Sergi Sol, periodista

Aquesta mena de dreta que és Junts no ha estat mai extrema com a col·lectiu. I fins i tot té dirigents de perfil netament socialdemòcrata. Si treu ara la bandera de la immigració, vinculat a delinqüència, és per pur i simple oportunisme. Ensumen el corrent i s'hi sumen sabedors que dóna rèdits electorals. Han vist les orelles al llop. I reaccionen deixant-se portar a mercè de l'onatge.

Piketty explica a 'Capital i ideologia' que la posició davant la immigració i la redistribució de la riquesa és el que majorment determina la posició de l'electorat. A Catalunya no s'entreveia cap partit, catalanista, que aixequés aquesta bandera. Ara, sí. Dic catalanista perquè a la dreta espanyolista sí que fa temps que agiten la immigració com a carta electoral. A Badalona, Albiol té un màster amb aquesta matraca. I davant la impotència de l'esquerra (i la seva incapacitat per afrontar el debat exigint drets i deures per a tothom) resulta que el dirigent català del PP ha arrasat a la tercera ciutat de Catalunya juntament amb Terrassa.

És clar que a Badalona tampoc és que les esquerres estiguin en bona forma. I no oblidarem que l'últim alcalde socialista va ser el primer a carregar contra la possible obertura d'un centre de menors immigrants tutelats a la ciutat. A més, es va atrevir l'alcaldessa socialista de Rubí. En plena campanya municipal va liderar una manifestació contra un d'aquests centres.

És clar que té raó Junts quan emfatitza que el tema de la immigració presenta un repte gegantí i que podria arribar a posar en dubte la cohesió social. Passa que Junts posa l'accent a la delinqüència. I aquesta és una associació d'idees molt perillosa i interessada que per aquest camí porta irremissiblement a una deriva.

També és veritat que l'esquerra sovint no sap com gestionar les contradiccions. Grinyola mantenir la defensa de l'estat del benestar amb l'internacionalisme proletari (pari). Si els que arribessin en massa fossin rics no hi hauria cap problema. Però són pobres i sovint sense cap formació. Obrir les fronteres amb el 'Papers per a tothom' és obvi que planteja un problema. Una altra solució facilota a un problema complex. Largo Caballero, sent Ministre de Treball, va implantar una mesura com la d'obligar a què els temporers fossin del municipi. Després, al 33, la dreta va eliminar aquesta restricció per poder portar treballadors portuguesos i rebentar els salaris. Quan l'esquerra va tornar al poder al 36 va reimplantar la mesura. Aquesta problemàtica també ha tingut lloc a la UE, amb treballadors de l'Europa Oriental. La lliure circulació de treballadors permet aquest tripijoc. Mà d'obra barata en detriment dels salaris.

Trump, als Estats Units, presumia d'haver construït una immensa tanca a la frontera mexicana. Però qui més quilòmetres en va aixecar va ser Obama, que va ser també qui més policies va destinar a vigilar aquesta tanca.

A Espanya, el PSOE va muntar un sarau a Rajoy per no permetre que centenars d'immigrants que havien estat rescatats a alta mar atraquessin als ports espanyols. Sánchez sí que ho va permetre. Però quan va tornar a passar s'hi va negar. Va argumentar que Espanya sola no se'n podia fer càrrec. Al final, un grup de països europeus van acordar solidàriament acollir aquests migrants. A Espanya n'hi tocaven 140. Només en van entrar una dotzena. A tot això, l'Executiu més progressista de la història -també amb Pablo Iglesias- va mantenir la tanca de Ceuta i Melilla. O sigui, si es juguen la vida amuntegats en una barqueta, o en una piragua, pot ser se'ls aixopluga. Si creuen la frontera terrestre, saltant la tanca, se'ls mata a cops de pal.

Junts no és gens un partit racista. Ni d'extrema dreta. Però el seu oportunisme i angoixa els porta a fer plantejaments més propis de posicions extremes. És clar que cal poder parlar de multireincidència i exigir drets i deures del primer a l'últim dels nostres congèneres. Però allò que delata intenció és vincular immigració a delinqüència.

Oportunisme perquè saben –com explica Piketty– que la posició davant la immigració determina molts vots. I a això hi van, aprofitant el corrent de fons. I angoixa perquè temen que arreli un partit nacionalista de caràcter identitari que els resti suport electoral. Com va passar a Ripoll, amb Junts com a principal perjudicat. O a Manresa o a Vic, a la Catalunya interior. La via per evitar aquest risc de fuga de vots és simple i planament fer propostes de biaix dretana que no han d'envejar res al que plantegen significats alcaldes de la dreta rància.

Junts pretenia ser un partit progressista -conviuen diverses ànimes al seu si- encara que la seva política fiscal s'assembla més a la del PP que a la de l'esquerra. Una cosa semblant passa amb la regulació del preu del lloguer. O amb les pensions. Però ho anava trampejant. Ara be, quan prenen el rumb del binomi delinqüència/immigració no hi ha dubte d'on són. El pitjor és que finalment diuen justificar-ho per patriotisme quan el que de veritat estan fent és desprestigiar i estigmatitzar un catalanisme que sempre va tenir la premissa que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya.