Fora de joc

Jordi Pujol sobiranista i liberal

L’evolució ideològica de Jordi Pujol palesa les seves dificultats per posar punt final al tercer volum de memòries respecte a l’obra de govern, ja que no sap ben bé què ha de subratllar o per on ha de passar de puntetes. No es tracta tan sols de la incomoditat manifesta de renegar del pactisme de Jaume Vicens Vives –un dels seu referents vitals–, al bell mig del centenari del seu naixement. Ara ha de parlar, a més a més, de l’obra feta i de la seva responsabilitat en la construcció de bell nou de l’administració de la Generalitat.

Jordi Pujol se situa més enllà de la picabaralla partidista i pregona des del seu centre d’estudis dues idees força: que no té raons per oposar-se a la independència de Catalunya i que cal aprimar la Generalitat. Dimarts vinent pronunciarà una conferència a la UPF amb el títol Residuals o independents? O alguna altra solució? i aquesta mateixa setmana ens ha alliçonat per escrit sobre les tres causes de la crisi financera de la Generalitat, que són, al seu parer: un finançament insuficient d’antuvi, la crisi general i la gestió del Tripartit. Ras i curt: pilotes fora, la culpa és dels altres i seria una "actitud cínica" o una "falla ètica" no fer costat en aquest atzucac al president Artur Mas.
La duplicitat de serveis i d’administracions ha estat el full de ruta dels governs Pujol des dels seus inicis, quan estava tot per fer i tot era possible, també una Generalitat amb més musculatura funcionarial i menys greix polític. Si el president Mas intenta fer bo el lema d’Al Gore Més amb menys, és perquè el president Pujol també va estirar més el braç que la màniga en el desplegament dels serveis arreu del país.

Más Noticias