Manifestació del 23 de març del 2019 a Barcelona, en el marc de la jornada internacional contra el racisme i el feixisme WorldAgainstRacism / UCFR

David Karvala, activista d’UCFR Catalunya i militant de Marx21.net

@davidkarvala

El dimecres 7 d’octubre va ser un dia històric per a la lluita contra el feixisme i el racisme a Grècia i més enllà. Es va anunciar la condemna, després d’un judici de gairebé sis anys, no només a un botxí feixista, sinó a tota la cúpula del partit neonazi Alba Daurada, pel que és, una organització criminal.

Hi va haver imatges inspiradores dels carrers davant del tribunal a Atenes plens de desenes de milers de persones. Va participar gairebé tota l’esquerra, però també els sindicats —molts havien convocat una vaga aquell dia—, delegacions de persones migrades i refugiades dels camps, grups LGTBI+... gent de tota mena.

Gran part dels mitjans —amb la capacitat d’atenció d’un nen de tres anys— va descobrir la lluita contra els neonazis grecs el matí del judici, i a l’endemà ja se n’havia oblidat.

Però aquesta gran victòria no ve del no-res: és fruit d’anys de lluita molt dura, i de debats importants. El Moviment Unitari Contra el Racisme i la Amenaça Feixista a Grècia, KEERFA, ha jugat un paper clau, tant en les mobilitzacions als barris com al propi judici, on va portar l’acusació popular contra els neonazis.

A l’Estat espanyol, on creix l’extrema dreta sota la forma de VOX, hem d’aprendre de Grècia. La tarda del 7 d’octubre, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme va celebrar a Barcelona un acte de solidaritat i, donat el resultat, de celebració de la condemna. Vam comptar amb la intervenció d’un activista de KEERFA, que va assenyalar diverses lliçons clau.

Unitat

El més important és esforçar-se per aconseguir la unitat entre forces diverses en la lluita contra el racisme i el feixisme. KEERFA inclou gent de tota l’esquerra —tant radical com moderada—; dels sindicats, grans i petits; de les organitzacions de migrants, de dones, LGTBI+; del món de la cultura...

Aquest no és el model típic de l’antifeixisme. Al juny de 1932, el partit comunista alemany va fundar "Acció Antifeixista", estrenant l’ara coneguda bandera vermella "antifa". La base d’aquest moviment va ser que la lluita contra el feixisme havia de ser necessàriament una lluita contra el capitalisme i contra els partits reformistes: de vegades fins i tot van lluitar més contra els socialdemòcrates que contra els propis nazis. Només set mesos més tard, Hitler va prendre el poder. L’estratègia va fracassar estrepitosament.

Jo també sóc anticapitalista i m’oposo a l’austeritat que solen imposar tant governs socialdemòcrates com conservadors. Però no es pot limitar la lluita contra el feixisme a l’esquerra anticapitalista.

Tinc amics i companys a Grècia que són activistes clau de KEERFA, però que militen en un partit revolucionari que combat l’austeritat, incloent la que va aplicar, tristament, el govern d’Alexis Tsipras. Entenen que, per molt reals que siguin les diferències polítiques, aquestes no han d’impedir la lluita unitària contra l’extrema dreta. Per això s’esforcen perquè partits com SYRIZA participin a la lluita unitària, i fan front als grups sectaris que volen excloure’ls. Va ser molt positiu veure el propi Alexis Tsipras a les protestes davant el tribunal.

La frase "la unitat fa la força" no és només una frase, és veritat. Les teories poden ser importants, però les teories per si mateixes no canvien el món, ni derroten el feixisme; per això cal la gent, i no només la gent que comparteix la teva teoria.

Contra el feixisme i el racisme

El segon punt destacat pel company de KEERFA va ser la necessitat de combinar la lluita contra el feixisme amb l’antiracisme. L’arma principal de l’extrema dreta avui dia és el racisme, no es pot combatre l’extrema dreta sense enfrontar-se a aquest. Això suposa treballar als barris quan sorgeixen brots racistes, per exemple, discutint amb els veïns que reprodueixen els tòpics racistes contra el jovent migrant (tòpics que senten a la TV, sovint de la boca de polítics "respectables").

