Vacunacions a un centre de día de Menorca -- David Arquimbau Sintes / EFE

Pere-Joan Cardona. Investigador de l’IGTP i Professor de Genètica i Microbiologia. UAB.

En plena desescalada de la tercera onada i en plena commemoració de l’aniversari de la pandèmia de la covid-19, una cosa sembla segura: les vacunes són la solució. I per tant alguna cosa hem d’aprendre d’aquest episodi tràgic. La inversió en recerca i transferència tecnològica ha de marcar necessàriament el futur de la nostra societat. Girar l’esquena a aquesta evidència és d’una gran irresponsabilitat.

El SARS-CoV-2, un minúscul microorganisme que subsistia en plàcida convivència amb els ratpenats ha evolucionat i ha fet el salt cap a ser el major depredador del planeta. La humanitat. Hem descobert que no som els amos i senyors de la Terra. La pandèmia ens ha posat el mirall davant la cara, i ens ha mostrat com en som de febles. Encara rai que hi havia prou grups de recerca amb plataformes tecnològiques necessàriament hibernades per manca de finançament, que han pogut donar una solució en un temps rècord. La utilització d’adenovirus i de fragments de RNA missatger feia anys que es desenvolupaven tímidament com a portadors de seqüències de pèptids que es podien utilitzar per estimular respostes immunes específiques. Però de nou, ha calgut un daltabaix, que ja acumula més de 2,5 milions de morts (coneguts) i tants d’altres amb seqüeles de llarga duració, per reaccionar. La humanitat ha estat humiliada, tan sols ha actuat de manera reactiva, com en tants altres àmbits, mostrant la terrible i alhora estimulant evidència. El desconeixement del que ens envolta és immens. La recerca és la resposta. La pacient indagació en la frontera del desconegut.

Segurament tornarem a perdre l’oportunitat. I seguirem amb el mantra que només els països rics poden invertir en recerca, o en el tronat "que inventin ells". Al segle XXI no ens podem permetre de nou una societat inculta, inconnexa amb la frontera del coneixement. En aquest cas concret ja fa temps que diferents autors indicaven l’enorme potencialitat de milers de virus que en qualsevol moment propici, fruit de processos aleatoris, poden esdevenir agents letals per la nostra espècie. Encara ara, malgrat els enormes esforços, no podem esbrinar de manera definitiva com ha esdevingut aquest salt. I de fet, fins al desembre passat, amb la crisi ocasionada per la variant britànica, no s’ha posat en valor la necessitat de monitoritzar l’evolució de les diferents variants que es van generant mitjançant les tècniques de seqüenciació massiva. Una tècnica que ens ha de servir necessàriament per estudiar altres "elefants a la sala d’estar" com és la resistència als antibiòtics. Aquest fenomen, fruit del seu ús irresponsable en l’àmbit de l’alimentació, i en una mala política de prescripció, és un fenomen que tot just treu el nas i que es manifesta en la inducció de processos de septicèmia ocasionada per bacteris resistents i que actualment ja causen 33.000 morts a Europa anualment.

Però ara cal congratular-nos. Més enllà de teories conspiratives i negacionistes, l’efecte de les vacunes ja es fa notar feliçment entre els més vulnerables. L’impacte a les residències de gent gran no dona cap mena de marge al dubte. Durant el febrer s’ha reduït un 81% el nombre d’infectats. Aquesta notícia és la demostració palpable de la utilitat de les vacunes i del camí a seguir. Una notícia que s’acompanya de la capacitat protectora de l’ús d’una sola dosi i per tant, de poder dilatar el temps de l’administració de la segona dosi; de la constatació de la utilitat de la vacuna d’Oxford en majors de 55 anys; i dels resultats encoratjadors de la vacuna de Jansen utilitzant tan sols una inoculació.

I també cal mostrar l’enorme agraïment als professionals de la salut que de nou han mostrat la seva capacitat multiplicadora. Es molt emocionant veure com les infermeres jubilades s’han posat a disposició per poder administrar les vacunes. O l’esforç de la indústria farmacèutica en intentar posar-les a disposició. Per què no és fàcil ! L’esforç logístic que requereix poder posar al mercat tants milions de dosis en vials en un espai tan curt de temps, també mereix un reconeixement. Es tracta d’un esforç sense precedents i sense cap mena de consideració. És tan fàcil carregar les culpes a un tercer! La culpa sempre és de les farmacèutiques, que fan molt de negoci... Finalment agrair l’acció decisiva dels governs, optimitzant el procés d’aprovació de l’entrada al mercat en el menor temps possible, mantenint la màxima garantia i seguretat per la ciutadania.

El que ens queda ara potser és el més difícil. Cal rematar la feina. Ja sabem el camí. De moment les vacunes mantenen la seva efectivitat contra les variants del virus que van sorgint. No es moment de baixar la guàrdia. L’aparició de variants es multiplica proporcionalment al nombre de casos nous que vagin apareixent. Es per això que malgrat tinguem la solució a les mans, cal ser encara pacients i no relaxar-nos mentre esperem el torn per vacunar-nos. La millor manera d’ajudar a les vacunes és precisament les mesures amb que podem contribuir cadascú de nosaltres, de manera individual. És a dir, evitant al màxim les interaccions socials de risc, i col·laborant en tot moment amb les indicacions de Salut Pública.