Tica Font. Directora de l'Institut Català Internacional per la Pau
La guerra de Síria representa el final d'un ordre internacional unipolar, Estats Units està perdent la seva hegemonia mundial, Rússia planta cara als Estats Units i torna a l'arena internacional reivindicant el seu paper de potència al mateix temps que sorgeixen països emergents com la Xina, que s'està configurant com a potència.

En els últims anys el centre de gravetat polític o geopolític s'ha anat desplaçant cap a Àsia. La Xina i alguna altra potència com l'Índia o el Japó definiran en les properes dècades les prioritats, les conflictivitats mundials. A la regió asiàtica és on es dirimiran els interessos i controvèrsies territorials, l'accés a recursos naturals crítics per a l'economia i on Rússia i la Xina s'esforçaran conjuntament per qüestionar la supremacia mundial dels Estats Units. No obstant això l'aliança de Rússia i la Xina pot ser feble a causa dels desequilibris creixents entre tots dos i les divergències d'interessos a l'Àsia Central.

En les últimes dècades l'objectiu estratègic xinès més important ha estat el de mantenir el seu creixement econòmic, la Xina s'ha convertit en la gran fàbrica del món i per tant en el major consumidor de recursos naturals del món, la qual cosa condiciona la seva política exterior i la seva política de seguretat que fa que la prioritat estigui marcada per la necessitat d'assegurar-se l'aprovisionament de matèries primeres i l'accés comercial a tot arreu del món per tal de vendre els seus productes.

En aquest sentit, per assegurar-se el subministrament energètic i assegurar les seves rutes de trànsit, cal tenir bones relacions o relacions comercials prioritàries amb els estats de l'Àsia Central, la Mar Càspia, el Sud-est Asiàtic i Orient Mitjà. A través d'inversions en infraestructures en els països d'aquestes regions, la Xina intenta assegurar l'accés a les matèries primeres que necessita la seva potent indústria; ara bé aquests interessos xinesos coincideixen amb els interessos de Rússia, Estats Units, Índia o el Japó, la qual cosa confereix inestabilitat a la regió.

La tensió a la regió augmenta a causa de les actuacions estratègic-militars xineses. Des de fa alguns anys el pressupost de defensa xinès està augmentant espectacularment, el govern està modernitzant el seu equipament i capacitats militars, està desenvolupant la indústria militar en les àrees més rellevants: marítima, aeroespacial, nuclear i tecnologies de la comunicació i està promovent la venda de armes modernes com a part de les seves aliances comercials. En els últims anys la Xina apareix entre els cinc primers llocs en increment de pressupost militar i en adquisicions i vendes d'armament, s'ha dotat d'avions de combat, de drons, portaavions o submarins d'atac, totes elles armes ofensives, no defensives; la conseqüència d'aquesta política de rearmament xinès podria comportar una mena de carrera d'armament als països veïns. De fet en els últims anys Índia, Vietnam o Filipines estan incrementat de manera substantiva el seu pressupost de Defensa i les seves adquisicions en armament modern.

Públicament les autoritats xineses manifesten que les seves actuacions en el terreny militar pretenen modernitzar les seves capacitats i que l'increment del seu poder militar es deu al fet que busquen protegir els seus interessos i garantir la seguretat de l'accés als recursos energètics i matèries primeres. Però de fet podem observar que porten un política expansionista no tan pacifica, o almenys els seus veïns no ho consideren un comportament pacífic. El govern de Pequín, en els darrers anys, ha centrat la línia estratègica de seguretat al Mar Meridional de la Xina.

Els arxipèlags d'illes, illots, atols, bancs de sorra o cayos de la mar de la Xina Meridional són motiu de disputa territorial entre els diversos països amb zona costanera de Xina, Taiwan, Filipines, Malàisia, Brunei, Indonèsia i Vietnam. Tots ells reivindiquen la propietat dels mateixos, ara mateix aquests illots i arenals estan en aigües internacionals, però la Xina actua com si fossin territori Xinès, com si estiguessin situats en les seves aigües territorials.

La importància d'aquests illots i de la reivindicació xinesa rau en el fet que aquests passarien a ser aigües territorials xineses i deixarien de ser aigües internacionals (com ho està sent actualment), el que permetria a la Xina controlar la navegació marítima, entre el 40 i 50 per cent de la navegació mundial de mercaderies. També el petroli que consumeixen els països asiàtics navegaria per aigües territorials xineses, la qual cosa li atorgaria un gran poder sobre el comerç mundial.

La importància estratègica d'aquestes illes ha portat a la Xina a construir-hi illes artificials amb bases militars i bases submarines, així com a la construcció de pistes d'aterratge. Segons Estats Units, la Xina podria estar instal·lant en aquestes illes sistemes de radars i de míssils i tot això seria el pas previ per declarar les illes zona d'exclusió.

El passat mes de juliol el tribunal internacional d'arbitratge va fallar contra la Xina en una demanda presentada per Filipines sobre la sobirania de part d'aquestes zones marítimes, tot i això la Xina segueix amb la construcció i no respecta la sentència.

Tant els EUA com països de la zona es refereixen a les instal·lacions que duen a terme els xinesos com "la gran muralla de sorra" i alerten que aquestes infraestructures podrien servir amb propòsits militars o per apuntalar les seves reclamacions territorials.

La Xina per la seva part acusa els EUA de provocació als seus interessos per la presència militar nord-americana en aquest mar de la Xina Meridional i els seus constants patrullatges de portaavions o de maniobres militars amb altres països de la zona.

El mar de la Xina s'ha convertit en una zona d'alt potencial de conflicte armat. Les tensions per la propietat d'aquests illots estan pujant perillosament de to. En el fons assistim a un pols entre la Xina i els EUA pel control d'aquesta zona o un pols perquè la Xina no es faci amb el control d'aquests mars. Tots dos s'acusen de voler militaritzar l'àrea del pacífic. Però de fet l'escalada de tensió amb Corea del Nord està sent utilitzada per militaritzar la zona i perquè els Estats Units introdueixinEls EStats més forces militars en els mars i en països que senten tensió amb la Xina.