Suposa combatre la islamofòbia, des de declaracions polítiques i articles de premsa fins a l’atemptat piròman que va patir fa unes setmanes una mesquita a Montcada i Reixac. Suposa també combatre l’antisemitisme que pensàvem que s’havia eliminat a causa de la terrible memòria d’Auschwitz, però que està ressorgint. Suposa combatre els estereotips racistes contra la gent gitana. Suposa combatre la negrefòbia, el racisme que fa que un company d’UCFR nascut a Olot hagi patit, més d’una vegada, llargs interrogatoris pels Mossos i demandes de presentar papers, només per ser negre.

Sobretot, hem de defensar una acollida digna per a les persones refugiades. Milions de persones han de fugir de casa seva, i de vegades del seu país, per cercar refugi davant la crisi multifacètica del món: econòmica, bèl·lica, climàtica, el virus... Hem de respondre de forma humana, donant la mateixa acollida que nosaltres desitjaríem si estiguéssim en la seva situació.

Tot això hauria de ser obvi, però no ho és. A la pràctica, massa vegades, fins i tot a l’esquerra, es reprodueix el racisme sota una forma o una altra. De vegades se suggereix que per frenar el creixement electoral de l’extrema dreta, l’esquerra ha de mostrar-se més "contundent" davant les persones migrades, o la gent musulmana. A banda de ser inhumana, aquesta "estratègia" proposa respondre a partits com VOX... acceptant les seves mentides. Tota l’experiència —com a França, quan Manuel Valls, com a Ministre d’Interior socialista, va fomentar el racisme contra la gent gitana— demostra que així només es reforça l’extrema dreta.

A la pròpia Grècia, tràgicament, el govern de SYRIZA —suposadament de l’esquerra radical— l’any 2016 es va unir als governs europeus de dretes, rebutjant les persones refugiades i tancant encara més les fronteres. Així només es donava la raó a les bandes de matons neonazis quan atacaven els camps de refugiats.

Davant situacions així, no és fàcil combinar la lluita unitària amb la defensa de principis antiracistes. La clau és reconèixer que hi ha persones antiracistes a tots els partits d’esquerres, a tots els sindicats, a totes les organitzacions veïnals, etc., i que un moviment unitari contra el feixisme i el racisme que inclogui aquestes entitats enforteix aquestes persones antiracistes enfront de les veus internes contràries.

Aprenem lliçons

VOX no és idèntic a Alba Daurada i l’Estat espanyol no és el mateix que Grècia, però aquests principis d’unitat i antiracisme s’apliquen plenament.

Hi ha un punt més. Hem d’anomenar l’amenaça. A Grècia, KEERFA va assenyalar Alba Daurada pel que era. Es va mobilitzar contra aquesta organització criminal, per exemple amb lluites a barri rere barri, municipi rere municipi, per tancar els seus locals.

Aquí, hem d’aixecar la consigna de #StopVOX.

Abans he esmentat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Vam iniciar aquest moviment l’any 2010, per fer front al partit feixista amb corbata, Plataforma per Catalunya (PxC), que llavors creixia sense fre. En aquell moment, algunes persones ens van dir que, a l’anomenar-los en centenars de milers d’octavetes i adhesius, assenyalant-los com feixistes, els fèiem un favor, els donàvem publicitat. En realitat, després de mofar-se breument d’UCFR, la direcció de PxC va arribar a odiar-nos, culpant-nos de les derrotes electorals que van començar poc després.

Al novembre de 2010, just quan s’estava formant UCFR, PxC gairebé va entrar al Parlament; al maig de 2011, van pujar de 17 a 67 regidors a tot el país, sent la segona força a Vic. Al maig de 2015, PxC va ser eliminat totalment de tots els ajuntaments on es va dur a terme l’estratègia d’UCFR de assenyalar-los directament i fer una campanya en contra; van baixar a només 8 regidors. En el mateix mes de maig de 2015, una magnífica campanya veïnal al districte barceloní de Sant Martí, liderada pel grup local d’UCFR, va aconseguir el tancament del centre neonazi "Tramuntana". Ara, PxC ja no existeix; el poc que quedava després de quatre escissions i molts abandonaments es va dissoldre en VOX.

