Nau Bostik 2015-2021. Sis anys de cultura, comunitat i territori

Jorge Sánchez, Equip de Gestió de la Nau Bostik

 "No duraran gaire, en tres mesos hauran tirat la tovallola". Aquest presagi d'un tècnic municipal pronosticat a principis de juliol del 2016, quan es va precintar la Nau Bostik per falta de llicència d'activitat, va resultar fallit. Tot i que el precinte només va durar 24 hores (vam poder tornar a entrar amb diferents gestions amb l'Ajuntament), certament aquell espai estava molt lluny de ser un lloc recuperable per qualsevol activitat. Així ho pensàvem alguns dels que vam començar a sanejar de runa l'antiga fàbrica Bostik. El 15 de febrer de feia un any un grup de veïns i veïnes del barri i persones que provenien d'altres espais culturals havia aconseguit una cessió d'ús de l'antiga fàbrica de cola de la multinacional The Boston Blacking Co. La Bostik era l'última fàbrica que es mantenia en peu al barri de La Sagrera. Propietat d’una immobiliària, feia més de deu anys que estava abandonada. Avui dia el projecte urbanístic previst per a l'àrea de la nova estació de la Sagrera segueix sent incert.

Aquest mes de febrer farà sis anys de la recuperació d'aquest espai condemnat en el seu dia a l'enderrocament en benefici de l'especulació. La crisi del 2008, com sap molt bé el veïnat i l'administració, va esdevenir un gerro d'aigua freda en la voluntat d'ampliar un cicle expansiu de l'economia basat en la construcció i els serveis. La Sagrera ha estat un dels barris més perjudicats amb més de vint anys d'obres inacabables. Quan el dinosaure va despertar de la crisi, la Bostik seguia allà, al costat d'una gran esplanada de buidor i runes amb multitud de projectes i equipaments en suspens indefinit. Tanmateix la Nau Bostik començava a prendre forma com espai obert a diferents iniciatives culturals, fent aliances i ampliant els marges del possible per donar cabuda a un munt de projectes i iniciatives que anaven omplint el calendari d'activitat. En el decurs d'aquests sis anys hem posat a la pràctica el dret a la ciutat. La recuperació d'espais per posar-los al servei de la comunitat. Tornar a concebre la ciutat com un espai per viure.

El camí fins a arribar el dia d'avui ha estat llarg, amb entrebancs de tota mena, però el balanç és totalment estimulador. La construcció col·lectiva, sense cap hipoteca política, i posant les savieses de moltíssima gent al servei de la Bostik ha convertit aquest espai en l'epicentre d'una cultura arrelada al territori, a l'abast de tots els públics. Un autèntic vertebrador i articulador del teixit social del barri de la Sagrera. El resultat salta a la vista, la transformació en només sis anys d'un espai insalubre ple d'escombraries i desfets industrials a un equipament de deu naus industrials amb tres plantes on diàriament treballen una quarantena de persones.

El coronavirus: un mirall de les nostres debilitats com a ciutadans

L'aparició de la pandèmia el març del 2020 ho ha capgirat tot. La crisi de la COVID-19 transcendeix amb escreix els impactes sanitaris fruit d'anys de retallades devastadores. De sobte ens trobem amb una posada en qüestió del model, no només de ciutat, sinó de sistema. Milers de veus han sortit a plantejar debats recurrents i nous reptes relacionats amb el model de ciutat que cal repensar. L'escenari social postpandèmia es dibuixa des de certes administracions amb una preocupant inèrcia que ens aboca a un retorn a una normalitat que molts l'han definit com l'arrel del problema. Des de la Bostik volem formar part de la solució i sabem que cal prioritzar certes mancances estructurals que afecten a tots els sectors socials imprescindibles per mantenir la vida, serveis sanitaris, habitatge, serveis socials, cures però també la cultura com a bé comunitari.

La sotragada pel que fa a l'àmbit cultural és de ferida de mort. La crisi actual s'ha encavalcat amb una crisi endèmica que s'arrossegava des de fa dècades. En aquest sentit la Bostik no ha estat aliena a aquesta situació i hem hagut de gairebé defensar l'espai dia a dia per no haver de tancar portes. L'equip de gestió s'ha vist reduït de cinc a dues persones que en aquest moment romanen acollides a un ERTO parcial. Malgrat la situació, es va decidir posar tot l'espai i els seus recursos a disponibilitat del teixit social i cultural convertint-se aquest estiu en un punt de trobada de moltíssima gent del barri.

Tanmateix el confinament a causa de la pandèmia que ens va obligat a aturar de sobte, el vam aprofitar per repensar l’espai, fent una diagnosi i plantejant el projecte a mig termini. Un parèntesi temporal per aixecar la mirada i tenir perspectiva del que s’ha fet i del que ens queda per davant. Un temps únic en un context d’acceleració de l’activitat, per planificar, repensar i dirigir el projecte cap a un futur que cohesioni els tres elements que al nostre entendre són el gran potencial de la Bostik. Espai, comunitat resident i teixit social i veïnal del barri de la Sagrera.

És per tot això que en el sisè aniversari creiem que un equipament amb la projecció i activitat com la Bostik ha de tenir un reconeixement explícit per part de l'administració. Vivim amb massa angoixa aquest moment de permanent incertesa. Durant aquests sis anys s'ha aconseguit bastir una proposta autosostenible econòmicament, amb uns recursos públics que no arriben al 10% del pressupost d'un gran equipament de ciutat. El camí cap a una gestió comunitària està engegat, però les forces no són il·limitades i el voluntarisme no és sempre un bon símptoma de construcció col·lectiva. Calen recursos tant econòmics com humans. Les naus pateixen unes mancances estructurals importants que cal entomar de manera immediata. L'espai, per tant, viu un moment decisiu on l'aposta per part de l'Ajuntament pel que fa al projecte i el model de gestió no pot demorar més.