Faves comptades

TV3: més enllà del debat sobre costos

Hem passat del discurs en el qual es deia que els costos de la televisió pública catalana havien de relacionar-se sempre amb el que significava des del punt de vista de la normalització lingüística i nacional, a parlar només de partides pressupostàries i de tancar
canals.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va parlar d’una disminució en el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per al 2012 de més d’un 13%, per sobre de 40 milions d’euros, una xifra força superior al que havia previst el conseller d’Economia, Andreu Mas-Culell, per al conjunt de la Generalitat, que va assegurar que no passaria del 10%.
Comencem a entendre ara algunes coses. Si fins ara la significativa despesa en mitjans públics es justificava per la defensa de la llengua, ara es pot dir que ja hi ha empreses privades que ho fan arriscant els seus calers. I, per tant, l’esforç de tothom pot minvar.

El problema és que més enllà de la llengua, compten també els continguts. I no cal dir que els continguts de TV3 tenen una qualitat general, sobretot pel que fa a la feina de documentals, informes, debats i espais pedagògics, que és força superior a la resta de canals disponibles tant públics com privats. Aquesta és almenys la meva opinió.
El creixent protagonisme del Grupo Godó en l’espai informatiu lingüístic català és tan recent com curiosament coincident amb la transició entre el Govern d’esquerres i la tornada de CiU a la Generalitat. I ha estat molt clar que els seus salts en audiència han estat motivats, sobretot, pels fitxatges de professionals sorgits dels mitjans públics de la Corporació.
Amb la crisi, les retallades i la necessitat indubtable de canviar i d’estalviar (també a TV3), anirem veient com s’aprofita una cosa per aconseguir-ne una altra. I aquí en tenim un bon exemple. No crec que per defensar TV3 i Catalunya Ràdio hàgim de situar el futbol com a gran pèrdua. Entenc que aquesta és una qüestió popular, però més aviat hauríem de defensar la profunditat, el rigor i la independència de programes crítics, tant d’humor com d’actualitat, que de segur no acaben d’agradar a qui mana, siguin aquests d’esquerres o de dretes.
El problema ara és que hi ha qui espera amb delit el desmantellament d’una televisió de bon nivell, que va saber construir el Govern Pujol, i que ara el Govern Mas sembla voler posar en perill.

Más Noticias