Fora de joc

Coratge sense recompensa

No és fàcil tornar a escriure la columna d’avui quan ja havia estat enviada i, fins i tot, envestada la de demà. Però avui ens deixen definitivament en fora de joc i cal posar punt i final a Públic després de 22 mesos i d’escriure 450 columnes i diverses necrològiques i efemèrides. Abans de res, vull agrair la confiança del director, Josep Carles Rius, i la col·laboració, entre d’altres, de David Dusster, Rudolf Ortega i Cristina Carbonell, que han fet possible quadrar títols, text central i destacats, tot sovint millorant-los.
M’he sentit profundament recompensat pels comentaris que, a través de tot tipus de mitjans i en situacions i llocs inversemblants, m’han fet arribar els lectors, sempre esperonant-me a mossegar més fort i a posar el dit a l’ull dels que remenen les cireres. Així com de tots aquells que em demanaven pregonar les seves cuites o bé de posar el focus en activitats i iniciatives, ben reeixides, condemnades al silenci mediàtic. Tots

plegats són els senyals lluminosos que guien el moviment que aboleix l’estat de coses presents a les nostres viles i ciutats.
La desaparició de Público/Públic és un símptoma dels nous temps de Thermidor, de contrarevolució conservadora i neoliberal, de quaresma llarga. Aquest cop l’objectiu és la pròpia democràcia i la privatització de l’espai públic, i molt especialment, dels mitjans de comunicació de titularitat pública.
Em sap greu pels lectors -molts d’ells joves alumnes universitaris que s’havien estrenat com a lectors de diaris amb aquesta capçalera- però encara més pels joves professionals que, com a Sísif, cada dia han fet la proesa de tirar endavant un projecte de gran qualitat. Em recorden els joves defensors de la República lligats de mans i peus per la no intervenció hipòcrita de França, Gran Bretanya i Estats Units. Albert Camus va deixar per escrit una sentència lapidària: "Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que es pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l’ànima i que a cops el coratge no té recompensa". Tanmateix, de segur que ens retrobarem ben aviat en una nova aventura. El combat continua. Bona nit i bona sort. Arreveure!