Roque Martínez i Cèsar Aragón, activistes del moviment pensionista i militants d'Anticapitalistes

Davant la inflació galopant que no afluixa i atès que més del 60% de les pensions estan per sota dels mil euros, les persones que cobrem una jubilació necessitem urgentment que ens la pugin per a poder tenir una vida digna.

Aquest possible augment, del tot insuficient, el Govern estatal l'ha vinculat a una llei calaix de sastre, amb el resultat de que, o s'aprovaven totes les mesures o cap, fent ostatges als i les pensionistes d'aquests jocs dels partits polítics.

És una situació política en la qual tot val amb la condició de guanyar davant de l'opinió pública unes certes "batalles". Però aquestes victòries causen danys col·laterals a col·lectiu que estan pendents d'aprovació de les seves millores, com som les persones pensionistes.

Ens referim a la pujada del 3'8% de les pensions inclosa en un macro projecte/decreto on queda diluïda o atrapada la "possible millora" d'una partida com és aquesta.

Per què el Govern utilitza als i les pensionistes?

Per a entrar en matèria, direm que la ja famosa congelació de les pensions del 0,25% del Govern de Mariano Rajoy del 2013 va ser aprovada per decret. Fins a tres vegades el Govern del PP va revalorar les pensions per sota de l'l'IPC, en 2012, 2013 i 2017.

Després d'aquella destralada van haver de passar cinc anys perquè es produís la descongelació, no per casualitat sinó per l'organització i la lluita al carrer del moviment pensionista.

Amb el Govern "més progressista de la història "cada petit avenç reeixit deixava insatisfetes les nostres reivindicacions i des del Govern i els mitjans buscaven l'enfrontament amb altres col·lectius (cobra més un o una pensionista que un o una treballadora jove, o cada dues persones treballadores hem de mantenir a un o una pensionista).

Per què les pensions sempre estan en el centre de tots els debats?

En la nova etapa de "progrés" del Govern PSOE-Sumar, estem veient com se'ns torna a utilitzar com a ostatges en enfrontaments polítics de dubtosa legitimitat.

La partida per a les pensions és una de les partides més significativa del conjunt dels Pressupostos Generals de l'Estat. Ens atrevim a dir què és la més important, ja que afecta més de 9 milions de persones. És l'única partida dels pressupostos que es cobreix de forma específica, a través de la quota de la Seguretat Social.

En els PGE hi ha partides com per exemple la de la monarquia, les militars, que mai tenen aquest tipus de tractament.

Pensionista és sinònim d'haver treballat tota una vida perquè la joventut d'avui sigui la més preparada de la història i per a haver mantingut la sanitat i l'ensenyament de la qual nosaltres no vam poder gaudir i que ara intenten desmuntar per a privatitzar-la.

Monarquia és sinònim de viure del que la gent treballadora produeix.
Militar és sinònim de reprimir els drets i llibertats a les quals produeixen en benefici dels que manen.

Cal treure del "calaix del soroll" el pressupost per a cobrir les necessitats de les persones que han treballat tota una vida per a satisfer les necessitats de la gent que avui té estudis. És la solidaritat i la unitat en les lluites de totes les que ens permetran avançar realment i evitaran que ens facin xantatge amb enfrontaments entre nosaltres.