Ens volen submises i a casa

Tica Font. Centre Delàs d’Estudis per la Pau

A Espanya VOX ha obert el front de lluita contra els immigrants i contra les dones. Hi ha molts homes que atribueixen la seva mala situació econòmica, el seu empobriment, la seva falta de perspectives de millora d’ocupació i la seva falta d’esperança en el futur a aquests dos col·lectius socials. Als immigrants adduint que, d’una banda, provoquen la baixada de salaris i, per una altra, que ocupant un lloc de treball impedeixen que un altre d’aquí hi treballi; En l’altre extrem de causalitat situen al col·lectiu de dones que, d’una banda, amb la seva introducció en el món laboral, treuen el treball als homes i, per una altra, reivindicant la no discriminació salarial o la paritat estan llevant llocs als homes. Una anàlisi dolenta de la situació econòmica i social porta a culpabilitzar de la mala situació econòmica i laboral a altres col·lectius socials quan el problema és estructural i no de persones.

En definitiva VOX recull el vot d’aquelles persones que consideren que temps anteriors van ser millors; que els temps en què les dones estaven a casa netejant, cuinant i encarregant-se de l’educació dels fills, eren millors. Amb VOX pren cos i espai electoral el conservadorisme social, el tornar a posar a les dones en el seu lloc, en el qual han estat durant mil·lennis, sotmeses als homes i amb una divisió social clara. “La dona amb la cama trencada i a casa”. Aquest debat el duen a terme demanant que la llei de violència de gènere sigui derogada, que la violència contra les dones sigui considerada com a “coses de parella”, “coses que passen en l’àmbit privat”. És a dir, conservar el dret dels homes a pegar a les dones i que les administracions públiques no interfereixin en això.

Fa un parell d’anys el president Putin va fer una proposta legislativa sobre aquest tema. Si un home es sobrepassa atonyinant a la seva dona i la mata, calia considerar-ho assassinat, però si no la mata i no es sobrepassa en les conseqüències de la pallissa, pegar a la seva dona una vegada a l’any, no hauria de ser delicte.

Aquest corrent conservador, en el sentit de tornar a la dona al seu lloc “natural” en la societat, està essent fortament impulsat per les esglésies evangèliques a l’Amèrica Llatina i a l’Amèrica del Nord. Esglésies que electoralment donen suport a candidats que en els seus programes incloguin mesures i lleis que impedeixin l’avortament, que il·legalitzin l’homosexualitat o que no permetin els matrimonis entre persones del mateix sexe.

La nova ministra de Dona, Família i Drets Humans del Brasil, en les seves primeres declaracions ens va regalar amb la frase que amb l’arribada de Bolsonaro s’inicia una nova era al Brasil en la qual “els nens vesteixen de blau i les nenes de rosa”. Declaracions que van aixecar protestes a les xarxes socials i a les quals ella va contestar dient que s’havien interpretat malament les seves paraules, que ella parlava metafòricament. “Dir que la nena vesteix de color rosa i el nen de blau significa que respectarem la identitat biològica dels nens”, va explicar; afegint-hi: “En el nostre Govern, ningú ens impedirà cridar a les nostres nenes princeses i als nostres nens prínceps”.

Aquesta dreta conservadora parla d’“ideologia de gènere” per a atacar les reivindicacions d’igualtat de les dones, i contraposar-la a la perspectiva de gènere. És el mantra a través del qual reivindiquen el retorn al passat, tornar a la dona al lloc que ha ocupat a la societat i no acceptar l’homosexualitat o identitats sexuals diferents. Defensen la tradició familiar, segons la qua només és família si està formada per un home i una dona.

Tot aquest conservadorisme és una resposta a la revolta o revolució que estan fent durant anys les dones. No volen que hi hagi canvis. Serà dur, però no hi ha pas enrere  possible!