Colòmbia dia D

Tica Font, Directora de l’Institut Internacional per la Pau

Després del rebuig als acords de pau, el govern colombià i les FARC van negociar uns nous acords introduint propostes dels partidaris del no. Els nous acords han estat sotmesos a votació a les Corts colombianes i han estat ratificats, amb la qual cosa s’inicia el període d’implementació, de posar-los en marxa. Això comportarà que les Corts aprovin les lleis necessàries que els desenvoluparan i en paral·lel que les FARC es desplacin fins a les zones acordades d’aquarterament i iniciar el procés de desarmament i reinserció de combatents.

Oficialment la guerra ha acabat, oficialment es comença a construir una societat amb menys violència. Però la ratificació dels acords i la seva implementació no es porta a terme en un dia ni s’aconsegueix només aprovant lleis; la implementació dels acords és un procés que requerirà un temps, un període en el qual es confrontaran els interessos de forces que reclamen canvis, avenços i els que s’oposen als mateixos. Cal esperar que vingui un període difícil, on la confrontació serà dura i no exempta de violència.

En el que portem d’any han estat assassinats almenys 70 líders socials, s’han produït 279 amenaces i 28 atemptats contra líders socials i defensors de drets humans, agressions produïdes en entorns rurals i perpetrats per grups paramilitars. De fet, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans adverteix que ser líder social en una zona rural de Colòmbia és un risc per a les seves vides.

Aquest any han estat assassinats membres actius de les Juntes d’Acció Comunal a les regions en què les FARC han tingut una forta presència i on han exercit la seva influència; molts d’aquests líders camperols assassinats formen part del nou moviment polític d’esquerra Marxa Patriòtica, molt compromesos en la defensa dels acords de pau. Segons el moviment de Marxa Patriòtica des que el 2012 es van iniciar les negociacions de pau, prop de 120 dels seus activistes han estat assassinats, 17 en el que portem d’any. Segons les FARC, darrere d’aquests assassinats hi ha una estratègia regional per debilitar el procés de pau o fins i tot hi ha un pla per exterminar-los. Les FARC temen els funestos anys 80, quan els líders rellevants del partit Unió Patriòtica van ser exterminats i les autoritats polítiques, policials i judicials se’n van rentar les mans i no van perseguir aquests crims. Des del Ministeri de l’Interior s’assegura que no hi ha un patró comú en aquests assassinats i que per tant no hi ha un pla d’extermini.

Aquests dies s’inicia una etapa de postconflicte, una etapa difícil, plena d’incerteses, on les forces tradicionals a les regions se sentien còmodes, feien i desfeien al seu aire emparats sota una guerra de la qual obtenien el seu botí. La fi de la guerra canvia el context, ja no hi ha una guerra sota la qual excusar-se per obtenir rèdits i les veus crítiques que denuncien aquestes formes d’espoli i impunitat es fan sentir.

La sortida de les Farc d’un territori representa un buit de poder social i econòmic sobre els habitants d’aquests territoris el que comporta que el control i les regles de joc que establia la guerrilla estan trencades i apareixen uns nous actors que volen controlar aquests territoris. A Tumaco, Nariño ja porten 119 assassinats (la gran majoria no són líders socials) en aquests anys de negociació, a causa de disputes entre grups diferents que es barallen per les rutes del narcotràfic i que tracten d’ocupar el lloc que ocupava la guerrilla. Moltes d’aquestes morts no necessàriament tenen una motivació política per assassinar militants d’esquerra o líders socials, sinó més aviat les seves motivacions són les d’eliminar rivals de negoci o vendettes entre ells.

La qüestió és que hi ha i qui hi ha darrere de tots aquests assassinats, ¿és simplement una readaptació dels nous actors o una campanya orquestrada per sabotejar els acords de pau? Les investigacions judicials i la justícia estudien els casos de violència de manera individualitzada, de manera que en la majoria dels casos no se’n pot trobar l’autor físic ni l’autor intel·lectual. Aquest és el gran repte de la justícia colombiana, ja que en no poder saber qui els comet, i en no acusar ningú, es manté la impunitat i per tant la continuïtat d’aquestes accions.

Perquè el procés de pau sigui creïble i representi un punt d’inflexió és essencial l’actuació dels aparells de l’Estat, és essencial que tant la policia com la justícia demostrin que realment actuen contra tots aquells que cometin assassinats independentment que el rerefons sigui polític o econòmic. El govern ha de donar una ordre molt clara i molt concreta a tots els cossos de l’Estat i als ciutadans, no hi haurà impunitat!