Altrament

S'acosta la fi d'un món

Aquests dies he llegit en una revista dels Estats Units les precaucions que les forces de l’ordre d’aquell país comencen a preveure per afrontar una previsible onada de suïcidis i altres desgràcies davant la fi del món anunciada pel calendari maia i prevista pel 21 de desembre de l’any 2012. Tots aquests moviments i previsions m’han fet recordar les pors de l’any 2000, que no anunciaven la fi del món, però sí un col·lapse planetari total a causa de fallades diverses en els sistemes informàtics degudes al canvi de la numeració que comportava passar del segle XX al segle XXI.
El primer de gener de l’any 2000 no va passar res, excepte petites anècdotes sense gaire importància; i tot fa creure que el 21 de desembre de l’any 2012 tampoc no passarà res.
Si llegim amb atenció el que diu el calendari maia, veurem que parla d’una nova civilització. Diu textualment que el 21 de desembre del 2012 la humanitat entrarà en una nova civilització, que adquirirà una nova consciència. No en sabem gaire més d’aquesta profecia ni dels càlculs en què es fonamenta, perquè els descobridors espanyols van destruir tot el que van poder d’aquella rica i avançada civilització. Però amb calendari o sense, el que cada cop és més clar és que ens trobem en un període de transició, que les velles ideologies, els estats i els partits polítics tradicionals han entrat en una crisi profunda i que la societat civil, adormida en la comoditat i en la mediocritat, finalment es desperta.
Potser la crisi ha tingut un efecte despertador; potser ens ha fet entendre que l’estabilitat de les nostres societats, l’eficiència de les nostres institucions i la democràcia dels nostres partits era una façana sense fonaments i que les façanes sense fonaments s’esfondren a la mínima sotragada. La sotragada, el terratrèmol, l’ha provocat el xoc de dues plaques: d’una banda, la profunda revolució cultural i social produïda per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i, de l’altra, la necessitat de supervivència econòmica. I aquesta és l’esperança: que realment estiguem vivint una transició que ens permeti trobar camins de vida alternatius.