El rei ultra

Cristina Fallarás

Periodista

El rei Felip VI va escandalitzar aquest passat dia 20 a alguna bona gent amb una afirmació esgarrifant. Va ser la següent: “és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret”. És a dir, que per davant de la Democràcia van les lleis. O sigui, que la Democràcia no és tan important. O sigui que aquí podríem afegir un grapat de grinyolades i prevencions. Aquesta frase la podria haver pronunciat perfectament el seu mentor Francisco Franco o qualsevol altre dictador conegut i per conèixer.

Cert que davant d’una mostra tan gran de despotisme més ens val anar pensant-ho bé per a no acabar fent-nos la pregunta de l’idiota: “Com no ho vam veure venir?”.

Reprodueixo aquí el paràgraf exacte que va difondre l’agència Europa Press:

El Rei Felip VI va subratllar el passat dimecres que “és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret”, ja que sense respecte a la llei no hi ha “convivència, ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat” i “trencament dels principis morals i cívics de la societat”.

Entenc per què els “comunicadors” i jo mateixa ens aturéssim en el primer enunciat. Cap persona en el seu seny democràtic espera que un cap de l’Estat a més de comandament suprem (déu n’hi do) de les Forces Armades parli de “suposada democràcia”. I molt menys que l’equipari a una brisa que passava per aquí perquè li ho permeten unes lleis.

No obstant això, el veritable horror no resideix en aquest advertiment (que ho és). L’esglai ve darrere, al final. Aquest final: “trencament dels principis morals i cívics de la societat”.

Vejam. La cosa és la següent:

Les lleis estan per sobre de la (“suposada”) Democràcia.

Per quins motius?

1. Perquè aquestes lleis (democràtiques o no, però en qualsevol cas superiors), són les que eviten “inseguretat, arbitrarietat”. Quin és el significat exacte d’inseguretat i arbitrarietat per a un Cap d’Estat que admet poder prescindir de la Democràcia? En fi, aquí hauríem d’intercalar el concepte de corona sumat al de corona successora d’una dictadura, però ja tindrem un altre article.

2. (I aquí ve el tremebund) Perquè aquestes lleis (democràtiques o no, però en qualsevol cas superiors), són les que eviten el “trencament dels principis morals i cívics de la societat”.

AQUÍ!

Aturem-nos aquí, en el forat ple de sang deixat pel queixal extret que no serà reemplaçat: PRINCIPIS MORALS I CÍVICS DE LA SOCIETAT.

Aquest home a qui anomenen Felip VI és el rei d’Espanya, i el seu cap de l’Estat, i és a més el cap suprem de les Forces Armades. Quina definició mereix en el seu coronat cap la idea “principis morals”? És més, si traguéssim del seu organisme la “moralitat” com qui treu un gra de greix, què sortiria d’aquest porus?

I més encara: Què és un principi moral? Què és en concret la moral i per a qui? Podríem considerar a continuació una enumeració sobre aquest tema: Estimaràs Déu sobre totes les coses. No diràs el nom de Déu en va. Santificaràs les festes. Honraràs pare i mare. No mataràs. No faràs accions impures. No robaràs. No diràs falsos testimonis ni mentires. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs. No desitjaràs els béns d’un altre.

No sé. Qui enumera els “principis morals” que protegeixen les lleis enfront dels perills de les “suposades” constitucions? I els “principis cívics”?

I “la societat”? A què es refereix aquest individu quan diu “la societat”?

“Els principis morals i cívics de la societat” dels quals parla el monarca i cap de l’Estat i comandament suprem de les Forces Armades no tenen res a veure amb els meus. Amb els nostres. Són la ratapinyada que s’hi fica a l’aula de l’escola bressol. Aquests “principis morals i cívics” no són “de la societat”, sinó contra la societat. Són els que s’exigeixen, s’apliquen, s’imposen a la “societat” dirigida per i obedient a un cap de l’Estat que posa les lleis per sobre de la Democràcia. I, per descomptat,  aquests “principis morals i cívics” per sobre de les lleis.