Fora de joc

Benvinguts al món real

Andreu Mayayo

L'enhorabona a tots els alcaldes i totes les alcaldesses que ahir van prendre possessió, tant els que repeteixen en el càrrec com, sobretot, els que s’estrenen (amb il·lusió, que diria el president de la Generalitat polonesa). Una experiència, de segur, difícil d’oblidar, plena de satisfaccions i també, per descomptat, de maldecaps. Un consell d’un alcalde del segle passat, que vaig rebre d’un altre més vell encara: els problemes de l’Ajuntament t’han de preocupar però mai angoixar. Mentre la preocupació fomenta la responsabilitat i el seny, l’angoixa és paralitzant i t’empeny a amagar el cap sota l’ala.
Passada la campanya electoral i les setmanes interminables de negociacions, de pactes i de posar-se al dia de la situació real de l’Ajuntament, és hora de prendre decisions i d’explicar-les molt bé al conjunt de la ciutadania. Un alcalde (o alcaldessa) no és un simple gestor de la cosa pública, que això és feina dels funcionaris, sinó més aviat un polític que gestiona la cosa pública a partir d’un model de poble o de ciutat, és a dir, de les inversions que s’han de fer, dels serveis que s’han de prestar i de com, tot plegat, es finança. En aquest sentit, ara més que mai, en temps de retallades les prioritats posaran en relleu els models de les diverses forces

polítiques.
Davant la davallada dels ingressos, principalment dels derivats de la construcció, i la disminució de les transferències de la Generalitat i de l’Estat, tot apunta que caldrà suprimir o retallar alguns serveis i, molt especialment, aquells que no corresponen per llei als ajuntaments. L’informe elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona subratlla els serveis que els ajuntaments estan fent de manera no obligatòria, com ara escoles bressol o de música i activitats esportives o de promoció turística, i que, segons la professora Maite Vilalta, poden suposar al voltant d’un 30% del total de la despesa.
De la meva època d’alcalde, recordo que les famílies usuàries de l’escola de música pagaven menys diners en impostos i taxes municipals que els que rebien per la formació dels seus fills. És hora, doncs, de filar prim i de saber, de debò, qui paga i qui rep.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias