai públic del cotxe o els processos de remunicipalització han estat recollides en titulars, debatudes en conferències i exposades en informes d’experts al voltant del món. En definitiva, com va dir la sociòloga Saskia Sassen en un diàleg amb Ada Colau fa poc, “Barcelona s’ha convertit en un lloc on experimentar amb moltes mesures que es diuen que són necessàries a tot el món.”

I és que a més d’implementar polítiques públiques valentes i innovadores que inspiren a altres governs, les Ciutats del Canvi estan col·laborant a nivell internacional per intercanviar coneixements i generar un efecte multiplicador de cada mesura local. Un bon exemple d’això són les plataformes de participació Decide Madrid i Decidim Barcelona. El seu programari lliure ja ha estat adoptat a dotzenes de municipis, des de París fins a Montevideo, per aprofundir en la democràcia deliberativa i directa. Així mateix, destaca la col·laboració de Barcelona amb ciutats com Ámsterdam, Berlín i París en la lluita contra la turistificació. L’intercanvi d’eines i estratègies entre aquestes ciutats està essent imprescindible per fer front a empreses transnacionals com Airbnb.

D’altra banda, aquesta projecció internacional no es limita a l’àmbit institucional; al mateix temps que es participa a xarxes institucionals formals i informals s’està construint un nou espai polític que es defineix per la proximitat de l’àmbit local i els objectius i maneres de fer que es deriven del mateix. Algunes de les experiències municipalistes referents són prèvies a la ‘primavera municipalista’ del 2015, com per exemple Cambiamo Messina Dal Basso d’Itàlia, la Richmond Progressive Alliance dels EUA o Independents for Frome del Regne Unit. No obstant això, també és cert que la gran quantitat de candidatures que es van organitzar en de l’Estat i van entrar al govern de tantes ciutats va suposar un punt d’inflexió per a tot el moviment global. Des del maig del 2015, no solament s’ha iniciat l’articulació i col·laboració entre les organitzacions existents dins i fora del context estatal espanyol, sinó que s’han anat creant noves plataformes inspirades en les d’aquí (com Take Back theCity, We Brussels o Win the City Filadélfia). De la mateixa manera, els processos de construcció de les candidatures espanyoles han estat objecte d’estudi de moviments i partits diversos, des del moviment autònom italià fins als “Sanderistes” dels EUA. Desperten interès la capacitat aglutinadora de les ‘confluències’ locals, els codis d’ètica política i els programes participatius. La centralitat del feminisme en el moviment i el discurs i les pràctiques de la ‘feminització de la política’, a més, es valoren de manera particular des de fora i són, sens dubte, un valor que aporta el municipalisme als debats dins de les esquerres europees i internacionals, fins i tot més enllà del moviment municipalista.

Embarcar-se en un projecte de canvi tan ambiciós no ha estat lliure d’obstacles, ni a nivell institucional, ni a nivell organitzatiu. D’una banda, els mitjans de comunicació, les institucions estatals i europees, els lobbies locals i transnacionals han posat molts pals a les rodes a les polítiques pensades per servir a la ciutadania. Per l’altre costat, les confluències, les estructures organitzatives horitzontals i les pràctiques feministes troben els seus límits en formes de fer que resulta difícil desarrelar d’una cultura acostumada als vells partits. Però per a les plataformes i governs municipalistes l’horitzó segueix estant clar i aprendre dels errors és la manera d’avançar en un terreny relativament desconegut: fer política d’una altra forma.

Ara com ara, aquest és l’espai polític que està mostrant, a través de petites victòries quotidianes, que hi ha alternativa a un món regit per les desigualtats, l’odi i la por. En aquest sentit, un dels majors reptes, sobretot per a les organitzacions que estan governant, és poder recopilar i compartir totes les lliçons apreses i el coneixement que s’està generant, tant sobre les polítiques públiques com les formes d’organització i pràctiques polítiques fora de les institucions.

La presentació aquest mes del mapa global Fearless Cities i el llibre Ciutats Sense Por: guia del moviment municipalista global representen un gran avanç: per primera vegada més de 140 persones de 19 països que estan actives en el moviment expliquen com ho estan vivint i les lliçons que han après. Si, com plantejava el manifest de Guanyem Barcelona, volem que Barcelona, Madrid, A Coruña, Cadis, Saragossa… no siguin fenòmens ‘merament locals’, cal poder superar les urgències i les exigències del dia a dia i trobar temps per compartir, conèixer’s, aprendre, enfortir-se mútuament i imaginar-se els pròxims horitzons de canvi en comú. Només així farem del municipalisme un fenomen veritablement global.