Juan Carlos Monedero. Politòleg

Trump és un desmesurat i com li passa als milionaris, té una mica d'home boig. El trumpisme és delirant, però la seva demència és bona pel negoci perquè no és sinó la negació del sentit comú democràtic. La bogeria no és aliena a aquesta fase del capitalisme que va pel camí de fer del rei Mides un afeccionat. És una bogeria perquè instal·la la guerra de tots contra tots, però fa més rics als rics. Bogeria, la justa. Ningú inverteix tants diners en un projecte sense algunes garanties. Tot torna com a farsa. Però amb les traces de la tragèdia de la història encara calentes.

Les primeres impressions de les imatges d'uns tipus d'extrema dreta assaltant el Capitoli convidaven a la broma. Homes blancs amb abillaments regionals i actituds plenes de supèrbia. Un penjat amb una pell de búfal al cap, amb el tors nu envoltat de banderes confederals li donava en la distància al cop de Tejero del 1981 certa majestuositat i respecte escènic. Al Congrés no s'entra a fer el pallasso. Entre el tricorni i el cap de búfal amb dues banyes no hi ha color.

Posats a divertir-nos, ens hauria agradat escoltar Nicolás Maduro dient que reconeixia al del cap amb  banyes com a president encarregat dels EUA mentre es convoquessin unes eleccions lliures i transparents que fossin reconegudes per les parts. Sempre s'ha que als EUA no hi havia cops d'estat perquè allà no hi ha Ambaixada nord-americana. Però ara existeix whatsapp i facebook, que són les ambaixades on es refugien els colpistes, ara que els grans mitjans han deixat Bernie Sanders fora de joc i prefereixen Biden a l'imprevisible Trump.

Els seguidors de Trump que han entrat al Capitoli no tenien intencions divertides. De fet, aquest tipus de coses no són sinó invitacions al que pugui venir després. És veritat que a les pel·lícules sobre la presa del Capitoli hi ha més dramatisme que en aquesta foto on es veu a un tipus que agafa un faristol. Aquestes coses, se sap com comencen però no se sap com acaben. Els EUA han articulat aquestes jugades constantment a molts llocs. Les deien "revolucions de colors". Amb gran col·laboració gairebé sempre de telepredicadors lliscats cap a l'extrema dreta i soroll de "militars compromesos amb la democràcia". Com la carta dels militars colpistes espanyols al rei Felip VI. Són trets de sortida. Tots comencen dient que el Govern que ha guanyat les eleccions per l'esquerra no és legítim. I a veure què passa.

Els seguidors de Trump li havien escoltat hores abans dir que desconeixia els resultats electorals. I li van fer cas. En la crisi del sistema, econòmica, moral, política, sanitària, hi ha audiència per a saltar-se les normes bàsiques de la democràcia.

És esgarrifós veure els policies retirar les tanques perquè entrin els extremistes. Estan amb la llei o amb els supremacistes blancs? A un negre, els policies li posen el genoll en el coll fins asfixiar-lo. Als supremacistes blancs, els posen catifa vermella. En les manifestacions contra l'assassinat de George Floyd, la policia va fer 14.000 detencions. No hauria d'estar detingut avui mateix Donald Trump com a instigador dels desordres?

El que ha passat no és divertit. Què hauria passat si aquesta gent troba en un d'aquells passadissos a Ocasio-Cortez? Seria igual de divertit? Han mort, desgraciadament, quatre de les assaltants. La foto d'un tipus amb els peus damunt de la Mesa de la presidenta del Congrés, la demòcrata Nancy Pelossi fa por. La gent de Black Lives Matter no hauria passat el primer cordó.

És fàcil culpar Trump. Però s'asenyalava des de feia molt de temps que la democràcia als EUA ja havia trencat moltes línies vermelles. No voten 76 milions de persones a un dement si el sistema polític no està podrit. La democràcia nord-americana s'ha podrit quan no ha estat capaç de frenar les enormes desigualtats que continuen creixent. Quan és pràcticament impossible fer carrera política si no tens financers  milionaris. Quan el sistema electoral és del segle XIX i pot ser president qui perd en nombre de vots. La democràcia està podrida quan no es facilita que la gent humil voti, quan les eleccions són una carrera d'obstacles per a que tots i cadascun dels ciutadans puguin exercir, en igualtat de condicions, el dret a vot. La democràcia està podrida quan ser negre o llatí o pobre és una condició de risc. La democràcia està podrida quan has deixat que s'enfonsi l'educació pública i la sanitat pública i no es donen les condicions mínimes per exercir la ciutadania. I Biden no avançarà molt per solucionar aquests problemes (ni tan sols en haver aconseguit majoria al Senat i en el Congrés). Per això els que van ajudar a pujar a Trump i ara l'han deixat caure han apostat per Biden.

La culpa de que entrin uns energúmens al Capitoli és, òbviament, de Trump, que els ha encoratjat. Però si 76 milions de persones pensen que les eleccions han estat falsejades, alguna cosa s'ha fet malament. Si milions pensen que algú pot moure els fils per afavorir o castigar un candidat –per exemple, jugant amb els terminis de la vacuna-, el sistema ja ha fracassat com agregador de preferències. Si els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden mentir sense pudor, si forma part del joc la desqualificació de l'adversari, si es demonitza a una part important de la població a base de mentides, tertúlies falsejades, sentimentalisme buit i creació constant de frustració i odi, la Constitució deixa d'expressar el contracte social que assumeixen tots els ciutadans d'un territori.

