Preparatius per les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F -- Enric Fontcuberta / EFE

Sergi Sol

Periodista

Quin renou es va muntar amb el retard en l'administració de vacunes. Hi havia una imperiosa necessitat d'administrar les vacunes com més aviat millor. Al principi, Catalunya anava més prop del vagó de cua -que ocupava Madrid- que de la locomotora. Poc després, es va produir una accelerada. I d'anar al ralentí es va passar a tota velocitat. Catalunya es va situar en la Champions d'administració de vacunes. Doncs bé, tanta pressa, tant d'esforç, per a res. Com que ara caminem sense estoc de vacunes. Les promeses no han arribat.

El Ministeri de Sanitat, responsable de subministrar les vacunes -empaquetades amb la seva corresponent bandera rojigualda-, enfront de la Generalitat -responsable d'administrar-les-, ha deixat de proporcionar l'esperat antídot. Era la seva única i principal tasca, ja que la gestió és tota de les comunitats autònomes que tenen el sistema sanitari sota la seva responsabilitat. L'apagada del Ministeri de Illa ha deixat la Generalitat a les fosques després d'haver esgotat gairebé totes les vacunes existents posant així fi al seu ritme frenètic d'administració. Tanta pressa per a després quedar-se prostrats.

El col·lapse ministerial amb les vacunes ha coincidit amb un dramàtic repunt dels contagis a tota Espanya, amb l'excepció de Catalunya. Mentre a Espanya, segons dades del Ministeri de Sanitat, la tercera onada va a l'alça, a Catalunya va a la baixa. La dada no és menor malgrat que les UCI es troben al límit a Catalunya. Es podrà dir que la falta de vacunes és culpa d'això i d'allò altre, que les empreses fabricants han incomplert les seves pròpies previsions. La qual cosa és certa, tant com que una vegada més al Ministeri se li han ennuegat les seves comandes. Ja va passar durant la primera onada, quan els subministraments bàsics no arribaven. Ni els suposats avions carregats amb un material que havia estat prèviament publicitat. Illa va començar amb hilarants i maldestres ficades de pota i ha resolt el seu mandat ministerial abandonant-lo intempestivament.

Una altra història, difícil de justificar, és que el Ministre de Sanitat, Salvador Illa, abandonés precipitadament les seves responsabilitats per liderar la candidatura electoral dels Socialistes a Catalunya. Semblaria que la prioritat hauria de ser la lluita contra la pandèmia, sobretot per part de qui tenia encarregada la principal responsabilitat. Doncs va ser que no. Els mestres de la demoscopia de la Moncloa van percebre que Salvador Illa podia aixecar les expectatives electorals del PSC i posar en escac la victòria d'ERC. I sense dubtar-ho van prendre la decisió de substituir el veterà Miquel Iceta per Salvador Illa.

El canvi de terç demostra, sense cap mena de dubte, quines han estat les prioritats. Però el pitjor no és una decisió èticament reprovable. L'inadmissible ha arribat després, quan el PSC arrencava la campanya anunciant, a so de bombo i platerets, que amb Illa en la Generalitat sí que hi hauria vacunes. Un despropòsit tan gran no té cap justificació. Perquè a continuació un es pregunta si el Ministeri no ha fet els deures amb les vacunes deliberadament. És a dir, si el subministrament de vacunes depèn del color polític dels inquilins de la Generalitat. Si són del PSOE, llavors el Ministeri proporcionarà les vacunes. Però si són uns altres els qui governen, com és el cas, el Govern espanyol talla els subministraments a l'espera que es conformi un nou govern presidit per Salvador Illa o d'acord amb els desitjos de Moncloa. No és menor la qüestió. Més aviat demostraria una perversió impossible de justificar i de gestió discrecional.

Espanya no ha brillat precisament per la gestió de la pandèmia. És clar que sempre es podrà dir que hi ha països on encara s'ha fet pitjor. Perquè algun n'hi deu haver. Amb tota seguretat el Govern espanyol no està precisament per posar-se medalles de cap mena.

Si la decisió de Salvador Illa deixar el Ministeri té evidents arestes i la insinuació sobre un subministrament en funció de l'inquilí governant és mesquina i miserable, la negativa a ajornar per al mes de maig la celebració dels comicis és la cirereta del pastís. Davant la possibilitat que l'anomenat 'Efecte Illa' tingués data de caducitat, els Socialistes van atacar tots sols contra l'acordat per la resta de les formacions polítiques que, d'acord amb el clam de les autoritats sanitàries, preferien que les eleccions fossin al maig.

Per a res anaven a deixar escapar aquesta finestra d'oportunitat. Fos com fos, l'assalt a la Generalitat justificava l'atropellament. Els jutges, disposats un cop més a ficar cullerada, van complir amb la seva tasca. Caigui qui caigui, el 14 de febrer hi haurà eleccions.