Donatella della Porta, Saskia Sassen, Nancy Fraser, Tariq Ali, Amaia Pérez Orozco, M. Eugenia Rodriguez Palop, Silvia Federici, Carmen Magallon, Yayo Herrero, Manuel Castells, Joan Subirats i Santiago Alba Rico

Aquest és el panorama de l'Europa democràtica. 35.597 persones han mort, només des de 1993, intentant accedir a Europa per falta de vies i procediments d'accés segur i garantit. El Mare Nostrum s'ha convertit en el Mare Mortum, el mar dels ofegats. No s'han reubicat els milers de persones que porten mesos i anys amuntegades en pèssimes condicions -en autèntics camps de concentració- als països del sud d'Europa. Són permanents les agressions sexuals que pateixen les dones en el trànsit i el segrest de moltes per les xarxes de tràfic.

La Unió Europea que anava a suprimir les fronteres ha creat en els últims anys més tanques en i entre els seus propis països, que tota la resta del món, Trump inclòs. La nova guàrdia europea de fronteres, s'ocupa de les fronteres interiors minvant la sobirania dels Estats, i, als països d'origen de les persones migrants (Àfrica, Àsia), entrenant a les seves policies/milícies, per a obstaculitzar els moviments de les persones desplaçades per força . Una pregunta, quants diners públics, que podria ser utilitzats per a millorar les condicions de vida d'europees i migrants, serà utilitzat en la construcció de camps de detenció/concentració al Marroc o Turquia?

En els darrers temps els governs europeus estan ja decididament assumint aquestes polítiques de sistemàtic rebuig i exclusió de persones immigrants i refugiades. Un conjunt d'interessos econòmics i del mercat de treball marquen aquestes decisions, però el que resulta especialment greu és la creixent presència de les forces d'extrema dreta, neofeixistes, tant en els processos de governança europeus com, també, en importants sectors de la població.

Aquestes forces estan llançant onades d'odi sobre les persones migrants i refugiades, a les quals culpen de tots els mals de les nostres societats, de la desocupació, dels baixos salaris, de la crisi social i econòmica, de l'augment de la delinqüència i del masclisme. Aquestes forces extremistes, que massa vegades compten amb el suport de forces polítiques que s'autodenominen democràtiques, utilitzen aquests discursos que contribueixen a incrementar les injustes polítiques migratòries existents, com - reiterem - les expulsions massives i el tancament de fronteres llançant a la mort a desenes de milers de persones a les aigües del Mediterrani, als deserts de l'Àfrica i a altres llocs sense nom, negant-les drets humans bàsics, la vida i el dret a migrar.

La política neofeixista s'assenta i alimenta en la defensa d'una societat jeràrquica basada en l'individualisme, la competició i la desigualtat. D'una societat autoritària i patriarcal basada en l'odi i l'exclusió de les persones vulnerables, empobrides, excloses, diferents, migrants. D'una societat on els qui són diferents, els qui suporten i també rebutgen la desigualtat i la jerarquia de persones -les persones pobres, emigrants, precàries, dones insubmises, dissidents en general- han de ser marginades i expulsades.

El creixement d'aquestes forces polítiques neofeixistes i la facilitat amb la qual estan buscant aliances en altres partits i forces de dreta - tenim exemples molt pròxims- comença a fer desgraciadament possible una estratègia que, essent ara les persones emigrants i refugiades les primeres víctimes, inclouria, si creixen més, no molt tard, repressió i submissió a totes les altres persones llançades fora del sistema. Sobretot als qui des de la diferència -dones, persones joves, precàries, parades, etc - el rebutgen. Aquestes forces de dreta buscaran marginar el pensament i l'acció política i social que lluita per establir una societat d'iguals en drets i llibertats, regida pels valors i pràctiques de dignitat, respecte, solidaritat, inclusió i democràcia, en definitiva en valors d'humanitat.

Cal revertir aquest procés. Cal  lluitar i mobilitzar-se en aquest sentit en favor del respecte radical dels Drets Humans de persones immigrants i refugiades. Sobretot el seu dret a la llibertat de circulació. De fet en els últims mesos a Europa resulten contínues les manifestacions, algunes d'elles massives, que amb diferent signe, tenen totes un mateix objectiu. La lluita contra la repressió sobre les persones més febles. Ja hi ha múltiples oportunitats de suport. Hi ha la iniciativa del 5 de Maig en un conjunt de ciutats europees que, juntament amb altres convocatòries especialment a Alemanya -19 de maig- i França 25 de maig, constitueixen la " cadena " de la Primavera dels Migrants a Europa. Es faran precisament abans de les eleccions europees per a visibilitzar que són moltes les persones que pensen que les mateixes han d'invertir la tendència i expressar la deslegitimació de l'extrema dreta.

En un conjunt de ciutats europees. Una crida a un acte públic, representat amb una abraçada col·lectiva. Un símbol de la solidaritat i cerca d'igualtat entre diferents, enfront l'establiment de la societat jeràrquica, dividida i desigual.