Fora de joc

On és la parella de Berlusconi?

Una bona defensa és un atac o perdre temps estirat per terra com a conseqüència d’una presumpta agressió. Silvio Berlusconi és un mestre del victimisme judicial provocat per uns magistrats (sobretot magistrades) que, al seu parer, intenten guanyar als tribunals allò que han perdut a les eleccions. Ras i curt: un cop d’Estat incruent protagonitzat pels comunistes disfressats, ara, amb les togues negres.
La reacció d’Il Cavaliere davant la citació judicial que l’ha de jutjar per abús de poder i inducció a la prostitució ha estat, un cop més, antològica. La notícia no és la seva fugida d’estudi, ni tan sols les maniobres parlamentàries per estalviar-se el trident de magistrades milaneses, sinó el seu contraatac hilarant en forma d’acudit. Davant la insistència dels periodistes per saber si es presentaria a la cita judicial, Berlusconi va oferir el millor dels seus somriures i va explicar el resultat d’una enquesta feta a les dones italianes per saber amb qui desitjarien fer l’amor. Una tercera part –diu satisfet– escollirien Berlusconi i la resta –es peta de riure– responen que l’elegirien una vegada més. Increïble, però cert i, més que preocupant, esfereïdor.

Com els nens petits, que per justificar una mentida cada cop la diuen més grossa, Berlusconi és un showman capaç de treure conills sense barret. Quan va esclatar el cas de Karima el Mahroug (Ruby trencacors), va sortir a la televisió amb un missatge de tall presidencial per rebutjar totes les acusacions afirmant que ell mai no havia pagat per mantenir relacions sexuals i que, des del seu divorci, mantenia una relació afectiva i estable amb una persona que mai hauria permès, per descomptat, la celebració de bacanals a
casa seva.
Per cert, què se n’ha fet de la parella de Berlusconi? Durant uns dies tot el país (i part de l’estranger) va anar ple de comentaris i d’apostes per saber qui podia ser. De segur que ara una declaració pública i televisiva, amb llàgrimes als ulls, fent-li costat batria tots els rècords d’audiència. Només superable per una confessió exculpadora del mateix Cavaliere anunciant que ningú és perfecte i que ha decidit sortir de l’armari.

Más Noticias