El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit fixar la data de les eleccions al Parlament de Catalunya i deixar sense efecte l’ajornament aprovat pel Govern de la Generalitat, que va decidir escoltar autoritats sanitàries i consensuar  la nova data amb les forces polítiques amb representació parlamentària.

Els magistrats han demostrat que no calia que la Generalitat perdés el temps amb aquestes consideracions. Aquest mateix tribunal ja va prendre la decisió d’inhabilitar el president català triat pels representants elegits a les urnes.

Ells mateixos han decidit inhabilitar el conseller responsable de l'operatiu de les pròximes eleccions.

Tot ho fan en defensa de la democràcia, òbviament, i per donar seguretat jurídica a la societat, quin dubte hi ha, de la mateixa manera que els seus col·legues del Suprem mantenen privats de llibertat els governants i dirigents d'organitzacions compromeses amb la convocatòria de l'1 d'octubre.

Els magistrats també han pres la decisió de mantenir la data del 14 de febrer per les properes eleccions tenint en compte les diferents opcions per garantir la salut de la població en una situació crítica de pandèmia. Una epidèmia, d'altra banda, que com advertia Donald Trump, potser ha estat deliberadament exagerada. Quina necessitat hi ha de seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries quan tenim especialistes en dret atepeïts de sentit d'Estat?

Ells, en fefinitiva, demostren la necessitat d’una reforma de l’Estatut i de la Constitució, que haurien de redactar ells mateixos, per tal d’evitar que s’equivoquin els representants elegits a les urnes.

Per minimitzar els riscos, el poder judicial hauria de triar directament els membres del Parlament, amb la qual cosa ens estalviaríem les despeses que ocasionen les eleccions i les molèsties que ocasionen per a la vida econòmica del país.

Això garantiria, d'altra banda, que les lleis aprovades per aquests representants comptessin amb el vist-i-plau dels magistrats, que saben millor que cap altre estament com harmonitzar interessos i distingir el més convenient pel conjunt de la societat.

Els jutges haurien de decidir així mateix sobre qui hauria de presentar-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat, que, d’acord amb una legislació addient, resultaria democràticament elegit pels diputats.

No caldria entrar en detalls sobre els criteris per la formació de Govern. Òbviament hauria de fer-se d’acord amb les indicacions del TSJC, sota la supervisió del Suprem.

D’aquesta manera es podria evitar la inhabilitació de governants i dirigents polítics, l’empresonament de consellers i no hi hauria persones temptades d’anar a viure a l’estranger (l’exili és cosa d’un altre temps) per no ser perseguides judicialment. "Les circumstàncies personals dels polítics presos" no haurien de ser objecte de debat públic, tal com ho ha assenyalat una acreditada representant del partit progressista que governa a l'Estat espanyol i aspira a fer-ho a Catalunya sense necessitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució.

Caldria resoldre el dubte sobre si els magistrats haurien de poder decidir també sobre la carrera professional d’epidemiòlegs, infectòlegs, viròlegs i altres especialistes, que massa sovint es pronuncien en contra del funcionament de la democràcia.

Fora desitjable que, en benefici de tots, els magistrats cooptessin pels seus organismes alguns tertulians, que han demostrat sobradament el seu coneixement multidisciplinar, que els faculta per posar una mica d’ordre en aquest sistema que tenim, que com se sap, és el millor dels possibles.