Miguel Guillén

El passat dilluns es va presentar l'acord de reforma fiscal progressiva entre el govern de la Generalitat i el grup de Catalunya en Comú Podem. Un acord que haurà de servir per disposar de 543 milions d'euros més a l'any que podran destinar-se a mitigar els efectes de les retallades dels darrers anys i blindar l'estat del benestar a Catalunya. Es tracta d'un acord més important del que pugui semblar, perquè representarà una reforma fiscal més justa, progressiva (que pagui més qui més té), verda (que pagui més qui més contamina) i que haurà de servir per beneficiar la majoria social, que és qui més ha patit la retallada en els recursos destinats als serveis públics i qui, a més, ha hagut de pagar la factura de la crisi. Ah, i de retruc sembla que podem tornar a parlar de coses tangibles, reals, d'aquelles que afecten la nostra quotidianitat i les nostres butxaques.

L'acord, no ens enganyem, no resoldrà tots els nostres problemes en pocs mesos, però sense dubte indica la direcció a seguir en el futur, un futur on Catalunya en Comú Podem ha de ser un actor clau. Ara ho és en l'oposició, però a ningú no se li escapa que una eventual entrada en el govern espanyol i, qui sap, en un futur govern català d'esquerres, reforçarà el paper d'aquest espai polític i de les esquerres en general. No podem ser ingenus: ERC no ho tindrà fàcil per decidir-se a pactar atenent a l'eix social i no a l'identitari, però la política veu canviar els seus escenaris a una velocitat sideral, i ningú no sap què pot passar després de les pròximes (i potser properes) eleccions autonòmiques. No seré jo qui faci pronòstics al respecte, però a ningú no se li escapa que la tensió entre ERC i l'espai postconvergent cada cop és més elevada i indissimulada. I no són poques les veus republicanes que comencen a parlar sense complexes de futurs pactes de govern diferents als que s'han fet en els darrers anys.

Aquest dimarts La Vanguardia obria la seva edició amb aquest titular: "El Govern pacta amb els Comuns una pujada d'impostos". Pujada? Per a qui? Perquè la realitat de l'acord és que es baixa l'IRPF a aquelles persones que cobren menys de 12.450 euros a l'any (més de 200.000 persones a tota Catalunya). Per què no han titulat que "El Govern pacta amb els Comuns una baixada d'impostos a les rendes més baixes". Ai carai! Es vol fer calar la idea que si es pugen els impostos a qui més guanya s'està perjudicant a tothom. Molt tendenciós. La realitat és que es beneficiarà a qui menys guanya i s'augmentarà l'IRPF a qui guanya més de 90.000 euros a l'any. Qui més guanya, més paga. D'això se li diu redistribució de la renda i justícia social, i les esquerres han de sortir defensar aquesta proposta sense complexes. Només faltaria.

L'acord anunciat també representa una reforma en clau verda, on les empreses amb beneficis milionaris que més contaminen pagaran més. Es crea un nou impost que gravarà la producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica, així com el seu transport i el de la telefonia i les telecomunicacions. Es preveu que amb aquesta mesura es puguin ingressar al voltant de 145 milions d'euros. També es crearà un impost sobre emissions de CO2 als vehicles, que aportarà 155 milions d'euros més. Pel que fa a l'impost de successions, s'eliminen les rebaixes fiscals al 10% que més hereta, cosa que permetrà disposar d'aproximadament 190 milions d'euros més a l'any. Un cop més, qui més té és qui més ha de pagar. I repeteixo: a això se li diu redistribuir en base a una política social justa. No ens deixem enganyar, perquè aquestes mesures han de servir per millorar els nostres serveis públics i caminar cap a un blindatge de l'estat de benestar a Catalunya.

L'anunci de l'acord, però, ha comportat les esperades reaccions en contra de la dreta política, econòmica i mediàtica, amb diferents declaracions criticant les mesures recollides al pacte. Valgui com a exemple el sermó de Pilar Rahola al seu espai habitual de TV3 el mateix dilluns a la tarda, defensant l'eliminació de l'impost de successions i dient que s'està perjudicant les "classes mitges" amb aquest acord de reforma fiscal. Classes mitges? Qui guanya 90.000 euros a l'any? El pitjor de tot plegat és que aquest discurs apareix a la televisió pública catalana en el programa estrella de la tarda, amb una presentadora que no és capaç d'interpel·lar la senyora Rahola quan menteix descaradament i on no hi ha dret de rèplica ni contrast d'opinions, perquè les idees d'aquesta opinadora professional van a missa. Escandalós tot plegat. Ladran, luego cabalgamos.

Ara, quedarà pendent avançar en altres mesures per poder assolir un acord general per als propers pressupostos de la Generalitat. De moment, Catalunya en Comú Podem ha aconseguit per exemple una rebaixa del 30% de les taxes universitàries, però encara hi ha temes importants per desencallar, com ara una millora de la situació de les llistes d'espera a la sanitat pública catalana, revertir retallades en altres serveis públics, destinar recursos a les escoles bressol, etc. Ningú no va dir que fos fàcil, però quan s'assumeixen responsabilitats polítiques és per intentar millorar les condicions de vida de la gent. I el paper de Catalunya en Comú Podem, ara des de l'oposició, va en la bona direcció. Com va dir la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, en declaracions a Catalunya Ràdio el matí d'aquest dimarts, "portem des de 2017 sense pressupostos i podem entrar en un moment crític. Tenim els serveis públics al límit, i la nostra responsabilitat és resoldre problemes, arribar a acords i no muntar pollastres ni seguir amb el culebrot". És això precisament: treballar per ser una esquerra útil per a les classes populars. Menys soroll, menys propaganda i més política en majúscules. Si us plau.