Alberto Sicilia / MOSSUL (Iraq)

(Traducció d'article del bloc Principia Marsupia)

1.- Invasió de l'Iraq i guerra civil

Com moltes de les coses que han passat a l'Iraq durant l'última dècada, per entendre el naixement de l'ISIS hem de situar-nos al final de la invasió nord-americana de l'Iraq el 2003.

En els seus ja tristament cèlebres "Ordre Número 1" i "Ordre Número 2", Paul Bremer, (aleshores administrador de l'Iraq nomenat pel govern dels EUA), va decretar la dissolució de les estructures governamentals, l'exèrcit i els cossos de seguretat.

El buit d'autoritat creat, les tensions sectàries internes del país i la lluita pel poder, van desencadenar dues guerres civils superposades: una entre ocupants i ocupats i una altra entre sunnites i xiïtes. Els atemptats, els segrestos, les accions d'esquadrons de la mort se succeïen sense que ningú pogués estabilitzar el país.

Iraq s'havia convertit en un estat fallit.

Un dels grups sunnites que va aconseguir més rellevància durant la guerra civil va ser "Al-Qaida a l'Iraq", dirigit per un jove gihadista salafista anomenat "Abu Musab al-Zarqawi". El 2004, Zarqawi va jurar fidelitat a Osama Bin Laden. Tots dos s'havien conegut en els anys 80 a l'Afganistan, durant la guerra entre els Mujahidin i les tropes soviètiques. Bin Laden i Zarqawi van enfortir encara més els seus llaços a l'Afganistan en els anys 90, quan el país estava controlat pels talibans.

Al-Qaida a l'Iraq es va fer notable pels seus atemptats suïcides contra mesquites xiïtes i les brutals decapitacions filmades en vídeo. A l'abril del 2004 el grup va segrestar i va decapitar a l'americà Nicholas Berg. L'anàlisi del vídeo va revelar que va ser el mateix Zarqawi qui li va tallar el coll.

Els mètodes i les tàctiques de Zarqawi eren encara més radicals que les utilitzades pels altres líders d'Al-Qaida. La salvatge brutalitat de les seves accions van convertir Zarkawi en l'"estrella emergent" de la nova gihad global.

Al juny de 2006, un bombardeig aeri nord-americà va matar Zarqawi a la ciutat de Baqubah, al nord de Bagdad.

2.- ISI (Estat Islàmic de l'Iraq)

Pel creixement d'Al-Qaida a l'Iraq va ser fonamental el suport d'amplis sectors de la població sunnita que veien al govern de Bagdad (controlat majoritàriament pels xiïtes) com un govern opressor.

Poc després de la mort de Zarqawi, Al-Qaida a l'Iraq es va fusionar amb diversos grups de la insurgència sunnita i va proclamar la creació del "Estat Islàmic de l'Iraq" (ISI) i una misteriosa figura, "Abu Bakr al Baghdadi" va ser nomenat el seu emir .

Baghdadi va prendre una decisió que es revelaria fonamental: incloure en l'organització a antics comandaments de l'exèrcit de Saddam. Després de la invasió, molts d'ells havien estat presoners a "Camp Bucca", una presó de l'exèrcit nord-americà a l'Iraq, on també havien estat presoners Al Baghdadi i altres líders de la insurgència.

A mesura que l'ISI continuava amb els seus salvatges atemptats a l'Iraq, el grup començava a perdre el suport popular que havia gaudit entre els sectors sunnites.

L'any 2007, centenars de líders tribals sunnites van decidir trencar del tot els seus llaços amb l'ISI i van començar a combatre'l, un moviment que es va batejar com "El Despertar Sunnita".

Gairebé tots els militants de l'ISI van ser detinguts o assassinats. A començaments del 2010 tant el govern nord-americà com l'iraquià van concloure (erròniament) que el grup havia estat derrotat.

3.- Guerra a Síria. El renéixer d'ISI

Amb l'ISI delmat, l'organització va trobar la seva gran oportunitat: l'esclat de la guerra a Síria. El govern d'Assad havia perdut ràpidament el control de gran part del territori del país, en particular la zona fronterera amb l'Iraq.

