De nena a hereva

Marta Nebot

Si passar de nena a dona és difícil, passar de nena a princesa hereva ha de ser terrorífic. Elionor ha donat aquest salt no mortal, però per descomptat sí amb pirueta. El dia del seu aniversari, mentre els altres nens es disfressen de morts per celebrar Halloween en els col·legis, ella va fer d’hereva per primera vegada. Per a això va llegir la Constitució a l’Institut Cervantes, al costat del president del Govern i representants de les Corts, el Tribunal Constitucional, el Suprem i més grans figures. Se li ajuntaven moltes efemèrides, una gran responsabilitat i, probablement, una enorme empanada mental com a tots els adolescents.

Fa 13 anys va néixer, fa 40 es va aprovar la Constitució i avui els toca a les dues deixar de jugar al truc o tracte amb els seus amics per fer altres trucs i tractes.

Elionor va suportar el besamans amb la seva germana; la seva mare i el seu pare els explicaven qui eren aquests senyors i senyores que els estrenyien la mà. Després es va asseure entre el seu pare i el president del Govern, en comptes d’entre la seva mare i la seva germana. Quan el rei va acabar de llegir el preàmbul de la Carta Magna, aquesta espècie de carta als Reis Mags, li va fer un gest perquè pugés a l’estrada i ella va obeir sigilosament, com si no volgués ser vista, lliscant-se sobre la moqueta vermella. Li van posar una peanya, la va escalar, i va llegir tranquil·la, sense equivocar-se, fins i tot, aixecant la mirada orgullosa en l’última frase, la més important.

Les primeres paraules que va pronunciar en la seva vida pública van ser les de l’article 1 de la Constitució: “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”; “La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del que emanen els poders de l’Estat”; i “La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària”.

Davant de tanta certesa se li apareixerien, potser, certes preguntes: Començo a ser hereva llegint una Constitució sàlica que només m’accepta perquè no tinc un germà? Començo homenatjant un document imperfecte, de la imperfecció del qual jo sóc l’exemple perfecte? Començo defensant-nos nosaltres, la monarquia, des de la meva primera aparició? No és posar el ruc al davant camini o no camini? No és un per a mi i pels meus companys però per a mi primer? Més enllà dels seus dubtes, si les té, més enllà del que pugui saber i pensar una nena de tretze anys, més enllà, està el que ja s’ha fet amb ella.

Elionor, que ha tingut una intimitat protegida amb fermesa, ja té una imatge pública tacada abans que avui aparegués. Ningú va quedar indiferent a aquestes imatges provocades entre la reina i l’ex-reina. Va ser una comèdia increïble: sortint de missa pel passadís central, vam veure a una nena superba rebutjant irada el braç afectuós de la seva àvia davant una multitud i de les càmeres, mentre la seva mare li reia la gràcia. La seva mare, que havia evitat amb el seu cos la foto amb les seves nétes que l’àvia perseguia.

L’escena va ser tan espontània com a veritable i ho va ser tant com falsa va ser la que dos dies més tard ens va mostrar a la seva mare obrint-li la porta del cotxe a la seva presumpta benvolguda sogra.

Però més enllà d’aquestes imatges, potser Elionor, en la rebel·lia natural de tot adolescent, en la seva cerca de sortida a l’avorriment de l’acte d’aquest dimecres, mentre li llegien aquest llibre sencer, reia pensant que podria ser tot un senyal que li toqués llegir una Constitució malalta, per no guarir-se dels seus mals, el dia en què els nens celebren als morts. I això mateix, en la tendència tràgica de tot púber, riu de la mort de la Constitució i de la Corona. A la seva edat ja ha de saber que el seu oncle està a la presó, el seu avi posat en dubte, el seu pare criticat i la seva monarquia a l’aire.

O potser, Elionor sigui massa nena per preguntar-se res i només s’ha sentit orgullosa per haver complert amb una cosa que no entén però que als seus els importa. Quan ha baixat de l’escenari, el seu pare li ha demanat que besés a la seva mare i ho ha fet. L’estampa ha quedat preciosa.