L’e-cultura és cultura

24 Gen 2011
Compartir: facebook twitter meneame

La digitalització de la societat i de la cultura és un procés imparable que tard o d’hora implicarà tots els creadors i les institucions culturals, tant si ho volen com si no.
Les TIC, i molt especialment internet, han obert les portes a noves formes d’expressió cultural i van canviant el paper de les institucions culturals tradicionals tot situant al centre del procés creatiu els creadors i les audiències. Les TIC i internet van modificant l’expressió d’artistes i agents culturals, l’accés al patrimoni cultural i també la manera com els mitjans de comunicació tracten la informació, el debat públic i la cultura. És a dir, la digitalització afecta tot l’espectre de la producció, la distribució i la manifestació de la cultura, cosa que anuncia una autèntica renovació, per no dir revolució cultural. Emergeixen amb força noves formes d’expressió i intercanvi, noves interrelacions i noves interaccions de diferents sectors culturals fins ara sense gaire relació, sense oblidar la creixent col·laboració entre cultura, educació, ciència o economia del coneixement en bona part a causa de les TIC. D’alguna manera, doncs, les TIC faciliten noves relacions entre diferents àmbits de la cultura àmpliament entesa.
Caldrà que els governs, per mitjà de les seves polítiques, i les institucions culturals, per mitjà de les seves accions, tinguin en compte el que podríem anomenar e-cultura o cultura digital en el sentit més ampli, i que comprèn qüestions que representen un canvi profund de mentalitat, com ara reutilitzar continguts o repensar els drets d’autor, per posar només un parell d’exemples. Governs, institucions i creadors hauran de canviar la manera de pensar i de fer i s’hauran d’acostumar a mirar més enllà dels seus propis límits i saber aprofitar el poder de la xarxa.