Ara, davant l’auge de VOX, cal aplicar les lliçons de Grècia, i també el que vam aprendre aquí contra PxC. Cal prestar atenció a aquestes experiències reals i demostrades, no a les teories oposades —les que rebutgen la unitat; les que no volen anomenar l’extrema dreta; les que diuen que no cal combatre el feixisme sinó el capitalisme... — que mai han donat fruits.

A Grècia, Alba Daurada va arribar a ser la tercera força política, i molta gent a l’esquerra i als moviments es va desesperar, pensant que no se’ls podia aturar. KEERFA va demostrar que sí que era possible, mitjançant la lluita unitària. A Catalunya, molts teòrics van explicar els motius pels quals PxC creixeria sense parar, però UCFR el va aturar.

Enfortir UCFR

Ara es pot parar VOX: amb la unitat, en la qual no sobra ningú, des de l’esquerra més moderada fins als grups radicals antifa; amb un rebuig ferm del racisme en totes les seves formes; i amb el crit clar i obert de #StopVOX.

En altres territoris de l’Estat espanyol, UCFR no existeix o només hi ha nuclis molt incipients: la gran feina que fan els i les companyes de Crida Contra el Feixisme i el Racisme a València és una excepció important. Dit això, recentment uns activistes d’UCFR Andalucía van fer una intervenció excel·lent davant un intent de VOX d’infiltrar-se en una lluita veïnal a Camas, Sevilla.

Però fins i tot a Catalunya, cal estendre i enfortir UCFR. Diversos grups locals que van tenir tant d’èxit l’any 2015 es van desactivar després; en altres llocs UCFR encara està per construir.

Les enquestes diuen que VOX pot entrar al Parlament a les eleccions que sembla que se celebraran el 14 de febrer de 2021. La demarcació on tenen més possibilitats és Barcelona, on només han de superar el llindar del 3 % per obtenir representació. El territori clau serà la regió metropolitana de Barcelona, des del Garraf fins al Maresme. Serà molt important reforçar UCFR als municipis del Baix Llobregat i del Vallès Occidental, així com als districtes de la capital.

#StopVox

Arreu de l’Estat espanyol VOX inclou dirigents que són realment la franja dretana del PP. A Catalunya, en canvi, una part important del lideratge procedeix de grups autènticament feixistes, i la cúpula de VOX ha demostrat que no té cap objecció a aquest perfil. El candidat de VOX a les últimes eleccions legislatives va portar com el seu assessor al debat de TV3 l’antic dirigent d’un grupuscle neonazi.

La majoria de les persones que es plantegen votar a VOX no són feixistes, ni tan sols realment són d’extrema dreta. Així que l’estratègia d’assenyalar què representen realment pot ser efectiva. També cal explicar que a la vegada que agiten un discurs populista i parlen de fundar un sindicat, realment promouen polítiques neoliberals, molt antisocials; cap persona treballadora els hauria de votar.

Una activista d’UCFR és ara diputada al Congrés espanyol. Sempre porta ben visibles els adhesius d’UCFR de #StopVOX, a més de la versió pròpia d’UCFR Garraf, "Fora VOX". S’ha demostrat repetidament que aquests adhesius molesten moltíssim a la banqueta de VOX. Doncs els haurem de molestar més. Estenguem la crida, i els adhesius, de StopVOX/ForaVOX a tot el país. Construïm Unitat Contra el Feixisme i el Racisme per tot arreu, i de manera especial a la regió metropolitana. Aturar VOX és possible, començant a Catalunya. Tenim uns pocs mesos per fer-ho una realitat. A Grècia ho han aconseguit; aquí també ho podem fer.