Guillermo Portilla Contreras

Catedràtic de Dret Penal Universitat de Jaén

En la causa sobre el "procés sobiranista català", la tesi central de la Fiscalia entén que l'1 d'octubre es va viure una jornada d'utilització generalitzada de la violència, instigada pels processats i executada per l'actuació tumultuària de milers de ciutadans que es van concentrar i es van reunir a diferents locals, davant la passivitat dels Mossos d´Esquadra. Es va instigar l'1 d'octubre a milers de ciutadans a practicar la violència? Va existir realment violència generalitzada aquell dia?

Les diverses declaracions testificals de les forces i cossos de seguretat han corroborat que les conductes "agressives" van ser excepcionals, reduïdes més a casos de resistència passiva. Es pot recordar, a tall anecdòtic, a un home que va agredir amb un paraigua, un altre amb un caminador, insults, algun llançament de pedres i, en algun cas, la utilització ocasional de producte de sabó Fairy.

El que sorprèn és que, davant aquestes agressions declarades, no es practiquessin detencions per delicte d'atemptat a l'autoritat (arts. 550, 551): l'art. 492 de la Llei d'Enjudiciament Criminal obliga el policia a detenir quan estimi la concurrència d'indicis racionals de delicte i en casos de flagrant delicte. Un comportament policial d'omissió que seria, a més, constitutiu d'un delicte, com a expressa el Codi penal quan castiga l'autoritat o funcionari que, faltant a l'obligació del seu càrrec, deixi intencionadament de promoure la persecució de delictes (art. 408).

Una de dues: o no es van cometre els actes violents esmentats o els funcionaris van incomplir el seu deure. En suma, els funcionaris que van estar presents admeten davant el Tribunal que la majoria dels ciutadans van mantenir un comportament pacífic, uns asseguts amb les mans entrellaçades, uns altres dempeus amb les mans enlaire, tots cantant. I, d'un altre costat, que la violència va ser residual ho acredita, a més, l'escàs nombre de detencions practicades pels delictes que, diuen, van contemplar (atemptats, resistència, desobediència, falta de respecte i consideració deguda a l'autoritat en l'exercici de les seves funcions de l'art. 556), i les mínimes identificacions realitzades per infraccions administratives (sobretot, falta de consideració a l'autoritat prevista en l'art. 37.4 LOPSC).

Ara bé, les forces i cossos de seguretat van infringir l'acte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 27 de setembre de 2017, i la Instrucció núm. 6/2017, de la Fiscalia Superior de Catalunya, de 26 de setembre, dirigida al Major dels Mossos d'Esquadra, contravenint els criteris d'adequació, congruència i oportunitat i la recomanació de l'acte sobre l'actuació policial en aquest context: requisar urnes, paperetes, ordinadors, sempre que no s'alterés la normal convivència d'uns ciutadans que exercitaven un dret fonamental a concentrar-se. Tampoc van complir amb la tasca subsidiària d'auxili judicial als Mossos.

Amb tot, esclarir si va hi haver o no violència generalitzada és relativament fàcil. L'article 22 de la LOPSC permet a les Forces i Cossos de seguretat l'enregistrament de persones que exerciten drets fonamentals. I aquests enregistraments es realitzen sistemàticament, sense que hi hagi un segon de l'exercici de drets dels ciutadans que no quedi enregistrat. N'hi hauria prou, doncs, amb posar totes aquestes imatges a la disposició del Tribunal. Lamentable és que les defenses no hagin pogut fer servir  aquests enregistraments per contradir en temps real les declaracions policials. Com se sap, la prova documental serà revisada posteriorment.