La democràcia està podrida quan els EUA deixen de respectar la democràcia a tants llocs del món. Perquè el que ha fet amb Bolívia, Hondures, el Brasil, Cuba, Veneçuela, Síria, el Iemen, Egipte, l'Iraq, Palestina, el Sàhara acaba, necessàriament, tornant-se en contra. L'actitud tradicional dels Estats Units de donar cops d'estat a qualsevol país del món on ha necessitat alguna cosa funcionava només amb altes dosis d'hipocresia. Ho podies fer fora amb discreció, en "nom de la llibertat", però endins això no passava. Trump, que és molt bocamoll, ha revelat aquest parany i ha acabat fent el mateix però dins de les pròpies fronteres.

El feixisme no ve de cop i volta. Creix amb les crisis i funciona com un pla B dels grans capitals. Els que permeten, a l'Estat espanyol, que no hi hagi ni una sola tertúlia on no hi hagi defensors de l'extrema dreta. Als Estats Units aquests grans capitals van alimentar Trump igual que a Europa s'ha encebat l'extrema dreta a tots els països (és el que va passar a l'Estat espanyol quan Ciutadans no va servir per solucionar l'hemorràgia electoral del PP).

El feixisme es construeix, sobretot, amb el desistiment de responsabilitats de la democràcia. Quan se'ls permet, a poc a poc, mentir sense que cap periodista els faci veure que menteixen, quan se'ls permet ser violents sense que la policia intervingui, quan se'ls permet abusar dels febles sense que se'ls faci veure la seva lletja conducta, quan poden mentir sobre els adversaris sense que se'ls faci fora dels estudis de televisió, quan se'ls deixa negar drets bàsics als polítics d'esquerra sense que els jutges els jutgin i empresonin, quan es menteix sobre la realitat històrica –fins i tot quan es premia als mentiders- i no hi ha un consens acadèmic seriós que faci callar aquestes mentides, en tots i cadascun d'aquests casos se li estan donant ales al feixisme. Igual que quan dius que l'antifeixisme és terrorista, com diuen Trump, Abascal, Pablo Casado, Arrimadas, Rivera o l'inefable llançador d'ossos d'oliva i portaveu del PP García Egea. Perquè l'antifeixisme és el que va parar els peus als feixistes i per això hi ha democràcia a Europa.

A Espanya, tant VOX com el PP han celebrat a Trump i les seves vileses. Steve Bannon, el gran constructor de mentides, va venir a Espanya a fer costat a Abascal i a Casado i encara avui, quan els manifestants han envaït el Capitoli, necessiten desviar l'atenció perquè no se'ls recordi la seva aposta per aquest dement. En la mateixa línia que alimenta el feixisme, Abascal, Rivera –que sembla que no vol abandonar la política- o García Egea han comparat les protestes al voltant del Congrés que estaven assenyalant la pèrdua de legitimitat del PP –de fet, Rajoy va acabar perdent el suport al Congrés-, que estaven autoritzades per la delegació del govern i que eren pacifiques, amb l'entrada al Capitoli –no encerclar-lo-lo, entrar- per impedir que es triés finalment a Biden com a president dels Estats Units. La dreta extrema espanyola necessita constantment dir que tot és el mateix, per intentar tapar les seves moltes brutícies. En realitat, els únics que van trencar les tanques policials davant el Congrés van ser alguns policies d'extrema dreta amb els quals VOX té excel·lents relacions.

No és veritat que Donald Trump sigui "la XXVIII Esmena a la Constitució dels EUA", com ha dit el periodista Isaías Lafuente. Trump és un efecte de problemes estructurals d'un sistema polític que fa temps que es buida del seu contingut democràtic. Trump és una conseqüència de la crisi del 2008, de l'abandonament de les majories a favor de les grans corporacions, de la falta de participació ciutadana en les grans decisions, del deteriorament dels mitjans de comunicació i el consegüent enviliment de l'esfera pública, de la falta de regulació de les xarxes socials, de l'abús de la llei convertida en una arma d'atac i destrucció dels adversaris, de la incapacitat de l'esquerra nord-americana per superar el bipartidisme, de la fi de l'hegemonia nord-americana. Tot això ha generat molt de dolor cap a fora (encara que, a diferència d'Obama, Trump no ha començat cap guerra), i ara està amenaçant la pròpia supervivència de la democràcia nord-americana.

L'impeachment contra Trump, de produir-se, o la posada en marxa de l'Esmena 25 podrien esgrimir-se com el triomf de la divisió de poders sobre la bogeria personal. Però no és veritat. Perquè aquesta bogeria personal és part del propi sistema que la va tolerar, la va alimentar i avui nia en el partit republicà i en desenes de milions de nord-americans. Al feixisme, als EUA i a Espanya, se la blanqueja tots els dies perquè és funcional a la fase actual del sistema econòmic. I només se la conjura amb una "gran conversa" que estableixi les bases d'un nou contracte social. En altres paraules, recuperar la política per a la gent.