Baghdadi va començar a enviar homes de l'ISI a Síria, on va crear l'organització "Front d'Al Nusra". En poc temps, Al Nusra tenia sota el seu control el nord-est de Síria.

4.- Fundació del ISIS. Enfrontament amb Al-Qaida

A l'abril de 2013, Baghdadi va anunciar que ISI i Al Nusra es fusionaven en un grup que va batejar com "ISIS", l'"Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant".

No obstant això, al-Zawahiri (el líder de la "Al-Qaida Central" després de la mort de Bin Laden) va rebutjar públicament la creació de l'ISIS. Gran part dels homes d'Al Nusra, abans lleials a Baghdadi es van comprometre amb Zawahiri.

L'enfrontament entre ISIS i "Al-Qaida Central" va desembocar en nombrosos combats entre ells en territori sirià. ISIS va sortir clarament victoriós.

La presència en una Síria, que s'havia convertit en un altre estat fallit, li va proporcionar a l'ISIS gran quantitat d'armes i de diners a través dels impostos que cobraven a les ciutats que controlaven i fins i tot el petroli que venien al mercat negre. Síria també els va servir com a base on planificar les seves operacions i sobretot, era un lloc al qual els gihadistes internacionals podien arribar fàcilment creuant la frontera amb Turquia.

5.- Retorn a l'Iraq. Establiment del Califat

Si el declivi de l'ISIS a l'Iraq s'havia produit perquè els sunnites s'havien tornat en contra del grup, les noves condicions polítiques van fer que tornessin a tenir cert suport popular.

Nuri al-Maliki, el primer ministre de l'Iraq (xiïta) va començar una ferotge purga contra els membres sunnites del seu govern i de les estructures de l'Estat. A les milícies sunnites que havien lluitat contra l'ISIS els va negar integrar-se en l'exèrcit. Els llocs de funcionaris en l'Administració van ser, en la pràctica, prohibits pels sunnites.

La població sunnita va protestar, però Maliki va respondre amb mà dura: en una de les manifestacions les forces de seguretat van matar 50 manifestants.

Amb la població sunnita alienada per un govern i un exèrcit controlat pels xiïtes, l'ISIS va trobar un territori fèrtil en el qual avançar.

Al juny del 2014 l'ISIS va llançar un atac llampec i en tot just dues setmanes va conquistar ciutat rera ciutat al nord del país. L'Exèrcit de l'Iraq es va descompondre.

Especialment rellevant va ser el que va succeir a Mossul, la segona ciutat més poblada de l'Iraq. Tot just 1.000 combatents de l'ISIS van derrotar dues Divisions de l'Exèrcit de l'Iraq formades per 60.000 homes. A la meitat del combat 3 generals van pujar a un helicòpter i van fugir al Kurdistan. Milers de soldats es van desfer de la seva roba militar i es van embarcar en vehicles que els traguessin de la ciutat.

Com pot ser que un exèrcit tan nombrós es desintegrés davant l'ofensiva de l'ISIS? Principalment per la descarada corrupció governamental. Per exemple, un general de l'Exèrcit de l'Iraq podia convertir-se en Comandant de Divisió pagant 2 milions de dòlars. Aquests diners els recuperava establint checkpoints a les carreteres i obligant a pagar diners a tot aquell que els volgués travessar.

Conquerir Mossul va suposar una enorme injecció econòmica per l'ISIS. A més dels impostos que va començar a cobrar als milions de residents de la ciutat, en els bancs de Mossul hi havia 1.000 milions en dòlars. ISIS es convertia, amb molta diferència, en el grup gihadista amb més capacitat econòmica del món.

Va ser precisament a Mossul on Al Baghdadi va fer la seva primera aparició pública uns dies després d'autoproclamar-se "Califa". Com a califa, al-Baghdadi clama tenir autoritat religiosa, política i militar sobre tots els musulmans del món i el seu objectiu declarat és la creació d'un "Califat Global".