M’ensenyen el que serà el primer llibre de Miguel Noguera, Ultraviolencia (Blackie Books). Potser molts de vostès encara no el coneixen, però Noguera serà sense dubte the next big thing de la temporada. El llibre neix d’una barreja borda entre les greguerías de Gómez de la Serna i la sociopatia de Robert Crumb. I jo aprofito la publicació del llibre de Noguera per cridar l’atenció sobre un, diguem-ne, grup més o menys lax que comença a destacar en l’escena cultural barcelonina. Fa uns mesos, Carlo Padial també va publicar el seu primer llibre, Dinero gratis (Libros del Silencio). Padial és un agosarat guionista de còmic i realitzador d’audiovisuals sorprenents que aprofita la superba presència de l’actor Josep Seguí per fer-li d’àlter ego. Aquests i altres personatges es poden trobar en la revista electrònica El Butano Popular, on es pot seguir el fil de Raúl Minchinela (Reflexiones de Repronto), Mercedes Cebrián, El Mundo Today, Venga Monjas, Sr. Ausente, Mike Ibáñez... Les característiques que els apleguen són interessants. Tots parteixen de l’humor per crear un discurs sardònic sobre la realitat. Són escriptors que no volen ser literats, realitzadors que passen de ser cineastes. Fills del do it yourself, utilitzen la guerrilla, l’escaramussa, l’atac sorpresa en lloc de pidolar per fer una carrera acadèmica. Riuen per queixar-se. Fan per fer. Obren per iniciativa pròpia, sense institucions ni ajudes. No és un nou underground, més aviat es tracta de l’alterground. És a dir, no viuen sota el mainstream sinó que habiten un altre territori. Aquell que emergeix de la mescla de tecnologies, desencís i una generació culta i desaprofitada.